Quins canvis heu fet o esteu fent des de l’entitat per adaptar-vos a les necessitats dels infants que han patit o estan patint abús sexual durant la pandèmia?

Des de PrevenSI treballem des d’una perspectiva integral d’abordatge de la violència sexual infantil, molta part de la nostra tasca se centra en prevenir una de les principals causes d’aquesta violència, que és la pederàstia.

Aquesta situació de pandèmia ens ha portat a reconvertir les nostres accions de difusió i sensibilització. Durant aquesta crisi l’atenció s’ha centrat en l’alerta sanitària i altres conseqüències del confinament, com per exemple en posar de manifest l’augment del risc de victimització online i posar a disposició eines de prevenció d’aquest risc.

Heu pogut detectar el mateix nombre de casos?

Les nostres línies d’atenció directa (telefònica, via xat i per correu) estan en funcionament des del 27 de setembre de 2019. El fet d’haver complert ara un any no ens ha permès tenir dades d’altres anys amb les que comparar-nos per saber si el nombre de casos és major o menor.

Sí que ens ha sorprès el nombre de professionals que s’han posat en contacte amb nosaltres per assessorar-se sobre com actuar i resoldre dubtes, ja que és molt més elevat del que projectàvem quan vam iniciar la nostra activitat.

Quines línies d’actuació heu portat a terme per prevenir els casos en temps de confinament?

Durant el confinament vam ampliar l’horari d’atenció directa, de fet el vam doblar, ens va semblar imprescindible oferir atenció directa a tothom qui la pogués necessitar. Nosaltres oferim un recurs públic i gratuït, però el financem amb fons propis, fet que no ens ha permès mantenir l’horari ampli d’atenció més enllà del juliol i ara hem tornat al nostre horari habitual.

També vam realitzar una infografia on recollíem les mesures de prevenció de la violència sexual durant el confinament. La vam traduir i està disponible en 13 idiomes a la nostra web. Ens va semblar especialment rellevant que la informació sobre com prevenir la violència sexual infantil arribés a totes les llars. Aquesta informació segueix sent vàlida en l’actualitat on encara passem molt temps a casa, hi ha més exposició online i menys xarxa social que pugui actuar com a protectora dels nens, nenes i adolescents.

On heu fet difusió de tot aquest contingut?

Vam compartir tots els materials elaborats, no només a través de les nostres xarxes sinó també amb l’administració i amb els mitjans de comunicació. El treball de documentació, generació de materials, sensibilització i formació està sent incansable durant aquest 2020, en unes circumstàncies diferents de les que esperàvem, però amb més convicció que mai sobre la necessitat d’aquest abordatge integral per aconseguir una prevenció efectiva.

Com heu adaptat les formacions impartides per l’entitat?

Quan va començar el primer confinament, des de l’entitat teníem previstes i a punt d’iniciar dues formacions presencials amb persones apuntades, algunes de les quals es desplaçaven des de lluny per assistir-hi. En aquell moment vam pensar que l’aturada seria temporal i les vam deixar a l’espera de recuperar la normalitat, però després vam veure que durant un temps seria inviable realitzar-les presencials, així que hem adaptat tot el nostre catàleg de formacions per tal de poder-les impartir online.

Des del març hem fet diverses sessions formatives online i hem penjat webinars d’accés lliure, amb un nombre extraordinari de visites. Ara realitzem formació online i via aula virtual a demanda i al desembre començarem un curs propi com el que teníem previst al març, però amb totes les sessions online. Aquestes són més curtes per garantir l’atenció i l’aprenentatge i evitar la fatiga que provoca la pantalla, però pensem que hem aconseguit organitzar cursos de molta qualitat i prou dinàmics per a una bona experiència formativa.

Durant aquest temps heu rebut el mateix nombre de consultes?

Com apuntàvem abans, no podem comparar perquè aquest és el nostre primer any d’activitat en atenció directa, el que sí que podem dir és que durant el primer any hem rebut 420 consultes directes i 43.577 visites a la web.

I de denúncies?

Actualment no disposem de dades oficials de denúncia, almenys nosaltres no hi hem tingut accés. Cal recordar, però, que en violència sexual infantil l’anomenada xifra negra s’estima com a molt elevada, es tracta dels casos que es produeixen, però no es denuncien.

La Fundación Anar, que és una de les entitats de referència en tot tipus de violència infantil i que compta amb un telèfon d’atenció que atén trucades de tot l’Estat espanyol, van comptabilitzar 3.803 peticions d’ajuda durant el confinament. D’aquestes, un 5,3% corresponien a casos de violència sexual, el que significaria aproximadament uns 200 casos, sent el tercer grup per tipologia de violència amb major incidència.

Aquests canvis a què creieu que són deguts?

La violència sexual infantil és un fenomen encara molt desconegut en el que existeixen molts mites que ens dificulten fer-hi front. Per exemple, és habitual atribuir aquest tipus de violència a persones molt desconegudes per als infants que en són víctimes, quan les dades ens indiquen que en un 80% dels casos qui exerceix la violència és algú de l’entorn proper de l’infant, i això inclou la família.

D’altra banda, hi ha hagut un augment de l’ús d’internet durant aquest període, aquesta major exposició online ha d’anar acompanyada necessàriament d’una incorporació de nous hàbits de supervisió i normes d´ús de dispositius electrònics, però també d’espais de comunicació on es parli dels continguts i contactes que s’estableixen a través de les xarxes.

Aquests nous hàbits poden augmentar el risc d’inici de conductes sexuals inadequades?

Sí. Aquestes conductes poden acabar desencadenant en violència sexual dirigida a infants i/o adolescents. Per poder donar una resposta integral i efectiva en termes de prevenció convé també oferir recursos d’atenció per evitar que les persones susceptibles de desenvolupar-les passin a l’acció. Per evitar l’aparició de noves víctimes és imprescindible la detecció i tractament d’aquelles persones que es podrien convertir en agressores.

Què ha representat per a un infant un confinament en el que ha conviscut amb una persona que ha abusat d’ell?

La vivència de cada infant en relació amb la victimització patida és única i té a veure amb molts elements, no només del tipus de violència patida, sinó també del context, la resposta de l’entorn i molts d’altres. La responsabilitat de protecció de la infància i adolescència que tenim com a societat, però, és ineludible.

L’administració té una responsabilitat important en aquesta protecció, però no única. Totes les persones que són coneixedores d’aquest tipus de violència han de notificar-ho, i aquelles que tenen dubtes o una sospita, han de buscar assessorament adequat per evitar que cap d’aquestes situacions quedi oculta. A PrevenSI tenim com a lema #nohihaexcuses per apel·lar a la responsabilitat individual i col·lectiva i les nostres vies de contacte estan obertes per a totes aquelles persones que poden tenir dubtes o que no saben com actuar.

Podeu treure alguna conclusió positiva d’aquest temps?

Encara estem en aquesta cursa de fons que ha transformat la nostra realitat i que ha eliminat alguns factors de protecció amb els que comptàvem, però aquesta situació també ens ha suposat un repte, som més creatius per arribar a tothom, l’arribada del món virtual ens ha permès difondre i compartir coneixement amb més agilitat, això en el terreny de la sensibilització i prevenció de la violència sexual infantil és clau i ho vivim com una oportunitat.

També ens ha fet més experts digitalment i, per tant, més capaços de comprendre el seu funcionament, però també els seus riscos potencials. Nosaltres sentim que hi ha un interès creixent per prevenir activament la violència sexual infantil, ho celebrem i el compartim. Estem segurs que l’esforç i dedicació de totes les entitats, persones i institucions que hi estem treballant permetran construir una societat més conscienciada, justa i més protectora de la seva infància.