Premi a la Difusió del Decreixement

La temàtica d'aquest premi és "El decreixement com a alternativa al creixement il·limitat".

Els interessats podran entregar els seus treballs o memòries abans del 30 de juny per correu a la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana: C/Santa Eugènia, 17. Girona o per correu electrònic a llatinoamericana@solidaries.org.

El premi està dotat amb 500 euros i també hi hauran varis accèssits de 100 euros.

L'Agenda llatinoamericana és una coordinadora d'ONG de Girona i l'Alt Maresme que té com a objectiu coordinar la traducció i difusió de materials educatius en el marc d'una campanya d'educació popular i crítica.

Què és el decreixement?

L'any 1972 el Club de Roma va encarrega un estudi anomenat  Els límits del creixement. La idea principal d'aquest era que  “en un planeta limitat, no és possible créixer de manera il·limitada”.

Des d'aleshores fins ara els programes polítics actuals, tant de dretes com d'esquerres, han defensat  el creixement sostenible a fi de fer content a tothom, sense adonar-se que les dues pretensions, creixement i sostenibilitat, són antònims i el resultat de tot això és que ara estem començant a patir els efectes negatius anunciats.

És pot considerar el pare d'aquesta nova teoria econòmica a Nicholas Georgescu-Roegen (1906-1994), nascut a Romania. L'esperit d'aquesta rau en un programa de les "R":  revaluar (reconsiderar els nostres valors), reestructurar (adaptar la producció als valors), redistribuir (repartir la riquesa), reduir (disminuir l’impacte de la nostra contaminació), reutilitzar i reciclar (per no malgastar el nostre capital natural, no esgotar els recursos naturals i acabar amb el canvi climàtic).

Així doncs, aquesta teoria no és una proposta d’un simple retoc de l’economia sinó que significa uns canvis molt més estructurals, com per exemple: canvi dels modes de producció, reducció del temps de treball, passar d’un consum exagerat de béns contaminants a satisfer els béns relacionals i convencionals, etc.

Per tant, el decreixement no significa viure com els nostres avantpassats sinó entendre una nova relació entre l'economica i la relació entre l'ésser humà i la natura.