Els últims anys hem vist com s'han aixecat murs entre dones dins del teixit feminista. Revisant privilegis és un procés de la Fundació Surt i l'associació Suds per promoure el debat al voltant de les relacions de poder entre feministes blanques i no blanques a Catalunya, una opressió indestriable dels sistemes d'opressió com el colonialisme o el racisme.

El procés ha significat la creació d'espais de trobada de dones vinculades a diverses entitats per compartir experiències i revisar relacions de poder, la publicació d'un document de recerca amb els aprenentatges que n'han sorgit, un seguit d'articles amb les vivències de les participants i unes càpsules audiovisuals divulgatives. Tot plegat evolucionarà de la mà de professionals en una guia amb claus per repensar els privilegis.

I és que, tal com afirmen a la introducció del document de recerca, "les dones hem sigut domesticades pel patriarcat per desconfiar les unes de les altres, mesurar-nos, rivalitzar i competir". Per això, "la confiança entre dones és una pràctica de desobediència al capitalisme patriarcal racialment estructurat, una pràctica imprescindible que aporta altres formes de fer i estar, de significar l'experiència pròpia i el món que habitem".

Disseccionant les opressions

Els sistemes d'opressió són relacions de poder com ara el racisme, el masclisme o el capacitisme, que tenen impactes com la discriminació i l'exclusió social i generen alteritat. Els privilegis, però, també es poden utilitzar per revertir situacions de desigualtat, expliquen des de les entitats impulsores en un dels vídeos.

Per a Xantal Genovart, de l'Associació de Dones Musulmanes a Catalunya (ADMAC), "el privilegi és la facilitat" i, per això, és complicat identificar-lo. Un dels privilegis que han explorat és el concepte de la blanquitud. Com diu Carme Vidal, "ser blanca és un lloc que des dels feminismes és urgent explorar".

Des de Sindillar, parlen de com els feminismes han d'identificar el racisme i construir espais per revisar-lo. Un racisme institucional, econòmic, polític i social que es fa patent en la mediació dels casos de violència de gènere, com explica Habby Jawo, d'Amunt i Crits, que afirma que el sistema no té en compte les dones migrades, "que han de demostrar de mil formes que estan vivint amb un maltractador."

La colonialitat opera també com a generador de desigualtat, per exemple, quan "es parla de descobriment i de conquesta i no d'invasió i de genocidi". Per això, Tatiana Diniz afirma que "el feminisme hegemònic ha d'incorporar les narratives de les no blanques perquè si no les lluites només seran vàlides per a unes poques".

Així mateix, la perifèria és una altra opressió que fa que no es doni el mateix valor als discursos de les organitzacions feministes que hi ha fora de les grans ciutats com Barcelona, expliquen des de Medusa i des de Valentes i acompanyades.

També opera el classisme fins i tot dins del que es considera una mateixa classe social. Com explica Paula Santo, de Mujeres Migrantes Diversas, "les migrants no som de la mateixa classe obrera perquè hi ha una llei d'estrangeria que travessa els nostres cossos i ens limita. I com a dones treballadores de la llar i les cures també rebem opressions de la classe obrera que també es considera feminista".