Patrícia Zapatero: "Veure que les lactàncies van bé ens dona forces i energia per continuar a Hospitallet"

Des de fa un any, la Patrícia Zapatero, la Jenny Álvarez i l’Alèxia Bas són les mares voluntàries que assessoren d’altres entre l’embaràs i el final de la lactància materna a Hospitallet. La Patrícia va arribar a l’entitat quan va tenir el seu primer fill i des d‘aleshores dedica el temps que pot a donar suport a altres dones que es troben en la seva situació.

Per què vas arribar a Hospitallet?

Em vaig trobar amb el meu primer fill i uns problemes de lactància que ningú no me’ls resolia i vaig haver de buscar una assessora de lactància privada. Tothom pot donar pit, però no sempre és tan fàcil.

Vaig buscar un grup de lactància i el vaig trobar passat l’estiu, quan la meva lactància ja anava bé però volia venir igualment. També em vaig formar com assessora de lactància i venir a Hospitallet em permetia veure casos reals.

Quin tipus d’assessorament feu a l’entitat?

Sempre diem que si abans del part, la mare està una mica informada, té molt guanyat, perquè la lactància materna està molt mitificada i cal canviar aquestes idees. Però, al final, no hi ha una lactància perfecta, la millor és la que et va bé a tu.

Rebem dones embarassades i, sobretot, que han parit recentment. Sovint tenen problemes perquè el nadó no s’agafa al pit per diferents motius. Hi ha tants factors que intervenen en la lactància... També venen moltes mares perquè no sabem com fer el deslletament. Aquí hi ha una qüestió emocional, perquè el pit no només és aliment; és refugi, caliu, seguretat... i també hi ha molta pressió social i familiar.

Potser hi ha mares que només necessiten compartir la seva situació.

A banda d’assessorar, fem que hi hagi una xarxa de suport. Hi ha mares que venen tan atabalades que quan arriben a Hospitallet ho treuen tot, ploren i ja estan molt millor. Al grup fem molta incidència que nosaltres ens hem de cuidar per poder cuidar els altres.

També tenim un grup de WhatsApp per fer xarxa entre nosaltres. Quan una comenta que no ha pogut dormir i que té un mal dia, i les altres responen, veuen la llum: s’adonen que no són les rares. A nosaltres ens reconforta molt veure aquest suport entre elles.

Per ser assessores de lactància quina formació heu fet?

Hem fet un temari teòric, en el meu cas online. Veig que les assessores som les mares a les quals ens ha anat malament l’inici de la lactància. Tenim una necessitat d’ajudar, perquè ens hem vist molt malament. T’indignes: “Com pot ser que les pobres mares es trobin com jo?”. I penses en el que pots fer.

"Tenim una necessitat d’ajudar, perquè ens hem vist molt malament".

Fas voluntariat a Hospitallet i en altres entitats, i a més tens les criatures... Com t’organitzes?

Soc molt feliç, però ‘vaig de cul’! Els meus dos fills es porten molt poc temps i és un caos. Jo ara m’he agafat una excedència, perquè els permisos remunerats s’acaben i els nens són molt petits per deixar-los. També entenc que hi ha moltes famílies que això no s’ho poden permetre.

Faig el voluntariat a Hospitallet un cop la setmana, però també hem d’estar atentes a la gent que ens contacta. El voluntariat és sempre! Si em truca una mare que està a l’hospital, l’atendré. També intento donar un cop de mà a l’associació de veïns, sobretot en la vocalia d’infància. I quan puc, em trec llet pel banc de llet materna.

T’emportes les experiències a casa?

Sempre t’ho emportes. De vegades, en forma d’anècdota i altres, en forma de preocupació. Per exemple, en casos en què ingressen la mare.

Però també hi ha moments molt bonics! Gràcies a això continuem. Veus que donant un consell la cosa funciona i llavors et donen les gràcies. De vegades, fins i tot ploren. Veure que les lactàncies van bé ens dona forces i energia per continuar a Hospitallet.

"És molt important que cap mare se senti sola en la seva maternitat".

Què és per a tu Hospitallet i aquest voluntariat?

Hospitallet és gairebé com una feina, perquè moltes mares ens confien la seva lactància. S'ha de ser constant, dedicar temps i tenir compromís. És molt important que cap mare se senti sola en la seva maternitat.

Nosaltres aportem el nostre temps. Donem la informació que tenim i les intentem ajudar en tot el que podem. Crec que ho fem perquè a nosaltres ens va passar el mateix.