Mireia Barba: “El dret a una alimentació saludable s'ha vulnerat durant la crisi sanitària”

La Fundació Espigoladors és una entitat que lluita contra el malbaratament alimentari donant una segona oportunitat a fruites i verdures lletges i imperfectes. Mitjançant l'espigolament i amb l'ajuda de persones voluntàries, l'organització recull aliments que el mercat no accepta i la gran majoria acaben destinant-se a entitats socials perquè acabin arribant als col·lectius més vulnerables.

Durant la pandèmia, l'entitat ha adaptat les seves activitats de voluntariat i ha hagut de gestionar el procés de desescalada amb totes les mesures i garanties de seguretat. La seva fundadora i presidenta, Mireia Barba, ens explica en una entrevista a www.xarxanet.org com ha sigut aquest camí i en quin moment es troben actualment.

 

Com us ha afectat la pandèmia de la Covid-19 a les vostres activitats de voluntariat?

Durant les dues primeres setmanes de Covid-19 vam aturar la nostra activitat de voluntariat en l’espigolament als camps. Ho vam fer per poder reflexionar sobre el paper que havien de jugar les persones voluntàries en un context sense precedents com el que estàvem vivint i preparar les mesures de seguretat necessàries per dur a terme l’activitat.

A quines conclusions vau arribar?

Malgrat aquest impàs, com a organització hem estat a peu de carrer des del primer dia, complint amb un dels nostres propòsits: defensar el dret a una alimentació saludable per a tota la població. Aquesta és una necessitat bàsica que s’ha vist greument vulnerada durant aquesta crisi sanitària i social.

Com hi heu donat resposta?

En aquest sentit, hem canalitzat –i ho seguim fent- aliments frescos a entitats socials, xarxes de suport veïnal i altres iniciatives emergents que s’han organitzat per garantir aquesta necessitat bàsica a col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Com heu reprès les vostres activitats de voluntariat?

A mitjans d’abril, tan bon punt l’estat de l’alarma ens ho va permetre, vam decidir reprendre els espigolaments per tal de poder incrementar l’abastiment de producte fresc davant d’una necessitat social que dia rere a dia s’ha vist en augment. A més, l’espigolament és també una eina per visibilitzar les dificultats amb què s’ha trobat la petita pagesia local a l’hora de comercialitzar els seus productes a causa del tancament de molts mercats de pagès i altres circuits comercials.

Tot seguint les mesures de seguretat, és clar.

Per a nosaltres era essencial poder assegurar el benestar de tots els voluntaris i voluntàries que vinguessin als camps amb la nostra entitat i per això vam decidir crear una borsa de voluntariat per a persones disposades a treballar a peu de terreny durant la Covid-19.

Entre altres mesures preses, per garantir unes mesures sanitàries adequades hem contemplat que cap d’elles formés part de cap col·lectiu de risc subjecte a la Covid-19 i hem treballat amb grups reduïts. La resposta ha estat molt bona, i han estat moltes les persones que s’hi han apuntat, algunes de les quals són voluntàries habituals de l’entitat.

Com manteniu les distàncies de seguretat?

Els camps del sector primari són espais extensos i oberts que fan possible mantenir aquestes distàncies amb certa facilitat. Malgrat tot hem adoptat diverses mesures, com ara repartir els voluntaris i voluntàries perquè espigolin en zones del camp diferents i separades les unes amb les altres.

Al marge d’això, posem molt d’èmfasi en el fet que els participants portin la mascareta en tot moment i proporcionem guants de treball prèviament rentats a 60 graus. També recomanem que cadascú es desplaci fins al camp amb el seu vehicle particular. Fins ara, per reduir l’impacte ambiental de les nostres activitats promovíem que els i les voluntàries compartissin el transport, però de moment aquest bon costum l’hem hagut de deixar enrere.

Amb quantes persones voluntàries compteu actualment fent espigolades i a quines zones geogràfiques?

Durant la Covid-19 hem realitzat espigolades a diverses zones del territori català. Una bona part a la nostra zona d’actuació principal, el Parc Agrari del Baix Llobregat, on hem comptat amb l’ajuda de 60 persones voluntàries. Totes elles estaven inscrites en aquesta borsa. Vam rebre moltes més sol·licituds per formar-ne part, però vam tancar-la amb aquesta xifra per assegurar el benestar de tots i totes les assistents i minimitzar el risc de contagis.

Esteu obrint nous programes a altres zones?

D’altra banda, també hem anat a espigolar al Camp de Tarragona arran de la nostra col·laboració amb la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus. Amb poques setmanes hem aconseguit crear una borsa de 150 voluntaris i voluntàries de les comarques tarragonines.

Per últim, estem obrint un programa d’espigolament al Maresme, una zona on volem iniciar noves relacions amb sector primari i entitats socials locals. De moment la borsa de persones voluntàries ja compta amb 40 persones inscrites, una xifra que esperem que vagi creixent a mesura que anem realitzant noves espigolades.

El vostre objectiu és arribar a més zones del territori?

El nostre objectiu a curt termini és replicar l’espigolament arreu de Catalunya. Hem recuperat i dignificat aquesta activitat d’arrels mil·lenàries i en volem reivindicar el seu enorme potencial. D’una banda, promou l’aprofitament alimentari i sensibilitza la població sobre la tasca de la pagesia i el valor del producte de proximitat.

De l’altra, contribueix a garantir el dret a una alimentació sana i equilibrada a persones en situació de vulnerabilitat, mitjançant la recuperació i canalització d’aliments exclosos del circuit comercial per diversos motius però aptes per al consum i d’un alt valor nutritiu.

Com valoreu la força del voluntariat a la vostra entitat?

El nostre voluntariat és un actor imprescindible per al desenvolupament d’aquesta activitat, però no ens podem oblidar dels productors i productores que, amb una mostra de gran generositat i compromís amb la societat, ens permeten entrar als seus camps a recollir aquesta fruita i verdura.  

Quin perfil tenen? Són joves, adults...?

És important assenyalar que, actualment, totes les persones que vénen a espigolar no formen part de cap col·lectiu de risc. Per complementar les mesures de seguretat preses, hem establert una franja d’edats, de 18 a 60 anys, per poder participar.

Us heu trobat amb noves persones voluntàries?

Algunes de les persones que han vingut a espigolar durant la Covid-19 ja formaven part de la borsa general de voluntariat de la nostra Fundació. D’altres, en canvi, han vingut als camps per primera vegada. Moltes de les noves voluntàries són persones que durant aquests dies no han pogut treballar, estan subjectes a un ERTO o estan a l’atur.

Totes elles són molt proactives i compromeses, i algunes d’elles formen part de col·lectius, organitzacions i xarxes que durant la Covid-19 han fet una feina molt extensa per garantir el benestar els col·lectius més vulnerables.

Heu notat diferència entre l'activitat voluntària abans de la pandèmia i ara amb la desescalada?

Durant la Covid-19 han estat moltes les persones que han tingut disponibilitat per venir a espigolar, ja que la seva activitat laboral s’havia vist aturada. Amb la desescalada sí que comencem a notar que moltes persones tenen menys disponibilitat horària per venir els camps, ja que les espigolades solen ser en horari de matí i entre setmana.  

Tanmateix, segueixen sent moltes les persones que ens donen un cop de mà. Es parla d’un retorn a la normalitat, però la situació de moltes persones no ha millorat i la fragilitat social ha augmentat. És per això que la nostra tasca no s’atura i treballem per tal d’incrementar-ne l’impacte.

Quina valoració en feu de tot plegat?

La solidaritat i les ganes de donar un cop de mà per pal·liar els efectes de la Covid-19 durant l’Estat d’alarma ha estat excepcional. Volem donar les gràcies a totes les persones voluntàries que han col·laborat amb nosaltres i ens han acompanyat, a una pagesia compromesa que ha demostrat treballar en tot moment per garantir l’abastiment d’aliments, i a les empreses que han contribuït en la donació d’aliments per a aquelles persones que més ho necessitaven.