Mónica de Castro: "La música és molt poderosa perquè actua a tot el cervell"

Mónica de Castro és musicoterapeuta especialitzada en demències i treballa sobretot amb entitats i institucions que acompanyen persones amb Alzheimer. Avisa que sempre s'han de tenir en compte les famílies i les persones cuidadores. Assegura que la música no és màgica, tot i que ho sembli, perquè hi ha evidència que aconsegueix produir benestar en les persones. És l'objectiu de Singular, Música i Alzheimer.

Quin és el poder de la música per a “necessitats especials” com en dius tu?

M’agrada parlar de necessitats especials perquè no cal que tinguem cap trastorn, tothom en algun moment de la vida passem per una depressió, uns mals moments, un procés de dol... i la música ens pot ajudar. La musicoteràpia és una disciplina científica per a la qual cal una preparació i ens podem adreçar a l’àmbit comunitari -col·lectius en risc d’exclusió social, temes d’addiccions-, a l’àmbit educatiu i al mèdic i clínic.

Com treballeu en hospitals i sociosanitaris?

La meva especialitat és en Alzheimer i demències. De fet, l’Alzheimer provoca el 70% de demències.

La teva feina quina és?

Fem acció directa i intervenció a persones amb demència i familiars i cuidadores. També fem formació a professionals de l’àmbit sociosanitari perquè puguin treballar amb la música a través d’uns recursos molt senzills i fomentats amb l’evidència científica. La música dona hores de benestar i acompanya les persones amb demència que estan en una residència o un centre de dia.

La música pot fer més fàcil moments complicats de la vida quotidiana d’aquestes persones...

La dutxa, la higiene, l’alimentació, la transferència de la cadira al llit... són moments molt delicats i sovint difícils, perquè les  persones amb una demència avançada a causa de la desorientació que tenen s’hi resisteixen. Utilitzant el cant o la música de fons podem convertir-ho en moment de plaer.

A més de la pràctica feu recerca?

Singular som un grup de musicoterapeutes especialitzats en demències i sí, també fem recerca.

En les persones amb demència està demostrat que fa bé?

Hi ha una part del cervell on radica la memòria musical i s’ha observat que aquesta àrea es deteriora cinquanta vegades menys que altres àrees en persones amb una demència avançada. A més, les neurones tenen més connectivitat en aquesta àrea quan hi ha un Alzheimer. Vol dir que amb un Alzheimer hi ha més memòria musical. I a través de cançons i música que la persona encara recorda podem treballar la mobilitat, l’elasticitat, la força, la respiració, memòria, el llenguatge, reconeixement d’imatges i de sons...

La musica és clau per millorar el benestar de la persona.

"La música dona hores de benestar i acompanya les persones amb demència que estan en una residència o centre de dia"

I les emocions?

La música sempre passa per l'àrea del cervell on es processen les emocions i a través de les emocions també treballem els aspectes que dèiem abans. La música desperta emocions, et fa moure, fa que treballin les xarxes neuronals que impacten en l’atenció, la memòria, el llenguatge... Va molt més enllà d’uns exercicis d’estimulació cognitiva. És molt potent i molt gratificant.

Això vol dir que actua també en el circuït de recompensa de nostre cervell, segreguem dopamina i la dopamina ens fa sentir felices. Si tots els beneficis que t’aporta aquella cançó els treballa un professional musicoterapeuta la persona se’n beneficia de manera lúdica.

És una eina molt poderosa.

Estem treballant per escriure un article sobre com algunes tècniques i protocols musicals poden ajudar a reduir medicació en determinades persones.

Va arribar la Covid-19, el confinament i us vau reinventar...

Les persones que estàvem acompanyant estaven a casa tancades, amb les famílies desesperades... vam pensar que alguna cosa havíem de fer. Vam fer un projecte per posar unes músiques determinades en directe a través de vídeos i després de la peça musical recomanar uns exercicis. Vam col·laborar amb entitats de primera línia, músics es van oferir a tocar... va ser brutal. Érem tot un equip d’especialistes i vam treballar molt i molt bé. En vam dir ‘Compassats’ i es pot consultar a YouTube. Va ser molt bonic.

"El cant és una de les tècniques musicals que més ens ajuda a socialitzar, a sentir-nos part del grup"

També estàs en projectes per a l’envelliment saludable.

Feia anys que tenia una idea i ara l’hem portada a terme amb l’Ajuntament de Barcelona. No és només musicoteràpia, però està fet per musicoterapeutes. És un programa que es diu ‘Veus’ i la cançó informal i en grups petits és una eina per lluitar contra la soledat no volguda. S’ha fet un pilot en centres cívics de quatre districtes de Barcelona i estem a punt d’avaluar resultats, que pensem que han anat molt bé.

Hi heu incorporat la figura del voluntariat.

Sí. Consisteix en què un grup de persones grans en situació de soledat no volguda es van trobant durant sis mesos. Comencem fent les sessions els musicoterapeutes acompanyats d’una persona voluntària, perquè aquesta sigui la que li dona continuïtat. L’objectiu és que la relació entre les persones del grup es vagi naturalitzant, creïn vincles i al final no ens necessitin.

El cant és una de les tècniques musicals que més ens ajuda a socialitzar, a sentir-nos part del grup. La música serveix per iniciar aquestes relacions: escoltar una cançó i cantar-la junts és l’excusa per trobar-se i establir vincles.

Per acabar: Que té la música? Naixem amb cançons de bressol, ens acompanya ens moments vitals importants...

Ens acompanya abans de néixer. Des del quart mes i mig de gestació ja tenim el sistema auditiu desenvolupat i escoltem sons i músiques. Tota la vida va acompanyada de música. La que escoltàvem al cotxe amb la família, si formes part d’una comunitat religiosa o d’un club de futbol... tot són records musicals. La música forma part de tot perquè hi és i perquè nosaltres mateixes la utilitzem per autoregular-nos emocionalment. Sabem què volem escoltar quan estem contents i quan estem tristos.

La música és molt poderosa perquè actua a tot el cervell. No és màgia. Sabem perquè és.