Objectiu: abandonament zero

A Catalunya, cada 18 minuts s'abandona un animal de companyia, el que fa que cada any es trobin 2.000 gossos i gats al carrer. Al llarg del 2018 a Barcelona, la gossera municipal ha facilitat 1.116 adopcions, 523 gossos i 593 gats.

Als darrers quatre anys, han arribat 8.320 animals als centres d’acollida. D’aquests, 2.771 van ser retornats a les seves famílies i gairebé 4.600 han estat donats en adopció. Però tot i així, un 13% del total s’ha quedat definitivament al centre. Segons dades de l’Ajuntament, el 2018 ja hi havia a les instal·lacions 70 gossos de llarga estada.

L’Ajuntament ha tornat a engegar una campanya per promoure l’adopció dels animals abandonats. Aquest passat 28 de febrer, s’ha presentat la Declaració Barcelona d’abandonament zero, perquè la ciutadania, entitats i administracions s’impliquin de diverses maneres, com promovent i donant suport a les campanyes d’identificació, cens i esterilització o promovent l’accessibilitat en transport públic als centres d’acollida d’animals.

Per aconseguir l’abandonament zero, l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) i l’Associació per a la Defensa dels Drets Animals (ADDA) remarquen la importància de l’escola com a pilar bàsic i promouen un llenguatge més inclusiu per a animals.

 

L’escola com a base per lluitar contra l’abandonament

La inclusió de la protecció animal en el desenvolupament curricular en educació primària és un gran tema pendent. ADDA està treballant perquè a les escoles es tingui consciència que els animals són éssers vius i no una joguina.

L’associació creu fermament en l’educació a la ciutadania, en adoptar i en conscienciar a través de campanyes d’adopció. A més, ha organitzat salons com l’animalada per intentar explicar les causes de l’abandonament a la societat.

 

Llenguatge inclusiu per a persones, i animals

Ja hi ha animalistes que postulen la substitució de frases fetes en què apareguin animals per fórmules en les que no s'utilitzi l'animal. De ‘tallar el bacallà’ a ‘remoure les cireres’, de ser ‘l’ovella negre’ al ‘pèsol negre’ o de fer ‘l'animal’ a fer ‘la planta’.

Alberto Díez, director d’ANDA assegura que “és bo que es donin aquests canvis ja que impliquen un canvi de mentalitat social cap a una assumpció de valors nous o millorats”.

La portaveu d’ADDA, Neus Aragonés, també afirma que aquest és un canvi positiu, ja que “moltes vegades aquestes expressions tenen connotacions negatives o fins i tot un menyspreu dels animals. Aquestes frases provenen d’una època totalment diferent a la que estem vivint i substituir-les per altres és bo per un canvi de mentalitat".