Nil Ollé: "Habitar els espais en comptes de ser simples consumidors vol dir fer-nos-ho nosaltres"

A Sant Vicenç dels Horts, un mateix edifici alberga l’Eskella, el Centre i Skallots, tres entitats que volen donar un espai de trobada per a les persones que viuen al municipi, fent comunitat a través d’organitzar activitats i accions que responguin a les inquietuds dels veïns i veïnes. Concretament, l’Eskella neix fa dos anys, amb la idea d’aglutinar el jovent en aquest espai històric, i de treballar conjuntament amb les altres entitats per a fer activitats i facilitar l’impuls d’iniciatives que sorgeixen de l’arrel. 

Nil Ollé Sanglas, el president de l’Eskella, explica els orígens i el dia a dia de l’entitat, i afirma que la raó de ser d’espais com aquest és donar un lloc per a pertànyer, i “fer perquè no ens ho facin”. 

L’Eskella neix després de molts anys d’autoorganització al poble, especialment amb l’organització de la festa major alternativa. Com feu el pas d’aquesta trajectòria com a Skallots a obrir un espai estable com aquest? Quina necessitat detectàveu que calia cobrir?

Els antecedents de l’Eskella són sobretot actes culturals i amb una base combativa. Abans del Covid hi havia un teixit associatiu molt fort al poble, s’havien fet diferents projectes i s’havien creat diferents espais. Hi havia Skallots, des de feia 25 anys, però també havien aparegut iniciatives com una assemblea de joves anomenada l’Araixada, una assemblea feminista, La Flamenca, que es va crear per a ocupar i alliberar un espai... En resum, veníem d’un moment amb molt d’auge del teixit associatiu. I aleshores ja mancava un espai aglutinador on tot allò que estava passant es pogués reunir. 

 

 

 

 

 

Voir cette publication sur Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Une publication partagée par L'Eskella - Associació cultural i bar (@leskellasvh)

Poc després, amb la pandèmia, molts d’aquests projectes van morir o van quedar molt debilitats. I aquí va ser quan a l’assemblea d’Skallots, que tenia una mica més de fermesa, era més històrica, vam començar a pensar com revertir la situació. Aleshores va ser quan vam contactar amb El Centre. 

És un espai històric. Què representa aquest lloc, què us va dur a fer aquesta col·laboració? 

El Centre anteriorment era el Cente Catòlic. És un ateneu que fa més d’un segle que funciona, i hi fan activitats, teatre... La mitjana d’edat, però, és més envellida que la d’Skallots, i establir un vincle amb aquest espai va suposar un encaix perfecte. Al Centre li costava fer activitats, impulsar-les i sostenir-se, i al jovent, un punt de trobada. De seguida vam traçar la idea d’obrir l’Eskella com un projecte compartit, no només com un punt de reunió, sinó com un continent per a aglutinar les diferents inquietuds, i vehicular-les i materialitzar-les. 

L’Eskella es va crear com un eix vertebrador, que caminava cap al relleu generacional alhora que responia a les inquietuds del jovent i donava un espai on donar-los cos. 

Com us organitzeu internament per tirar endavant l’espai? Ha estat un repte diferent o més gran que altres experiències d’autoorganització que havíeu tingut fins ara?

Skallots, l’Eskella i el Centre tenen la seva organització pròpia, en assemblea les dues primeres i amb junta directiva i persones sòcies l’últim. Tots fem activitats diferents, i alhora també fem moltes accions conjuntes, teixint col·laboracions. És a dir, cada entitat fa la seva però estem tots dins un mateix paraigua físic, i això dona molt avantatge, primer perquè permet teixir aliances fàcilment, i després perquè facilita que hi hagi activitats que ja les plantegem conjuntament. 

Tot això ho fem, és clar, des del voluntariat. Totes les entitats les integren persones voluntàries: nosaltres organitzem les activitats i les duem a terme, i a l’Eskella inclús la gestió del bar, cultural i logística, és voluntària. Només hi ha dos cuiners i una cuinera que són persones assalariades. Després, totes les persones voluntàries s’organitzen en comissions: n’hi ha una que porta els vincles amb altres espais o entitats, una que s’encarrega de la cuina i els consumibles, una que gestiona la comunicació, una que s’encarrega de buscar i rebre propostes per a la programació... 

Ara que dius programació. Com és el dia a dia de l’Eskella? Quin tipus de programació hi podem trobar? Com es pensen les activitats?

L’Eskella com a tal és el bar del Cente. Compartim l’edifici amb altres sales, amb un teatre, un frontón... I s’hi fan activitats, també, per tant és primordial mirar de no contraprogramar-nos ni trepitjar-nos, que tot tingui una coherència. 

A partir d’aquí, la programació de l’Eskella respon als tres eixos que ens defineixen: acció, cultura i poble. Sota l’àmbit de ‘Cultura’ hi trobem des de clubs de lectura fins a cicles de cinema, amb molta projecció en català, i agafant el relleu a la sala de projecció històrica del Centre. Quan parlem de ‘Poble’ ens referim a activitats de lleure, molt diverses, com els concerts acústics, un joc de trivial... Tot allò que sigui veure’ns, parlar-nos, fer poble. Per últim, sota el paraigua ‘Acció’ tenen lloc iniciatives de lluita sobre les quals ens volem conscienciar o formar, pel que hi ha des de xerrades o seminaris fins a l’adherència formal a lluites que estan en marxa. 

A l’hora de pensar aquestes activitats, concerts o propostes culturals, busqueu també donar espai al talent local vicentí?

Evidentment. Ocupar i habitar els espais en comptes de ser simples consumidors d’activitats vol dir fer-les nosaltres, en comptes d’esperar que algú amb una mirada mercantilitzadora programi activitats. Per això facilitem les vies d’accés per a que els artistes, per exemple, vicentins o del Baix Llobregat. 

També hi ha gent del poble que ens escriu, per proposar projectes, o iniciatives a desenvolupar. Perquè per a fer propostes no cal formar part de l’assemblea motora, qualsevol persona pot tenir lloc en aquest espai. Ens reunim, amb aquestes persones i amb altres entitats, i mirem com donar resposta a les inquietuds. De fet, hi ha moltes activitats que no hem capitanejat nosaltres. Donem contingut però també som continents. 

La programació respon als tres eixos que ens defineixen: acció, cultura i poble

Per tant, diries que aquest vessant de l’Eskella com a lloc on poden néixer noves iniciatives ha tingut bona acollida? 

Sí, i és una de les coses que ens fa més feliços i ens omple més d’orgull. És l’assoliment d’un dels nostres objectius: que entre tots fem, que hi hagi l’oportunitat i l’espai per a fer-ho. Perquè a vegades les dificultats de vehicular una iniciativa tenen a veure amb les qüestions més bàsiques, com la disponibilitat d’un espai, per exemple. I és clar que són apostes arriscades, i que les accions són totes voluntàries i que suposa un esforç. Però la gent s’ho fa venir bé, i té ganes de participar, de trobar-se. Ho anem aconseguint poc a poc. 

En l’arrencada vau impulsar una campanya de micromecenatge per posar a lloc l’espai. Quina resposta va tenir aquesta campanya i com es finança actualment un projecte com aquest?

Vam iniciar l’activitat gràcies a un Goteo, que va tenir bona resposta, i vam poder engegar el projecte. A partir d’aquí, hi ha dues formes de finançament. Per una banda, l’Eskella com a entitat municipal opta a una subvenció ordinària de l’Ajuntament. Amb això ens dona actualment per a finançar el cinema. La resta d’activitats es poden finançar amb sí mateixes, encara que la majoria són gratuïtes i no tenen quasi despesa perquè són voluntàries. Les poques que tenen un cost afegit, per exemple els concerts, es financen amb l’activitat econòmica en sí, ja sigui del bar o don poguem. 

Com valoreu aquests 2 anys de vida? Hi ha alguna cosa que us hagi sorprès especialment, ja sigui per bé o per malament?

Ha costat molt. És un projecte que fa dos anys que funciona però que portava ja potser tres o quatre anys gestant-se. Al final, però, el resultat de l’esforç reafirma que projectes com aquest, que neixen de res, venen a donar sentit en aquest lloc i moment concrets, en aquesta època, on hem d’intentar fer-nos la vida més agradable entre tots, i això ens ho hem de fer nosaltres, perquè això ni ens ho faran ni té sentit que ens ho facin. Reafirmen que la gent es vol trobar, que es vol tenir a prop. Això ens dona esperança. 

Mirant cap al futur, quins reptes teniu ara mateix com a projecte cultural i comunitari?

Ara estem en plena fase d’estabilització, volem que el projecte quedi reforçat, i acabar d’apuntalar l’objectiu de ser un lloc de trobada, un punt neuràlgic d’activitat que doni resposta a inquietuds a Sant Vicenç, i per tant lligat a entitats del municipi, i també del Baix Llobregat. Un cop aconseguit això, volem teixir més i millors aliances.