Ricard Garriga: “Quan tens alguna addicció i reps voluntariat, et pot canviar la vida”

En Jordi Sala, la Romina Colenzio, la Roser Vidal, en Ricard Garriga i en Carlos Martí es coneixen de fa temps. D’esquerra a dreta de la imatge, trobem als usuaris i usuàries del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de Sants, un centre especialitzat en el tractament de les addiccions i la reducció de danys de persones drogodependents.  

Precisament, aquest grup de persones usuàries és gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que compta amb 457 voluntaris i voluntàries que acompanyen dia rere dia a persones en situació de fragilitat. Com el voluntariat ha pogut influir en el seu a dia? Ens ho expliquen en aquesta entrevista grupal concedida a www.xarxanet.org.

Expliqueu-me com és un dia amb una persona voluntària.

És un dia ple de moments d’entrega, de compartir i, sobretot, d’aprenentatge mutu. Malgrat les circumstàncies difícils amb les quals ha de conviure cadascú, el voluntari ens motiva i ens anima.

De quina manera compartir temps amb voluntariat us ha influït?

La generositat, la implicació i l’energia del voluntariat ens ha permès canviar la manera de veure les coses. Gràcies al seu treball hem vist que també existeix la bondat i que hi ha persones capaces de fer-nos sentir cuidats.

Què heu après d’aquesta experiència, amb què us quedaríeu?

Ens quedaríem amb la voluntat que encomanen les persones voluntàries de fer moltes coses pels altres. Són una inspiració.

Després de l’experiència viscuda, us agradaria fer un voluntariat? Què creieu que us podria aportar?

Sí que ens agradaria fer activitats de voluntariat per poder adquirir un compromís personal i per donar sentit al nostre temps. A més, dur a terme voluntariat ens aportaria recursos positius gràcies als aprenentatges mutus i a l’intercanvi d’experiències i punts de vista.

Em podríeu explicar alguna anècdota divertida durant el temps que heu compartit amb persones voluntàries?     

Són moltes les experiències viscudes per només destacar-ne una. Però per exemple, en una activitat de mediació artística havíem de comunicar-nos només amb les paraules “sí” i “no” i mitjançant els gestos. Vam passar dues hores així. Va ser molt divertit i vam riure molt. I és clar, la persona voluntària va marxar sense obrir boca i es va acomiadar només utilitzant la gestualitat.

Si us haguéssiu de quedar amb un moment, amb quin us quedaríeu?

Ens quedem amb un moment que vam viure al taller de Reiki, en el qual hi va a ver una abraçada conjunta de cinc minuts seguits. Va ser molt emocionant.

Com valoreu el paper d’ABD en aquesta experiència?

És un paper fonamental. L’entitat anima a les persones voluntàries perquè puguin treballar amb nosaltres i ens ajudin a superar els nostres problemes. Sense aquest compromís amb el voluntariat tot seria molt més difícil.

Recomanaríeu a altres persones que hagin passat per la vostra situació rebre voluntariat?

Sense cap mena de dubte sí que ho recomanaríem. Et pot canviar la teva vida.