Persones llibre, relats vivencials contra la intolerància

"Avui és 17 de desembre, estem a 2005 i acabo d’arribar a Espanya. Tinc cinc anys i el dia 25 en faré 6. No ho puc entendre molt bé ni saber com sentir-me però sé que he deixat enrere la família, els amics, els avis, els tiets, la cultura, la meva ciutat."

Així comença el testimoni de la Chaima, una jove marroquina que explica el seu procés migratori quan era una nena, i que ha permès que alumnes de quart d'ESO de l'INS La Serreta s'identifiquin amb la seva història.

Persones en comptes de llibres, relats orals en comptes de lletres, històries vivencials en comptes de ficció, per sensibilitzar sobre les discriminacions i la diversitat. És la proposta que l'Ajuntament de Rubí juntament amb la Fundació UniPau i la Diputació de Barcelona han desenvolupat per tercer any en el procés d'aprenentatge de la Biblioteca Humana al centre.

Quin és el nostre relat?

Juliana Sotelo Lemus, tècnica d'UniPau, explica que s'han trobat amb un jovent molt interessat i obert, "amb una necessitat de compartir i escoltar aquestes històries i relats, i que connecten amb les seves pròpies vivències".

A partir de tallers a les aules, les educadores de la Fundació han identificat les necessitats de cada grup, i han treballat el relat de les persones llibre a través d'entrevistes de l'alumnat. Aquestes persones, que en molts dels casos estan vinculades a l'institut, han sigut escollides pel centre o per les mateixes alumnes tenint en compte la representativitat de les persones migrants, les persones amb diversitat funcional i la comunitat LGTBIQ+, i amb l'objectiu de connectar entitats del municipi.

"Només crear l’entrevista suposa activar i desenvolupar una sèrie de competències que passen per l’empatia, per ser capaces d’identificar quin elements poden sostenir i explicar aquestes persones i quins no. Activen pràctiques de cures amb el grup, s'identifiquen", explica Júlia Ramos Barrufet, també tècnica d'UniPau, que considera que les persones llibre han representat la diversitat de l'alumnat, més àmplia que la que sovint representa el professorat.

El procés ha enfortit també la cohesió dels grups perquè a l'hora de practicar les entrevistes s'han hagut d'explicar el seu relat, "una oportunitat perquè els teus companys escoltin els teus relats de vida en un entorn cuidat per una facilitadora amb un compromís de cures i de confidencialitat".

Treball emocional per adquirir coneixements

L'objectiu és, per a elles, "generar aprenentatges a l’aula i models educatius que convoquin aspectes emocionals que en el currículum escolar no estan molt presents". És a dir, treballar amb "metodologies vivencials socioafectives vinculades als feminismes" i que es pugui acompanyar el que passa fora de l'escola perquè "si no es fa, si els passen coses que la família no pot sostenir, a vegades, no es poden adquirir coneixements tècnics de la mateixa manera i es generen desigualtats".

"Posar tot de gent diferent en un espai no vol dir que sigui un espai intercultural. Per a que sigui un espai d’intercanvi, de respecte i de tolerància s’han de fer moltes coses. La Biblioteca n’intenta fer algunes d’acollida, de reparació, d’escolta, de parlar de per què algunes treuen bones notes i d'altres no, i de parlar de com se senten respecte a la proposta del centre", afegeix Ramos.

Amb tot, les tèniques de la Fundació volen subratllar l'agraïment a l'Ajuntament de Rubí i l'INS La Serreta per creure i finançar aquest i d'altres projectes educatius.

La posada en escena

L'activitat final serà a l'ateneu del municipi el divendres 14 de maig, coincidint amb el cap de setmana de la convivència en pau, i tindrà un centre convidat, l'INS l'Estatut. Cada persona llibre repartida per l'espai rebrà tres grups de persones i farà el seu relat acompanyada de l'alumnat, que ha preparat l'escenografia i la posada en escena, seguit d'una ronda de preguntes.

“El testimoni d'algú que és víctima d'una discriminació té un valor pedagògic incalculable. La discriminació es pot explicar a través dels llibres i la teoria, però res serà mai tan colpidor com un relat en primera persona. Com a Ajuntament estem compromesos amb l'educació en la diversitat i estem molt orgullosos de la feina feta a La Serreta: estic convençuda que l'alumnat no oblidarà mai les històries de vida que han explicat aquests 'llibres humans'”, diu l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez.

"Per a comprendre necessito que t’expressis no que em cridis. Parlar més fort no fa que la gent t’entengui millor". "L’arrogància etnocèntrica pesa tant que els propis docents no son capaços de conèixer la cultura de la persona". "Sabeu que es lo primer que et roben com a immigrant? El teu nom, el nom que són incapaços de preguntar si han pronunciat bé o no, el nom que no fan l’esforç de dir bé". Les persones participants s'emportaran, entre d'altres, aquestes experiències de la Chaima, que són tot un aprenentatge per reaccionar a les nostres intoleràncies i prendre consciència del racisme, molt present també a les institucions.