I si em miren malament? I si el cambrer no vol? I si no tenen una carmanyola? Demanar que t’envasin les restes que no t’has pogut menjar continua sent un estigma, almenys a Catalunya.

Per això, entitats com Nutrició Sense Fronteres, el Banc de Recursos i el Grup GSR han engegat una campanya que convida els restaurants a oferir bosses de paper ('doggy bags') als i les comensals perquè s’enduguin a casa el menjar que els ha sobrat al plat.

“Remenja’mmm, massa bo per llençar-ho” és una iniciativa a la qual ja s’han adherit nou establiments de la ciutat de Barcelona: Semproniana, La Font de Prades, L’Escamarlà, dos restaurants de Los Pollos de la Llull, Casajuana, Caballa Canalla, Hotel Barceló Sants i Due Spaghi. Tots els locals que se sumin al projecte ho faran saber enganxant un adhesiu acreditatiu a la porta.

“La idea és començar a la capital i anar-ho traslladant a tot Catalunya. Volem que hi participin tots els restaurants, des dels més coneguts amb estrella Michelin, fins als de barri”, ha explicat Jesús Martín, membre de Nutrició Sense Fronteres.

El que es llença en un any alimentaria 500.000 persones

El menjar que es llença a Catalunya anualment, 260.000 tones, servirien per cobrir les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any, segons dades de la campanya.

Les associacions impulsores del projecte posen èmfasi en les conseqüències climàtiques d’aquestes xifres. Asseguren que el menjar que es llença augmenta el volum de deixalles, les emissions de carboni i, per tant, accelera el canvi climàtic.

A banda, contrasten l’excedent de menjar amb el nivell de pobresa a Catalunya, on el 20% de les famílies estan per sota del 60% de la renda mitjana.

El menjar que es llença a la cuina, menys visible però més greu

Ada Parellada, restauradora de Semproniana i promotora dels bons hàbits alimentaris, s’ha bolcat en la campanya.

“És un 'win-win'. Hi guanya el restaurant perquè rep bosses més atractives que qualsevol altre i perquè el poden trobar amb més facilitat a través del web del projecte. També hi guanya la clientela, que podrà demanar sense vergonya que li emboliquin el que no s’ha acabat”, diu Parellada.

La restauradora celebra la iniciativa i proposa altres mesures per seguir treballant per a la causa. “La solució no és només donar carmanyoles sinó oferir la possibilitat que el client o la clienta demani menys si no té gana”.

A més, destaca que el malbaratament alimentari es dona, sobretot, pels aliments de les cuines dels restaurants que van a parar a les escombraries. “És més greu que la mica de menjar que queda al plat”, ha admès Parellada.

Suggereix que els locals facin auditories internes per calcular què desaprofiten més i decidir com evitar-ho. “Nosaltres ens vam adonar que llençàvem moltes sardines, un quilo cada dia. Vam decidir d’envasar-les al buit i així els vam allargar la vida dos dies més. S’ha de racionalitzar la manera de tractar cada producte”, ha explicat la restauradora.

Tot i que Parellada no forma part de cap de les entitats impulsores, té pensat crear una plataforma de restauradors i restauradores contràries al malbaratament alimentari.

El premi a la millor iniciativa sostenible

El web de 'Remenja’mmm', a banda d’un mapa interactiu on trobar tots els locals adherits a la campanya, té un apartat on els restaurants es poden registrar i una secció relacionada amb el premi que convoquen aquest 2017 per homenatjar l’establiment que engegui la iniciativa sostenible més original de l’any.

“Estem desenvolupament noves accions a través de les xarxes socials perquè la gent hi participi i la campanya tingui més impacte”, ha apuntat Martín.