Principals reptes de l’educació inclusiva

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Eugenia Ifer
L’ONU ha definit com a un dels seus objectius de desenvolupament sostenible, garantir una educació inclusiva i equitativa per a tothom Font: Canva.
L’ONU ha definit com un dels seus objectius de desenvolupament sostenible el fet de garantir una educació inclusiva i equitativa per a tothom. Font: Canva.
Totes les persones tenen dret a rebre una educació inclusiva. Font: Canva.
Totes les persones tenen dret a rebre una educació inclusiva. Font: Canva.

Principals reptes de l’educació inclusiva

Autor/a: 
Eugenia Ifer
Suport Tercer Sector

Resum: 

L’educació inclusiva té com a objectiu que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge.

Amb l’educació inclusiva es vol combatre la segregació escolar i oferir una educació diversa, inclusiva i integradora. El Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu regula que tots els centres educatius amb fons públics del Servei d’Educació de Catalunya han de ser inclusius.

La Taula del Tercer Sector i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) han creat ‘El decret d’escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?’, un dossier on, entre altres qüestions, desenvolupa els principals reptes de l’educació inclusiva i com es poden treballar.

Accessibilitat

Segons el document publicat, tot i que el decret abans mencionat afirma que els centres educatius han de tenir els recursos, tant materials com humans, per assegurar l’accessibilitat de l’aprenentatge, això no sempre es compleix. El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) denuncia que és habitual que els centres utilitzin metodologies que no són inclusives i això fa que les persones se sentin diferents. Un exemple seria quan un centre no té ascensor i el que fa és traslladar l’aula de l’alumnat amb discapacitat a la planta baixa.

Segons el dossier, és necessari un pla de xoc per combatre aquesta problemàtica, amb un reforçament d’inversió als centres educatius per garantir que siguin 100% accessibles.

Cultura i formació de la comunitat educativa

L’article 6 del Decret 150/2017 regula que els centres educatius ha de ser els encerregats d’impulsar i promoure la formació de l’equip docent, administratiu i de serveis. Però les famílies i les entitats socials denuncien que no s’està produint una formació contínua adequada. Per a elles, la formació en l’educació inclusiva ha de ser constant i les seves aplicacions han de ser transversals. Demanen que les i els professionals de l’educació inclusiva formin la comunitat educativa.

Desigualtats al lleure

Per tal de garantir la igualtat i equitat de l’alumnat, el lleure no pot ser aliè a l’educació inclusiva. Segons un estudi realitzat per la Fundació Bofill, l’alumnat que fa extraescolars té un avantatge de dos mesos respecte a les persones que no ho fan.

És important remarcar que, actualment, l’oferta gratuïta de lleure a Catalunya és insuficient, respecte de la demanda. Això fa que l’alumnat que no pot accedir al lleure tingui una doble situació de vulnerabilitat: per una banda, per la seva situació econòmica, i per l’altra, per la manca d’accés a aquesta part rellevant en el desenvolupament dels infants, adolescents i el jovent.

La Taula del Tercer Sector i la Plataforma d’Infància de Catalunya demanen que les institucions públiques no només se centrin a garantir l’educació obligatòria, sinó també en el lleure.

Resistència de les famílies

El fet que la implementació actual de l’educació inclusiva als centres educatius sigui insuficient fa que les famílies no desitgin escolaritzar les menors a un centre educació ordinari. Així mateix, hi ha casos en els quals, tot i que la família vol escolaritzar la menor, no ho pot fer. Famílies i entitats socials demanen que s’apliqui correctament el decret.

Afegeix un comentari nou