Replantejar com fer-se gran
Comparteix
Es calcula que en vint-i-cinc anys, el 30% de la població catalana tindrà més de 65. Font: Oscar Loro. 
Més de la meitat de residències per a persones grans a Catalunya són privades. Font: Oscar Loro.
L’envelliment, les malalties, la mort... Parts de la vida de les quals no se’n parla. El tercer sector social reclama accions per envellir amb dignitat i canviar el model d’acompanyament.
Actualment el país viu un repte demogràfic important, com és l’envelliment de la població. Segons l’IDESCAT, durant l’any 2023 les persones de més de 65 anys van representar el 21,7% de la població catalana. La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya afirma que la previsió és que per al 2050, el 30% de la població catalana tingui més de seixanta-cinc anys i el 24% més de 85.
La Taula ha presentat l’informe “Envelliment(s): protagonistes, diversitat i avenç cap a un nou model d’acompanyament integral”, amb el doctor Carlos Chirinos i coordinat per la Clara Rosàs i la Montserrat Falguera, responsables de la comissió encarregada de l’envelliment dintre de l’entitat.
Montserrat Falguera: "Totes tenim saviesa innata com per saber quines són les polítiques que hem de tirar endavant."
Aquest document mostra quina és la realitat i s’hi expliquen que hi ha diverses maneres d’envellir i altres camins per on transitar en els quals l’envelliment pot ser diferent. L’estudi parla d’envelliments, en plural, perquè hi ha diferents factors que poden jugar un paper important.
❗Demanem al nou Govern replantejar el model d’acompanyament a l’#envelliment. El nou dossier #CatalunyaSocial fa visibles els reptes actuals i reflexiona sobre quina és la millor manera d'acompanyar les persones en aquesta etapa.
🗞 Llegeix la notícia: https://t.co/uFmpFpkJtE pic.twitter.com/dXbdUKbU8J— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) September 26, 2024
En destaquen alguns trets com el sexe, però també la classe social, el lloc de naixement o si ets o no una persona migrada. És a dir, la situació social de les persones afecta directament com envelleixen. No s’ha d’oblidar que existeix l’envelliment prematur, que pot ser derivat d’un excés de treball físic o per alguna malaltia.
Chirinos ha afirmat que ens trobem davant d’una crisi a escala mundial, donat que la cada vegada la població té més esperança de vida i hi ha problemes que se’n deriven pels quals no estem preparats. Altrament fa èmfasi en la bretxa de gènere pel que fa a les cures que reben les persones grans, que normalment són tasques que recauen sobre les dones.
El sector sempre té moltes reclamacions, tantes com necessitats tenen les persones. Clara Rosàs, gerent de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) afirma que: “cal fer una revisió de les polítiques d’acompanyament a l’envelliment i ampliar la mirada, les persones han de poder decidir com ha de ser el seu procés d’envelliment”.
Rosàs també afirma que “hem de tenir un model que s’adapti a la persona, on la persona tingui veu i pugui decidir com viure aquest procés d’envelliment: els serveis i els recursos s’han d’adaptar a les persones, no al revés”. Actualment, és la persona que ha d’adaptar-se a la burocràcia, a les infraestructures, etc.
Per altra banda, Montserrat Falguera i Julià, presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE), afirma que “una de les fites és adonar-nos de com ha de ser de transversal el treball sobre l’envelliment. La nostra cultura situa la persona d’esquena a l’envelliment, la malaltia i la mort”.
En referència a com s’educa en la mort i la malaltia, Falguera subratlla una evidència explicant que “quan algú mor, en separem la canalla”. De fet, va més enllà: “si comencéssim a parlar de la malaltia de la mort a les escoles, trobaríem una societat molt més preparada en un futur”.
Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social demana al nou govern escoltar les entitats del tercer sector social, mostrant absoluta predisposició. Altrament, també reclama més recursos per acabar amb les llistes d’espera, tot recordant que la salut és un dret per a tothom.
Pel que fa a les infraestructures, per exemple, la Taula confirma més de la meitat de residències de Catalunya són privades. Això fa que moltes persones no puguin gaudir d’una vida digna, o bé decidir com viure la seva vida. Falguera afirma que “per prevenir el que hem de fer és normalitzar, i l’envelliment forma part de vida, igual que la malaltia”.
Falguera, pensant en el treball que es fa des del Parlament, ha reflexionat que: “totes i tots tenim saviesa innata com per saber quines són les polítiques que hem de tirar endavant: en mans del Parlament és aprovar els pressupostos”.
Afegeix un nou comentari