Durant quatre dies, 52 persones rescatades per la tripulació del mercant Talia van haver de sobreviure en unes condicions extremes en un estable per a animals. El vaixell que va operar el rescat acabava de transportar bestiar a Líbia i al veure la pastera va complir amb la llei del mar per acollir-les.

La majoria de les persones rescatades són joves provinents de l’Àfrica Subsahariana que creuen el Mediterrani per arribar a Europa. Però en molts casos, aquestes precàries embarcacions il·legals es queden enmig del mar, sense que cap vaixell les socorri.

En aquest cas, i després de la pressió de la companyia Taila Shipping Line, Malta va acabar accedint a evacuar-los, ja que estava a unes poques milles de la seva costa. El capità del mercant, el sirià Mohammad Xaaban, va implorar a Malta i Itàlia que li assignessin algun port per desembarcar, però ambdós governs es van negar.

Finalment, i després de 3 dies i un crit d’alerta de Talia, el govern maltès va acceptar l’evacuació, sabent que deu de les persones estaven greument malaltes i totes necessitaven atenció mèdica per desnutrició, sense aigua i menjar suficient al mercant.

Aquest resultat va estar possible gràcies a ProActiva Open Arms i Sea-Watch que van posar tots els seus recursos a l’abast del mercant i el van assessorar per saber com actuar.

El director i fundador d’Open Arms, Òscar Camps, assegura que ja s’esperaven la negativa de Malta i Itàlia. “Ja ens imaginàvem que tant Italià com Malta posarien dificultats en oferir un port segur a qualsevol mercant que rescati en aquesta zona. Ho porten fent des del 2018”. “Es dediquen a posar dificultats, paranys i a frenar els desembarcaments independentment de l’estat de les persones rescatades, perquè els mercants perdin temps i deixin de passar per aquesta zona i, d'aquesta forma, deixin de fer més rescats” afegeix Camps.

Tot i que al final es va procedir al desembarcament, en moltes altres ocasions els membres de la Unió Europea miren cap a un altre costat, i invisibilitzen la problemàtica que només en els darrers 5 anys s’ha emportat la vida de 18.000 persones, sense comptar les que es queden sense registrar i oculten la dimensió real del problema.

#SOS
Como animales, así los ve Europa.
Rescatados x #Talia el único lugar a resguardo allí son los establos para ganado: hedor insoportable, suciedad animal, sin apenas ya agua y comida.
Su estado es crítico, heridos y desnutridos
Maldita sea #UE
¡Sus negras vidas importan! pic.twitter.com/XFv5pbigC1

— Open Arms (@openarms_fund) July 7, 2020

Les organitzacions reprenen els rescats

Durant l’estat d’alarma i el confinament, moltes entitats i organitzacions s’han vist obligades a cessar temporalment la seva activitat, com és el cas d'Open Arms. Tot i que continuaven amb activitats en línia i d’altres projectes en marxa, l’activitat dels vaixells de rescat es va quedar totalment aturada.

Camps alertava que seguien arribant pasteres, però el problema eren les que no arribaven. “No podíem sortir al seu rescat i això vol dir que morien més persones i sense monitoritzar no ha quedat constància d’aquestes morts”.

El fundador d’Open Arms remarca que el primer pas per revertir la situació està en mans de la Unió Europea. “Tots els estats membres haurien de complir amb els compromisos internacionals i amb els drets marítims i no afavorir els estats que tracten amb països en guerra i incompleixen aquests convenis vulnerant els drets humans”.

Actualment, l’organització ha reprès les reparacions de l’Open Arms, ja que durant l’estat d’alarma es van haver d’aturar. Pel que fa a l’Astral, ja està a punt de sortir cap al Mediterrani central, amb el vaixell i la tripulació preparada per tornar a fer rescats.