Andrea Urbano: “Les joves han de destinar més del 100% del seu sou si volen emancipar-se soles”

El 83% de les persones menors de vint-i-nou anys no estan emancipades. Des de l’àrea d’emancipació del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), de la qual l’Andrea Urbano n’és la referent, han treballat en diferents àmbits per impulsar l’emancipació juvenil.

En matèria d’habitatge, van elaborar, juntament amb el Sindicat de llogateres, una radiografia en la qual no només analitzaven la situació de les llogateres a Catalunya sinó que aportaven informació sobre alternatives a la compra de l’habitatge, que sovint es presenta com l’única opció possible.

Conscients de la importància de disposar de dades pròpies per fer propostes realistes i efectives, el CNJC es va comprometre, en la seva última Assemblea General Ordinària, a actualitzar aquest estudi amb noves dades. L’objectiu és clar: continuar incidint políticament per garantir els drets de les persones joves.

Ha millorat la radiografia respecte a les dades que recollia 'Joves llogateres i dret a l’habitatge' l’any 2020? 

Tenim informació actualitzada de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya però és difícil aterrar-les a la realitat de Catalunya, perquè el marc d’anàlisi és l’estat espanyol,  i ens caldrien dades pròpies. Tot i això, sí que podem dir que, en general, la situació no és gaire millor que cinc anys enrere. Les joves han de destinar més del 100% del seu sou net si es volen emancipar sols i, en el cas de compra d'habitatge, haurien de reservar els ingressos de quatre anys, si no gastessin en res més, per pagar l’entrada d’un pis. 

Per què no hi ha dades, en aquesta línia, a casa nostra?

La manca d’estudis i estadístiques amb dades sobre emancipació és un reflex de la invisibilització de les problemàtiques que travessen les joves, i de la importància que se li dona des de les administracions. A la darrera  Assemblea General Ordinària, des del CNJC, vam aprovar el Pla de Treball per aquest any i en matèria d’habitatge ens comprometem a elaborar un monogràfic sobre habitatge per veure quina és la foto actual de les joves a Catalunya. Volem reunir-nos amb diferents actors del moviment en defensa de l'habitatge per extreure les dades que ara mateix no estan recollides per part de l’administració. 

La manifestació organitzada pel Sindicat de llogateres el passat mes de novembre a Barcelona va evidenciar que estem més sensibilitzades amb la problemática de l’habitatge?

És una molt bona notícia que hi hagi hagut una concentració tan gran, més encara després de la pandèmia, en la que vam viure un context de certa desmobilització, també en l’associacionisme. Per mi hi ha dues grans victòries, d’una banda, aconseguir aglutinar persones que normalment no són habituals en aquests espais, i de l’altra, que tingui continuïtat. Estem veient com es comença a caminar cap a la vaga de lloguers, com cada cop són més les llogateres que s’organitzen i caminem també cap a una pròxima manifestació el dia 5 d’abril.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de CNJC (@conselljoventutcat)

Estem parlant tota l’estona d’habitatge, però que entenem per emancipació? Hi juguen també altres factors a més d’aquest.

Sí, entenem l’emancipació com un procés d’adquisició d’independència econòmica i d’autonomia per part de la persona, des d’una visió global. No podem parlar només d’habitatge, també considerem important que pugui disposar de totes les eines perquè es pugui desenvolupar laboralment, socialment i culturalment. Per tant, quan parlem d’emancipació hem de parlar també de treball i les condicions laborals. Així mateix, és oportú tenir en compte l’accés a l’educació postobligatòria. Però també en disposar de temps com per poder gaudir del lleure i poder-se associar. 

Viure en unes condicions de precarietat és un factor determinant a l’hora de tenir els condicionants com per poder-se associar i poder construir en societat, amb un teixit comunitari fort.  La pèrdua de comunitat comporta pèrdues de qualitat democràtica, però també  té una important repercussió en la salut mental de les joves.  En definitiva, és imprescindible no desvincular la salut mental o la pèrdua de teixit comunitari a les dificultats per emancipar-se, per tant, de les condicions materials de les joves. 

Teniu identificades quines són les principals problemàtiques associades a la població jove a l’hora d’accedir a l’habitatge?

Principalment, com hem comentat, el cost de l’habitatge és una primera barrera. I, en segon lloc, ens trobem amb dificultats afegides com podrien ser la priorització del model de família tradicional a l’hora d’arrendar un pis per part dels propietaris. Els requisits per accedir a aquests lloguers, que no s’ajusten als salaris que cobrem la majoria de joves, i la necessitat de comptar amb avals, per tant, tenir al darrera una estructura familiar que t’ajudi a fer-hi front. 

Quan parlem d’emancipació hem de parlar de treball , condicions laborals i accés a l’educació.

Quina valoració en feu del bo del lloguer jove?

És un ajut econòmic que a la pràctica acaba en  mans dels especuladors enlloc de no permetre que s’especuli amb l’habitatge. Per nosaltres són mesures més efectives una regulació real dels preus dels lloguers, és a dir, no permetre el lloguer de temporada o que no puguis comprar un habitatge si no és per ús residencial, per exemple. 

Què els recomanaries a aquelles persones que ens estiguin llegint i que estiguin passant per una situació complicada amb l’arrendatari o la immobiliària? 

La fórmula del CNJC és sempre associar-se, fins i tot, associar l’associacionisme. Entenem l’organització col·lectiva com la fórmula més efectiva per fer front les problemàtiques socials. No són problemàtiques individuals ni concretes de cap jove. Per això, el més útil sempre serà organitzar-se, ja sigui a la xarxa d’habitatge del barri, sindicat, etc. Si no pots pagar un lloguer no és perquè no hagis estalviat prou, és un problema estructural. I organitzar-se és també la millor sortida per no permetre abusos. 

Malgrat la legislació no sigui gaire garantista, tenim mecanismes per defensar-nos, el problema és que molts cops no ho sabem. Per exemple, al web de Joves Llogateres oferim molta informació sobre què fer davant de problemàtiques molt comunes com, per exemple, si no et volen retornar la fiança quan deixes un pis.

Quan des del CNJC feu incidència política en aquesta línia, denunciant les mancances en l’abordatge de la problemàtica i la falta de dades, trobeu un interlocutor receptiu?

La passada legislatura vam aconseguir que celebrés un Ple Específic de Joventut al Parlament de Catalunya on vam poder portar demandes que considerem imprescindibles pel jovent del país. No se celebrava des de l’any 2013, és prou indicatiu. Tot i això, és necessari que no quedés en això. Cal que la perspectiva juvenil es tingui en compte de forma transversal.