Montse Falguera: “Si us plau, deixeu de parlar malament de les residències”

A Catalunya hi ha 64.093 persones grans que viuen en places residencials públiques i privades. El sistema català està format per 1.073 residències de gent gran. La Generalitat de Catalunya xifra en 511 les víctimes durant el mes de març als geriàtrics de Catalunya. La xifra respon a les dades facilitades pels mateixos centres, que ja havien advertit que les persones mortes amb la Covid-19 eren més de les que recollien les xifres oficials.

Fins al 2 d'abril, i segons la informació transmesa per les residències, hi ha 1.221 persones que viuen en geriàtrics que tenen diagnòstic de coronavirus. Aquestes persones estan aïllades, són tractades i la seva atenció segueix els protocols marcats pel Departament de Salut. A més, 239 residents estan hospitalitzats.

Fins a aquesta data s'han confirmat també que són 199 les residències amb persones diagnosticades de coronavirus i 336 amb persones amb simptomatologia. Pel que fa als i les professionals, 3.702 estan aïllats i aïllades o tenen simptomatologia, d'un total de més de 75.000.

Montse Falguera és presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE) i gerent de l'entitat Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere, que gestiona el Centre d'Atenció a la Gent Gran Redós a Sant Pere de Ribes (Garraf) on hi viuen 112 residents.

Més enllà de les xifres, quin és l'impacte de la covid-19 a les residències de persones grans a Catalunya?

Hi ha dos virus: el coronavirus i el del pànic. El segon és més letal que la Covid-19. Hem d'entendre que ens estem confinant per no contagiar als demés, perquè tots podem ser portadors. Hem d'anar amb compte en com vivim aquesta situació i no criminalitzar-nos uns als altres.

De la residència de Capellades, on es va detectar el primer brot a Catalunya, van arribar pacients contagiats a l'Hospital d'Igualada, cert. Els primers dies però, que no es feien proves, no se sabia l'abast, i no es prenien les mesures que ara es prenen. Per tant, no pot ser que Fiscalia els investigui perquè associï els focus amb males praxis. No podem culpabilitzar a la gent.

Entre les direccions de les residències estem en contant comunicació, seguim els protocols establerts pel Departament de Salut, des del primer instant. Les autoritats han actuat amb diligència amb les residències, on la població era de risc, amb multipatologies? Evidentment, però ja existien problemes endèmics de fa temps que anem denunciant. Han demanat disculpes, però seguim sense rebre el material.

"Les residències són un patrimoni comarcal social que passa desapercebut i que sempre hi és."

Quines mesures s'estan prenent per tenir cura de la higiene dels centres?

Ens busquem la vida, a falta de material. Fa dos anys, una caixa de 50 mascaretes quirúrgiques valia 1,5 euros. Una sola mascareta ara es paga a gairebé 2 euros. Aquesta dada ja revela com estem. Pel que fa a guants, al Redós, per exemple, ja en teníem, perquè és material que comprem amb molta quantitat un cop l'any.

Hem rebut material de Sanitaris per la República, de Naturalia, d'establiments de la població, particulars, desinteressadament. Gràcies a aquestes donacions i a pagar a preu d'or el material, anem tirant. Però esperem encara el material demanat a la Generalitat.

Vull destacar que al Garraf tenim la sort de tenir tres entitats sense ànim de lucre molt potents en l'àmbit social: la Casa d'Empara de Vilanova, el Redós de Ribes i Sant Joan Baptista de Sitges, tres fundacions cosines-germanes, podríem dir, que fan una feinada. Les tres van néixer d'una crisi, la plaga de la fil·loxera al Penedès el 1887, de la voluntat de la gent per donar acollida a les persones que la necessitaven.

És un patrimoni comarcal social que passa desapercebut i que sempre hi és. Reverteixen en el propi benestar de la gent i no és just que ara només es parli de nosaltres quan les coses van malament. Aguantem la tempesta i recordem-ho demà.

I de la prevenció de contagi entre el personal treballador i les persones residents?

Ara mateix els protocols de neteja són molt estrictes. Tenim molta cura i l'hem reforçat. Ara hi ha 11 treballadors de baixa, dels 84 en plantilla, 1 de sol confirmat amb coronavirus. Hi ha molta tristor i espant. Ens falta suport sanitari presencial, com a tot arreu.

Com viuen el confinament les persones residents?

A la residència Redós teníem 112 residents; se n'han mort 3, sense relació amb la Covid-19. Les persones residents han viscut de tot a les seves llargues vides. Són una lliçó constant, pura paciència, i ens animen al personal. Hi ha tristor perquè no poden veure els seus familiars, però en general tenen molta comprensió. Una vídeotrucada els alegra el dia.

La setantena de persones usuàries del Centre de Dia estan ateses a casa de familiars o bé, els hi prestem servei d'àpats al seu domicili. En servim una quarantena diàriament, entre usuaris del Centre de Dia, persones derivades de l'Ajuntament i en coordinació també amb la Xarxa de Suport.

I les famílies?

La part humana està essent molt dura. Nosaltres atenem a persones en el seu tram final de la vida. És dur que les persones no es puguin acomiadar dels seus éssers estimats. Procurem que hi hagi contacte amb tabletes o mòbils, especialment amb aquelles persones que cognitivament estan bé, però també amb qui fins i tot no recorda. La calidesa humana és importantíssima ara mateix.

“Necessitem estar bé per atendre correctament. Un entorn alarmista no ajuda gens”.

Com viviu la situació de tensió el personal treballador a les residències?

El que demanem aquests dies, a més del material de protecció que ens falta, és que es reconegui la bona feina que estan fent els equips residencials i que Sanitat ens presti suport. Veiem com només surten notícies dures a la premsa. Ho entenc, és la crua realitat, però això està portant molt mal estar als familiars que no poden veure els seus pares, mares, avis, àvies... Els crea una angoixa afegida que s'acaba traslladant al personal. Tot plegat, afecta negativament el procés assistencial.

Els i les treballadores estem estressades, a més de tenir por, perdem l'atenció en allò que és més important en aquest moment: que tots som potencials portadors del virus. Per tant, cal que extremem les mesures de no contagi. Necessitem estar bé per atendre correctament. Un entorn alarmista no ajuda gens.

Penso que això és extrapolable també al personal d'hospitals, que encara tenen al damunt una càrrega més gran perquè atenen els malalts més crítics. El personal sanitari rep aplaudiments diaris que mereixen sense cap mena de dubte. A nosaltres no cal que ens aplaudeixin però, si us plau que deixin de parlar malament de les residències. Ja ho valorarem quan tot això s'acabi. Ja en farem una anàlisi. No oblidarem el que ha passat. Que ens donin suport els serveis sanitaris per poder atendre els nostres residents amb la dignitat que mereixen.