Alba González: "La tornada a l’escola no hauria de ser una qüestió de consum, sinó de drets i oportunitats"

Per conèixer com s’aborden aquestes desigualtats estructurals des de l'acompanyament socioeducatiu i el treball en xarxa, parlem amb Alba González Costa, cap de projecte del Projecte Click de la Fundació IRES sobre l'inici del curs escolar. González analitza l'impacte d'aquests costos invisibles en les llars vulnerables, la situació de les famílies monoparentals i les eines del tercer sector per garantir la igualtat d'oportunitats en l'entorn escolar i comunitari.

Quines són les despeses invisibles de la tornada a l’escola que més pateixen les famílies en situació de vulnerabilitat?

Quan pensem en la tornada a l’escola pensem sobretot en llibres, material o matrícules. Però hi ha moltes altres despeses que també condicionen les oportunitats d’un infant o d’una persona jove: el transport, les activitats extraescolars, les sortides, el lleure, les activitats culturals o disposar d’un ordinador quan els estudis ho requereixen.

I hi ha una part encara menys visible: el cost d’haver de renunciar. Renunciar a una activitat amb el grup d'amics o amigues, a una extraescolar que t’interessa, a una sortida o, fins i tot, a una determinada formació. Això és important perquè una dificultat econòmica no afecta només el pressupost familiar, sinó que pot acabar afectant la participació, les relacions socials, la motivació o les expectatives de futur.

Com afecta emocionalment a infants i joves el fet de no disposar dels mateixos recursos que el seu entorn en l’inici del curs escolar?

Pot generar inseguretat, frustració o sensació de diferència. Però sobretot pot fer que deixin de participar en determinats espais perquè la seva família no s'ho pot permetre. No és només no tenir una cosa material: és sentir que no pots fer el mateix que la resta. Des de la Fundació IRES, a través del Projecte Click, intentem que aquesta situació no defineixi el o la jove. És un espai d’acompanyament i suport per a joves que viuen situacions de desigualtat, on poden trobar referents adults, compartir experiències amb altres joves, parlar del que els passa i treballar aquells aspectes que condicionen el seu dia a dia i el seu futur.

De fet, quan preguntem a la joventut què valora més del Click, apareixen constantment idees com el suport, l’escolta, l’acompanyament i sentir que hi ha algú pendent de la seva situació. Un dels joves ho resumeix com el suport constant i l’ambient acollidor que et fa sentir escoltat. Aquesta és una part de la nostra feina que pot ser menys visible, però que considerem igual d’important.

Quines dificultats detecteu en les famílies monoparentals quan arriba setembre?

En el nostre cas, un terç de les famílies ateses són monoparentals. No totes tenen les mateixes dificultats, però sí que detectem que sovint hi ha una combinació de factors: una única persona assumint les cures, menys marge econòmic i més dificultats per conciliar. Quan arriba el setembre, aquesta sobrecàrrega es fa especialment visible perquè moltes despeses es concentren en poques setmanes.

Però també hem de mirar què passa durant la resta de l’any. Una família no deixa de tenir dificultats perquè ja ha pagat els llibres. La conciliació, l’habitatge, les activitats dels fills i filles o els imprevistos continuen existint. Per això creiem que cal evitar una mirada puntual: no és un problema del setembre, sinó una realitat que condiciona tot l’any.

Des de la Fundació aposteu per una mirada sistèmica que atén tota la família. Com es tradueix aquest acompanyament?

Primer de tot, escoltant. Cada jove arriba amb una situació diferent i no podem començar donant per fet què necessita. Parlem amb l'alumnat, intentem entendre què està passant en aquell moment i mirem conjuntament quins objectius té. Pot ser continuar uns estudis, trobar una formació, millorar la situació acadèmica, relacionar-se més, guanyar autonomia o simplement tenir un espai de confiança.

A partir d’aquí, l’acompanyament pot combinar orientació formativa, suport acadèmic, ajuts econòmics, activitats de lleure, treball d’habilitats personals i coordinació amb altres agents. En aquest marc, les Beques Click, que compten amb la col·laboració d’empreses, ens permeten donar suport a joves que més ho necessiten i facilitar l’accés a recursos i oportunitats formatives. La clau és no separar els problemes. Si un o una jove té dificultats econòmiques, això pot afectar els seus estudis; si està en situació d'aïllament social, pot afectar el seu benestar; si a casa hi ha una situació complicada, també pot repercutir en el seu itinerari.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Fundació IRES (@fundacioires)

Quin paper juga el lleure educatiu i el suport en l’entorn comunitari per reduir l’aïllament social i fomentar la igualtat d’oportunitats?

Juga un paper fonamental: el lleure és educació i també és un dret. Al Click no volem que el jovent només tingui accés a l'estrictament necessari per continuar estudiant. També volem que pugui conèixer gent, descobrir interessos, participar en activitats i gaudir del seu entorn. Durant el 2025 vam fer 22 activitats d’oci i lleure, amb 314 participacions. Però més enllà de les xifres, ens interessa què passa en aquests espais: una persona jove que en coneix una altra de nova, que s’atreveix a participar, que descobreix un equipament del barri o que després hi torna pel seu compte.

Els mateixos joves ens diuen que valoren molt haver conegut persones noves, haver fet amistats i haver trobat un espai on relacionar-se. Per tant, quan parlem d’igualtat d’oportunitats també parlem d’això: que cap jove quedi exclòs o exclosa de la vida social del seu entorn perquè la seva família no en pot assumir el cost.

Quins canvis observeu en infants i famílies quan reben un suport continuat per afrontar el curs?

Un dels canvis que més veiem és que guanyen confiança. Un jove ens deia que ara se sentia més segur a l’hora de prendre decisions i que havia perdut la por de provar coses noves. Un altre explicava que s’havia tornat més sociable. També hi ha joves que parlen d’haver guanyat autonomia, de millorar la seva autoestima o de tenir més motivació per continuar estudiant.

Això és important perquè no volem generar dependència del servei. L’objectiu és justament el contrari. Que les persones joves vagi adquirint eines per poder continuar avançant amb més autonomia. Per això també és tan important el vincle. No es tracta només de resoldre una necessitat concreta, sinó de construir una relació de confiança des de la qual cada jove pugui anar fent el seu propi camí.

Quin paper juguen els centres educatius a l’hora de detectar i pal·liar les desigualtats?

Tenen un paper clau en la detecció i l'abordatge de les desigualtats que afecten la infància i la joventut, ja que una part considerable de la seva quotidianitat es desenvolupa en aquests espais. Això permet que l'equip professional pugui identificar situacions de vulnerabilitat o desigualtat que poden afectar el desenvolupament, benestar o trajectòries educatives i personals de l'alumnat. Però no poden abordar aquestes situacions de manera aïllada. És a través del treball en xarxa i de la coordinació entre els diferents agents del territori que es pot donar una resposta integral i adequada a les necessitats de cada infant o jove.

Pel que fa a si el sistema actual garanteix una veritable equitat, és important tenir en compte la influència de les desigualtats estructurals (com les socioeconòmiques, les vinculades a l’origen i la situació administrativa, les desigualtats de gènere o les territorials), que condicionen les oportunitats i les trajectòries. Per tant, tot i que l’educació té un paper fonamental per oferir oportunitats a tothom, per si sola no pot compensar totes les desigualtats socials existents. Calen recursos suficients i una coordinació efectiva entre els diferents agents que intervenen en la vida dels infants i joves per poder avançar cap a una educació realment equitativa.

Com s’articula el treball en xarxa entre entitats del tercer sector, serveis socials públics i escoles?

El treball en xarxa és necessari perquè cap servei pot donar resposta, tot sol, a totes les dimensions d’una situació. Des del Click, aquesta coordinació amb els instituts, els serveis socials i altres agents del territori forma part del nostre dia a dia durant tot l’any.

Treballar en xarxa vol dir compartir informació quan cal, coordinar-nos i entendre quin paper té cadascú per donar una resposta més coherent a cada infant, jove i família. Aquesta mirada conjunta és especialment important en moments com la tornada a l’escola, quan poden aflorar noves necessitats, però l’acompanyament i la coordinació no comencen ni acaben al setembre.

Quines mesures urgents o canvis en les polítiques públiques d’infància caldria implementar per evitar que el setembre sigui un mes de crisi financera per a tantes llars?

Tot i que les polítiques públiques d’infància actuals ja incorporen mesures orientades a prevenir o pal·liar l’impacte econòmic que tenen aquestes despeses en les famílies, caldria ampliar-ne tant l’abast com la cobertura. Caldria garantir que les despeses vinculades a l’escolarització, el lleure i la conciliació no recaiguin de manera desproporcionada sobre les famílies amb menys recursos. Mesures com el val escolar poden ser útils, però caldria revisar-ne l’abast perquè responguin realment a les necessitats de les famílies.

Per això, no es tracta només d’oferir ajuts puntuals en moments concrets de l’any, sinó d’avançar cap a polítiques públiques que garanteixin de manera sostinguda l’accés a l’educació, al lleure i a les cures, evitant que la situació econòmica de les famílies es tradueixi en desigualtats d’oportunitats per als infants i joves. El setembre fa visibles moltes d’aquestes dificultats, però les desigualtats no desapareixen quan comença el curs. A més de les polítiques públiques, apostem per la implicació de tots els agents socials, com les empreses i la ciutadania.

Sovint es percep la tornada a l’escola des d’una perspectiva de consum. Com podem canviar el relat social per posar el focus en els drets de la infància?

Cal fer un canvi de mirada, entendre que la tornada a l’escola no és només un moment de consum, sinó un moment en què s’han de garantir unes condicions perquè tots i totes puguin desenvolupar-se i participar plenament. Perquè educar no és només tenir llibres i una motxilla. També és poder participar, relacionar-se, fer activitats, tenir accés a la cultura, desenvolupar capacitats i imaginar un futur.

En aquest sentit, poden ser útils campanyes de sensibilització i promoció dels drets de la infància i del bon tracte, com també accions que impliquin les famílies, els centres educatius i la comunitat. Garantir aquests drets és una responsabilitat compartida. Per això, el relat hauria de posar el focus en què necessita cada infant i jove per desenvolupar-se i participar plenament, i no en què pot o no pot comprar cada família. La tornada a l’escola no hauria de ser una qüestió de consum, sinó de drets i oportunitats.

De quina manera pot la ciutadania i el teixit associatiu col·laborar amb la Fundació IRES?

La ciutadania i el teixit associatiu poden col·laborar amb la Fundació IRES de moltes maneres: aportant temps i coneixements, participant en iniciatives solidàries, obrint activitats i espais a la infància i joventut o contribuint a sensibilitzar sobre les desigualtats que afecten les famílies. El voluntariat n’és una via, sempre com a complement de l’acompanyament professional. Al Click, per exemple, persones voluntàries han facilitat grups de suport d’anglès, aportant els seus coneixements en activitats concretes.

En el cas de les empreses, les Beques Click són un bon exemple de col·laboració, ja que permeten donar suport a la formació del jovent i ampliar les seves oportunitats de futur. També poden facilitar recursos, experiències i oportunitats formatives o laborals. I, evidentment, la col·laboració econòmica és important per poder donar resposta a necessitats concretes. Des dels seus inicis, amb aquestes beques hem donat suport a més de 300 joves i, de les persones becades en l’últim curs, el 100% no va abandonar els estudis.

Creus que hi ha una altra manera de col·laborar que sigui essencial?

Sí. Fer comunitat amb infants i joves. Que puguin participar, proposar, decidir, utilitzar els equipaments del barri i sentir que formen part de la comunitat. Al final, es tracta que cada agent aporti allò que pot aportar, des de la seva responsabilitat i el seu àmbit, per ampliar les oportunitats d’infants i joves.

Quin és el principal repte a què s’enfronten infants i joves en risc d’exclusió el curs?

El repte és poder mantenir els estudis, la motivació, les relacions, el benestar i la capacitat de prendre decisions sobre el futur mentre continues vivint en un context que pot ser complicat. Per això, un suport puntual pot ser important, però no sempre és suficient. Una persona jove pot necessitar una beca al setembre i, mesos després, orientació formativa, suport emocional, ajuda per trobar una activitat, un referent adult o simplement un espai on poder parlar.

I aquí és on veiem el valor de l’acompanyament continuat. Els mateixos joves ens expliquen que aquest acompanyament els ha ajudat a guanyar confiança, autonomia, motivació i a crear noves xarxes de relació. Un d’ells ens deia que el Click li havia donat la seguretat de pensar que sí que puc tirar endavant els meus somnis. Potser aquesta és la idea que millor resumeix el que intentem fer: no decidir quin futur ha de tenir un o una jove, sinó contribuir perquè tingui més possibilitats de construir-lo.