El Sindicat de Llogaters és una iniciativa sorgida l’any passat a Barcelona i es va presentar el passat mes de maig al barri de Sants. Pretén donar resposta social davant la situació de bombolla de lloguer que pateix Barcelona i lluitar per un model de lloguer més sostenible. Encara en fase de constitució, estan recaptant un fons de més de 30.000 euros a partir d’una campanya de Goteo.org. La propera acció: la manifestació del pròxim 10 de juny que organitzen entre diverses entitats. La Irene Sabaté, antropòloga i professora a la Universitat de Barcelona, s’hi va incorporar aquest passat novembre i forma part del grup promotor actual.

200.000 persones viuen de lloguer a Barcelona. L’objectiu del Sindicat de Llogaters és aglutinar tothom que viu de lloguer o tothom que té problemes amb el lloguer?

Tothom que viu de lloguer. Les protagonistes de la història són les persones que viuen de lloguer. Totes aquelles que vivim o hem viscut de lloguer hem patit en algun moment algun abús. Tenim poc coneixement sobre el tema i el marc legal actual no protegeix prou els llogaters. La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que es va implantar el 2013 determina que els contractes poden ser de tres anys. Per tant, els contractes que es van signar llavors (2013-2014), uns 44.000, acaben ara i moltes renovacions pateixen grans pujades de preu. Parlem de pujades del 30% en general i no només en barris reconegudament gentrificats com el Gòtic sinó a altres barris també. Els increments arriben fins al 50%! I els salaris no pugen, la població amb rendes molt baixes o baixes constitueixen el 40% del total de població.

Un dels aspectes que crida l’atenció al saber de vosaltres és que heu escollit la forma d’organitzar-vos com a sindicat. I més tenint en compte que, en aquests últims temps, la tasca dels sindicats són sovint criticades...

La decisió de constituir-nos com un sindicat respon a la idea que l’afiliació permet comptar nombre de persones afiliades. Quan siguem milers, això ens donarà molta força discursiva i molta capacitat per pressionar les administracions, a més d’una presència pública important. Els sindicats laborals són interlocutors reconeguts en allò que s’anomena ‘diàleg social’ i se’ls inclou en les negociacions tripartides entre administració, patronal i sindicats. Volem que passi el mateix amb l’habitatge: volem tenir una presència pública forta i, en aquest sentit, i malgrat les crítiques que reben, la reivindicació que fan els sindicats tenen un component d’acció col·lectiva fonamental.

Sou la Plataforma dels Afectats de la Hipoteca (PAH) dels llogaters?

La PAH compleix un paper important en la defensa i en l’enfrontament a una situació d’emergència com són els desnonaments massius, les execucions hipotecàries, etc. La nostra vocació, en canvi, és de permanència i d’enfrontar-nos a problemes de llarga durada i que tenen intensitats diferents. En el cas dels lloguers, per una banda, hi ha desnonaments de lloguer –que ara mateix són el 83% dels desnonaments que es donen a Barcelona– i per altra banda, hi ha tot situacions menys visibles que no es quantifiquen tant, que són més de fons i que també ens interessa fer visibles. Enfront de problemàtiques diferents, són eines diferents.

Amb la campanya de micromecenatge ja heu superat la quantitat mínima i voleu aconseguir els 33.369 euros. Què és el primer que farà el Sindicat de Llogaters?

Volem consolidar l’estructura del sindicat. L’àrea de serveis, per exemple, integrarà suport jurídic i tècnic i, per tant, necessitem gent professional i experta que ens proveeixi en l’àmbit. Aquest mes de juny començaran els tallers col·lectius d’assessorament i al setembre s’iniciaran un cicle de sessions d’assessorament que es duran a terme de manera setmanal on els afiliats i afiliades podran demanar cita i assistir-hi. Al mes hi haurà sessions d’assessorament tècnic,de suport jurídic...

I d’aquí a 5 anys què ha de ser el sindicat de llogaters?

Hauria de tenir molts afiliats i afiliades i haver-se convertit en un interlocutor imprescindible sobre el model d‘habitatge a la ciutat. Hauria de ser interlocutor de l’Administració, un actor que tinguessin en compte les organitzacions de la propietat com a l’hora de negociar preus, i hauria de ser un agitador en termes de mobilització ciutadana, participació en accions col·lectives, campanyes concretes...

Contra qui lluita el Sindicat principalment?

L’enemic és l’especulació: actors de tipus privat que es lucren d’un bé que hauria de respondre a una necessitat humana bàsica. Però nosaltres interpel·lem sobretot a les administracions perquè tenen un mandat constitucional i l’obligació de desenvolupar polítiques que facin efectiu aquest dret a l’habitatge. A Catalunya, per exemple, hi ha legislació molt interessant com la Llei del 2007 o la Llei 24/2015, actualment recorreguda. Un dels temes importants és que, en general, no s’ha legislat sobre el lloguer. El Codi civil de Catalunya permetria fer una LAU catalana i, de fet, hi ha hagut algun petit moviment en aquest sentit amb algunes reunions al Parlament però no s’ha concretat en res. Les competències en matèria d’habitatge són autonòmiques així que Catalunya podria fer una legislació autonòmica sobre el lloguer, no cal esperar a la Independència.

De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha declarat a favor del Sindicat de Llogaters i han dit que en comparteixen reivindicacions. És positiu tenir-los al costat o que us doni suport provoca reticències?

Agraïm la benvinguda però no ens casarem amb ningú, volem ser autònoms i independents. I si hem de ser bel·ligerants amb el poder municipal, ho serem. La bel·ligerància té a veure amb la urgència: està molt bé que es vagi legislant però cal atendre l’emergència de la vulneració en el dret a l’habitatge des de ja i el Sindicat de Llogaters ha de ser l’actor que pressioni en els dos sentits.