Parteixen de la base que la falta de dades sobre a realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament (DID) impedeix reivindicar unes bones polítiques públiques i alhora que siguin serveis i acompanyament adequats a les veritables necessitats. Ara, Dincat i Granés Fundació hi han començat a posar fil a l’agulla amb un informe que evidencia, per exemple, que el col·lectiu ja suposa una de cada cent persones de Catalunya.

L’‘Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya’ corrobora que els obstacles que es troben en àmbits com la salut, l’educació, la formació i el treball fan que no puguin decidir com i on volen viure, què volen estudiar i on volen treballar i molts altres aspectes quotidians. En definitiva: no poden escollir el seu projecte de vida.

En referència a l’habitatge, per exemple, l’anàlisi recull que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent ho aconsegueixen.

Cap al mercat laboral ordinari

Pel que fa a educació i món laboral, “la realitat constata el predomini d’un sistema de centres especials, tant educatius com de treball -relata el document a les conclusions-. Caldrà esmerçar més esforços per millorar la incorporació de les persones amb DID al sistema educatiu i al mercat de treball ordinaris”.

De fet, el que s’hi reclama és un canvi de perspectiva: “Cal un abordatge de la discapacitat intel·lectual des del paradigma dels drets i de l’autonomia que proposa la Convenció dels Drets de les Persones amb discapacitat (Nacions Unides, 2006)”. Això vol dir reforçar les competències i les capacitats de la persona, perquè puguin prendre decisions i siguin ciutadania amb drets i llibertat de decisió.

“Calen polítiques transversals que responguin als criteris i principis de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, i cal també construir un sistema de serveis socials fort i de qualitat que s’articuli com un veritable quart pilar de l’Estat del Benestar, amb un finançament digne”, manifesta el director de Dincat, Carles Campuzano.

L’informe també conclou que un dels problemes més importants és la manca de dades, en general, relatives a la DID i desagregades de les altres discapacitats. “És necessari establir sistemes d’avaluació i seguiment que permetin recollir dades estadístiques diferenciades sobre la discapacitat intel·lectual”, proposa el text.

Per a Campuzano, aquesta manca de dades és “injustificable”: “Ens preocupa i evidencia la invisibilitat que pateixen les persones del nostre col·lectiu”. A més, el director de Dincat subratlla que les necessitats són diferents segons el tipus de discapacitat i insisteix que sense una bona informació de la realitat no es poden dissenyar accions i mesures eficients i adequades.

L’‘Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya’, que s’ha presentat avui a Barcelona, és fruit de l’aliança entre Dincat, que agrupa gairebé tres-centes entitats socials i representa els drets de més de 70.000 persones del col·lectiu i les seves famílies, i Granés Fundació.

“És imprescindible treballar sobre dades rigoroses per poder fer recerca”, indica la directora-gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer. “Una recerca que -hi afegeix- ha de permetre implementar els suports necessaris cap al camí a la plena inclusió”.

Llistes d'espera

Entre les conclusions del document destaca una manca de serveis assistencials i residencials, sobretot a les comarques de Tarragona; llistes d’espera pel que fa a places residencials i pisos a tot el país, i la necessitat de més recursos destinats a la vida independent i a la comunitat, suport a l’autonomia a la pròpia llar i assistència personal.

També s’hi explicita la necessitat de reforçar la incorporació dels infants a l’educació infantil, perquè la integració al sistema educatiu sigui més fàcil. Mentre que en ocupació, “calen mesures per incrementar les oportunitats laborals de les persones amb DID de manera més intensa en l’empresa ordinària”. Només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual té feina.

Per seguir fent estudis, el sector reclama a l’Institut Estadística de Catalunya (IDESCAT) una enquesta anual sobre la discapacitat, així com fa amb altres col·lectius. Insisteixen que les dades són necessàries per radiografiar la realitat i dissenyar les polítiques d'atenció més adequades. Mentrestant, les entitats van fent estudis propis: Aspace, la Confederació de Persones amb Paràlisi Cerebral, ha denunciat que el 76% de persones amb paràlisi cerebral han patit vulneració dels seus drets en algun moment.