Des de l'any 1995 la Fundació Projecte Home Catalunya treballa per la prevenció, la intervenció i la rehabilitació de les addiccions, així com per la reinserció social. La seva dilatada experiència l'ha fet mereixedora de diversos reconeixements, com ara el Premi Civisme a la Cohesió Social, el Premi Voluntariat 2014 o el Premi Reina Sofía contra les drogues 2010.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, Rebeca Hernández, coordinadora a Montgat del programa 'Centre de Dia' de l'entitat, explica els principals motius pels quals les persones d'edat avançada cauen en les addiccions i com se les pot acompanyar en aquest procés. En el seu dia a dia, a més, Hernández organitza i programa l'activitat setmanal del centre i acompanya i supervisa l'equip terapèutic.

L'informe de 2022 de la vostra entitat assenyala que s'ha endarrerit l’edat d'inici del tractament de les persones amb addiccions. Què suposa?

L’envelliment de les persones amb addicció és un repte del sector, ja que ens obliga a donar noves respostes de tractament adaptant-nos a aquests perfils de llarg recorregut. En els últims anys, l'edat d'inici del tractament ha augmentat dels trenta-set als quaranta-quatre anys. Un altre fet que ens preocupa és que creiem que en els pròxims anys l'edat de les persones que atenem continuarà incrementant-se.

Quins són els factors que contribueixen a l’addicció a les drogues en la gent gran?

Alguns factors podrien ser la solitud, l’escàs acompanyament familiar, una patologia psiquiàtrica associada al consum de drogues, els pocs recursos i la poca xarxa social. No obstant això, la principal substància de consum varia en una edat més avançada. En persones de cinquanta anys o més, és l’alcohol i no la cocaïna la substància més problemàtica.

Com es pot explicar aquest fet?

L’alcohol és de gran accessibilitat, és molt assequible econòmicament i moltes persones tenen una baixa percepció de risc. Segons dades de l’enquesta sobre alcohol, drogues i altres addiccions a Espanya EDADES 2019/2020, publicada pel Ministeri de Sanitat l'any 2020, un 4,2% de la població espanyola manté un consum de risc d’alcohol.

Rebeca Hernández: "En persones de cinquanta anys o més, és l'alcohol i no la cocaïna la substància més problemàtica".

L'informe també destaca que, dins del col·lectiu de gent gran, s'hi troba una major presència de dones. S'hi pot trobar alguna explicació?

Les dones sempre tenen més dificultats afegides a l’hora d’iniciar un tractament. La prevalença més gran de l’alcohol en dones respon a un patró de consum diferent. És més solitari, es practica a casa i moltes vegades és menys visible degut a la gran càrrega familiar que porten a sobre.

En què consisteix el programa 'Centre de Dia' que coordines a Montgat?

El 'Centre de Dia' és una proposta d'ambulatori diürn on atenem a persones adultes que es troben en una situació d'addicció greu i de vulnerabilitat. Les persones usuàries venen de dilluns a divendres de 9 a 15 hores i també se'ls ofereix un àpat diari. L’objectiu principal és que puguin recuperar la seva autonomia i aconseguir la reinserció social.

De quina manera es treballa amb elles?

No es tracta simplement de deixar el consum o la conducta addictiva, sinó que al llarg del procés de tractament s'aborden els motius que han portat a aquella persona a l’addicció.

Treballem i reforcem aspectes com l’autoestima, l’autoconeixement, les habilitats socials, els hàbits de vida saludables o la relació amb la família. De fet, també treballem amb les famílies de les persones en tractament per tal que puguin fer un acompanyament i promoure la seva autocura.

Quines són les principals dificultats que es presenten a l'hora d'oferir aquests serveis?

Ens trobem que el procés i els objectius de reinserció segurament no podran ser els mateixos que en persones més joves. Hem d’adaptar els programes de tractament d’aquests perfils més envellits perquè demanen més flexibilitat. Arriben després d’un llarg recorregut i, en molts casos, després d’haver passat prèviament per altres recursos d’addiccions.

El suport familiar també canvia molt en persones d’edat avançada. Trobem que les persones acompanyants, pel seu moment vital, no poden oferir la mateixa estabilitat. A vegades es canvien els rols, i són el propis fills qui han d’ajudar els pares.