Nadia Ghulam va néixer a l’Afganistan al 1985. Enmig de la guerra civil i amb només 8 anys, una bomba va caure a casa seva casa, deixant-la sis mesos en coma. Després d’una llarga recuperació i l’arribada del règim talibà al seu país, no li va quedar més remei que passar-se per un noi per poder treballar i encarregar-se de la seva família.

Des de ben petita, la seva mare li va ensenyar el valor d’ajudar als demés i després de col·laborar a l’associació ASDHA, als 21 anys va arribar a Barcelona, on una família adoptiva la va acollir. Des de llavors, la seva tasca com a voluntària i activista dels drets humans no s’ha aturat, creant l’Associació Ponts per la Pau, treballant l’educació en valors i sensibilitzant sobre la guerra, les migracions i les persones refugiades.

Per aquest motiu, Fundación Esplai ha reconegut la seva feina atorgant-li el premi Fundación Esplai a la ciutadania Compromesa, en la categoria d’Acció Socioeducativa i e-inclusió.

Com vas començar a ser voluntària?

Penso que el voluntariat està dins de la meva sang. No vaig començar en un temps concret, sinó que els valors i l’educació que em va transmetre la meva mare m’han fet que una part de la meva vida la dediqui als altres perquè la felicitat que sentim nosaltres la pugui sentir tothom.

Què representa per a tu el voluntariat?

Valor humà. Els éssers humans hem de ser solidaris, hem d’aprendre a col·laborar i contribuir els uns amb els altres i comprendre que fer voluntariat i estar al costat de l’altre persona és una cosa tant important com menjar o beure.

Quin paper juga l’educació en aquest aspecte?

Té un valor imprescindible. T’ensenya el que signifiquen els drets humans o la solidaritat i amb una bona educació en valors, no només aprens el concepte, sinó que els pots posar en pràctica a través de l’acció.

Què significa haver guanyat els premis de la Fundación Esplai a la ciutadania compromesa?

Ha estat molt important i ho agraeixo moltíssim. Aquest premi no és per a mi, sinó per a totes les persones que estan fent aquestes tasques i feines i que veuen que si la Nadia ho pot fer, elles també. El guardó està dedicat a totes les persones voluntàries que treballen en el sector i encara són invisibles.

Com t’has convertit en un agent actiu de la pau?

Per responsabilitat personal. Com a ésser humà que ha viscut la guerra en la seva pròpia pell sé que per canviar la situació que viu el món l’únic camí és ser un agent actiu de la pau. Hem de cultivar la llavor de la pau per arribar a molta gent, no hem de ser egoistes i plantar llavors per nosaltres, sinó que les nostres accions donin fruits que recullin en el futur les noves generacions.

A la meva vida diària, quan al matí em llevo, si penso en esmorzar, també penso en com puc contribuir per millor el món i ajudar a les persones. Per aconseguir la pau és fonamental pensar en els altres.

Quin objectiu té la teva associació Ponts per la Pau?

L’entitat treballa l’educació en valors. Construir ponts perquè altres persones puguin creuar de la foscor a la llum que dona l’educació. Donant una formació retornem la dignitat humana a aquesta gent. L’objectiu és que aquesta educació estigui enfocada a l’acció per un món millor.

Quines activitats realitzeu?

Fem tallers de grup de lectura a Afganistan, amb 30 nens i nenes, tallers d’acompanyament, d’autoconeixement, de gestió de programes i projectes. També ens fem càrrec de la matriculació de molts infants en l’escola.

Basem molta de la feina en els llibres i la lectura. A Badalona tenim entre 250 i 270 alumnes de diferents orígens que aprenen l’idioma, coneixen la cultura catalana i la ciutat que els acull.

Com treballeu amb el jovent?

Aquesta nova generació de joves es senten molt lluny del món perquè estan connectats digitalment a través de xarxes socials que no representen la realitat. Hem de fer un pas endavant per oferir una educació digital. Si els hi donem un llibre de drets humans no se’l llegiran, però si ho adaptem i els oferim el coneixement a través d’un llenguatge digital ho podran entendre i d’aquesta manera passar a l’acció.

Com treballes la sensibilització de les migracions i les persones refugiades?

Crec que és important que les persones migrants i refugiades tinguin un espai on es puguin expressar. Ells mateixos són agents que poden canviar el seu món. Els hi facilitem eines i coneixements perquè siguin agents de canvi, acompanyant-los perquè se sentin part de la societat.

Què creus que fa falta perquè la ciutadania estigui més compromesa per fer d’aquest món un lloc millor?

Falta molt treball de sensibilització, però no en edat escolar, sinó des de petits. Que les mares i els pares treballin perquè ells comprenguin valors humans, que els drets humans no siguin un concepte, sinó un factor imprescindible per seguir la seva vida. Perquè la futura generació sigui millor és imprescindible que treballem l’educació en valors.