Creación Positiva es va fundar el 2001 per promoure l'eliminació de qualsevol discriminació i estigmatització cap a les persones que viuen amb el VIH i/o altres malalties de transmissió sexual. Montse Pineda és coordinadora d’Incidència Política i Mª Luisa García és coordinadora de l’Àrea d'Atenció de l'entitat.

La Conselleria de Salut de la Generalitat estima que unes 31.300 personas viuen a Catalunya amb el VIH, segons la Conselleria de la Salut de la Generalitat (2018). La taxa d'incidència actual d'infecció és de 8,1 casos per cada 100.000 habitants.

La societat criminalitza i/o amaga a les persones seropositives?

Montse Pineda: L’estigma del VIH segueix essent rellevant per poder entendre l’epidèmia. Des de fa uns anys, la informació està centrada a través de mitjans de comunicació i no d’altres fonts. Cal tornar a incidir amb campanyes més objectives sobre les vies de transmissió, que ens indiquen les pràctiques, evitant la criminalització de determinats col·lectius. L’homofòbia, el racisme, la misogínia o el masclisme són elements que sustenten l’epidèmia del VIH. Hem d'incidir en les arrels de la serofòbia. Les campanyes són molt livianes encara.

Montse Pineda: "L’estigma del VIH segueix essent rellevant per poder entendre l’epidèmia".

Les violències masclistes afecten especialment a les persones seropositives?

M. P.: Les violències masclistes segueixen interferint. Especialment les que condicionen la vida de les dones, però també al col·lectiu LGTBI, en especial, tot allò vinculat a l’homofòbia. Els mandats sexistes condicionen la nostra manera de viure, de com i amb qui tenim relacions sexuals. Ens situa en una vulnerabilitat difícil de reflexionar, com ara estem fent, i ens limita la capacitat de decisió. Al 2019, encara parlem de por a ser identificada com a persona homosexual. I cal creuar-ho amb altres factors determinants com l’origen o l’edat.

Com abordeu de manera integral la promoció dels drets de salut sexual des d'una perspectiva feminista?

M.P.: Quan es parla dels drets sexuals de dones i d'homes, sovint es fa des d'un marc individual. Aquesta lògica no ens permet entendre que hauríem d'abordar aquests drets des d'estructures que puguin sostenir l'autonomia i la llibertat de les persones per poder decidir sobre el seu propi cos. Aquesta és la perspectiva feminista que introduïm. L'accés als recursos a determinats recursos està molt vinculat a una estructura, la del sistema patriarcal.

Mª Luisa García: La perspectiva feminista situa les persones al centre i com a subjecte de dret. Permet un procés que facilita l'empoderament i l'autonomia en la cura de la salut sexual, i alhora, inclou les condicions socials, econòmiques, ambientals, etc., que són les que generen desigualtat en l'exercici de dret sexuals.

Mª Luisa García: "Els estudis mostren una prevalença alta de violències masclistes viscudes entre les dones seropositives privades de llibertat. Violències que segueixen visquent, fins i tot, dins de la presó".

Els drets humans de les dones preses seropositives són especialment vulnerats?

M. L. G: Cal tenir en compte el context. Les penes aplicades a dones seropositives privades de llibertat són, en la majoria dels casos, més punitives. Algunes autores ho vinculen a la transgressió de la norma pel fet de ser dona. Un altre factor contextual és que existeixen escasses institucions penitenciariàries destinades a dones i, per tant, la majoria de dones estan empresonades en mòduls d’homes; aquests tenen uns règims determinats, en funció de la comunitat autònoma, a més.

Els programes amb perspectiva de gènere tenen molt poc recorregut. Els de reinserció en l’àmbit laboral encara conserven estereotips de gènere marcats. A les dones se’ls hi ofereixen formacions orientades a l’estètica i la cuina, no pas de mecànica, per exemple, que suposaria un major ingrés econòmic.

Els estudis mostren una prevalença alta (al voltant del 80%) de violències masclistes viscudes entre les dones seropositives privades de llibertat. Violències que segueixen visquent, fins i tot, dins de la presó. Cal dissenyar i implementar programes específics que donin resposta als problemes presents i emergents. Creación Positiva duu a terme un projecte de promoció dels drets de la salut sexual que facilita informació, atenció i suport emocional a les dones privades de llibertat per a que es puguin reapropiar de les seves vides.

Pel 18è aniversari de l'entitat, quins reptes us heu marcat?

M. P: D'una banda, consolidar els valors transversals que hem anat tenint al llarg d'aquests anys: la calidesa en l'atenció, la professionalitat, l'ètica, el treball col·laboratiu i en xarxa, i la incidència política. Són el nostre llegat. I de cara al futur, el repte és seguir traballant en el canvi de mirada. Els problemes que travessen les vides de les persones, tant individuals com els vinculats a la vulneració de drets socials, requereixen un canvi de perspectiva amb nous discursos i metodologies.