Un estudi de la UOC revela que els xatbots d’IA continuen discriminant per edat malgrat evitar el sexisme
Comparteix
La recerca constata que cinc dels xatbots més populars reprodueixen estereotips d’edat i mostren menys sensibilitat davant l’edatisme que davant el sexisme.
Un estudi internacional amb participació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha detectat que els principals xatbots d’intel·ligència artificial generativa —com ChatGPT, Gemini, Copilot, Jasper o Perplexity— continuen reproduint biaixos d’edat, tot i haver incorporat mecanismes per evitar el sexisme. La recerca, publicada a 'Big Data & Society', mostra que aquestes eines, presentades sovint com a neutrals, tendeixen a assignar edats basant-se en estereotips, mentre que són molt més cautes a l’hora de fer suposicions de gènere.
Una 'doble vara de mesurar' en els biaixos de la IA
La investigadora Mireia Fernández-Ardèvol, del grup Communication Networks & Social Change (CNSC), explica que l’equip va entrevistar els xatbots com si fossin persones, utilitzant perfils ficticis basats en hàbits digitals. Els models evitaven atribuir un gènere concret, però assignaven una edat sense dubtar, sovint vinculant l’ús d’Instagram o TikTok amb joventut i l’ús de Facebook o trucades llargues amb edats avançades. Segons Fernández-Ardèvol, això demostra que la IA “ha après a ser sensible al sexisme, però no a l’edatisme”.
La recerca alerta que la discriminació per edat és una de les formes de desigualtat més invisibilitzades, tal com assenyalen les Nacions Unides. En l’àmbit digital, aquesta invisibilitat fa que els sistemes d’IA no activin mecanismes de correcció quan reprodueixen estereotips d’edat, cosa que sí que passa amb els de gènere. Això pot afectar l’accés a serveis, recomanacions personalitzades o interaccions quotidianes amb assistents virtuals.
Els resultats mostren que els xatbots tendeixen a associar competència digital amb joventut, i tradicionalisme o manca d’habilitats tecnològiques amb persones grans. Tot i semblar inofensives, aquestes atribucions reforcen imaginaris socials que poden perpetuar desigualtats en l’accés i ús de la tecnologia.
La UOC investiga l’edatisme digital amb el projecte #Vellisme
La UOC treballa també en el projecte #Vellisme, que analitza com la discriminació per edat es manifesta en entorns tecnològics i com es pot avançar cap a una IA més justa i inclusiva. L’estudi subratlla la necessitat d’incorporar la perspectiva d’edat en el disseny i entrenament dels models, igual que s’ha fet amb la perspectiva de gènere.
Segons l’equip investigador, el repte és urgent: a mesura que els xatbots s’integren en tasques quotidianes —des de l’atenció al client fins a l’educació o la salut—, els seus biaixos poden tenir un impacte real en la vida de les persones. Per això, reclamen que la indústria tecnològica i les institucions incorporin criteris d’ètica digital, supervisió independent i protocols que evitin que la IA reforci desigualtats socials ja existents.
Afegeix un nou comentari