Rodrigo García fa uns divuit anys que està al capdavant del desenvolupament de projectes de la Fundació Rubricatus, una entitat que compta amb unes 238 persones treballadores entre el centre especial de treball i el centre ocupacional. Ara l'entitat celebra vint-i-cinc anys al costat de les persones amb diversitat funcional, donant suport des de la formació prelaboral fins al moment de la prejubilació. Per celebrar-ho faran una exposició, una flashmob i altres activitats, fins al juny del 2023.

Com ha canviat la feina de la Fundació Rubricatus al llarg dels anys?

Som una fundació que fa vint-i-cinc anys que treballem per la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Abans, treballàvem en línies d’inserció laboral, amb el centre especial de treball, i d’atenció a l’usuari, amb el centre ocupacional. En l’actualitat, també estem oferint una línia de formació, no només per entrar com a treballador de l’entitat, sinó també per fer inserció en empresa ordinària.

Això significa que les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual han canviat?

És un gir que ha fet l’entitat per la transformació del nostre entorn i per la necessitat del tercer sector d’inserir persones amb capacitats diverses dins d’un entorn laboral normalitzat. També és una demanda de les famílies i és necessària per continuar amb el circuit que es va plantejar als centres especials de treball quan es van crear. Aleshores, eren centres de pas temporal on la persona adquiria uns coneixements laborals i, després, havia d'inserir-se a l’empresa ordinària.

Amb una sèrie d’ajudes es va aturar aquest procés i les persones no van passar a l’empresa ordinària, sinó que es van quedar a l'empresa protegida. Ara, però, tornem a recuperar aquests orígens i, per això, apostem per aquesta transformació i per donar aquestes opcions d’FP dual: es fa una part teòrica dins de l’entitat i una pràctica que pot ser dins o fora.

Com esteu fent tot això?

Estem fent de la Fundació Rubricatus un centre formatiu i estem establint aliances amb diferents entitats del territori per generar les pràctiques i la contractació, amb organitzacions com El Prat Empresarial, l’Ajuntament del Prat, el Centre de Promoció Econòmica... i empreses ubicades al municipi.

Primer fem una formació aliena a les necessitats de les empreses i després inserim aquestes persones dins de les organitzacions. Però no les inserim i les deixem, sinó que fem un seguiment d’aquestes persones durant tot el seu itinerari, perquè tenen necessitats diferents en les seves etapes de la vida.

És clar les seves capacitats aniran canviant.

Sí, de cara cap endins estem absorbint un pla d’envelliment, on persones que porten des de l’inici a la Fundació Rubricatus tenen unes necessitats i unes capacitats productives que han canviat durant el seu cicle de vida. Són persones que s’estan fent grans i no poden suportar un estrès productiu. Per això, estem transformant aquestes les línies productives, que abans eren de producció massiva, a línies de producte propi.

Ara hi ha un grup de vuit persones que fan serveis de manipulació alimentària massiva i que el seu rendiment no és l’òptim, no per produir i tenir un benefici, sinó per tenir una estabilitat relacional amb els seus companys. El fet de no tenir unes capacitats productives tan altes els hi genera estrès. Treballem per garantir que aquestes persones puguin tenir una feina fins als seixanta-cinc anys i, sobretot, fem que se sentin valorades, que és el més important, no només per nosaltres, sinó per l’entorn.

Rodrigo García: "Treballem per garantir que aquestes persones puguin tenir una feina fins als seixanta-cinc anys i, sobretot, fem que se sentin valorades".

En què consisteix aquesta creació de producte propi?

Hem fet una formació a aquestes persones per adaptar-les al nou lloc de treball i també adaptar-nos a les seves necessitats. A partir d’aquí, hem creat un producte que estigui lligat a la necessitat de la persona, complint amb la necessitat econòmica de generar ingressos i amb la cura mediambiental: estem fent projectes de circularització tèxtil.

Generem convenis amb empreses gestores de residus de les quals rebem excedent tèxtil que transformem en un producte que venem. Això ho fem per generar un catàleg de producte propi o per demanda de les empreses. Ajudem aquestes empreses a reduir els residus que generen.

Les empreses han canviat la seva visió de la inserció laboral de persones amb diversitat funcional?

L’empresa privada ara comença a estar preparada, però encara necessita acompanyament. El nostre sector ha viscut un creixement de visibilitat i durant tots aquests anys hem demostrat que som capaços de fer moltes coses i transformar el nostre entorn. Però amb la inserció laboral de les persones amb capacitats diverses encara tenim molta feina a fer i molta és de conscienciació.

Fins ara érem una eina productiva on es mirava sobretot el rendiment econòmic de les persones, però ara som una eina de valor social que té un alt impacte. Tot això és molt nou i les empreses no ho coneixen, per tant, nosaltres hem de fer d’altaveus per mostrar el valor social que generem. Amb la pandèmia els primers treballadors que van anar al carrer van ser els que tenen capacitats diverses i això no ho podem tolerar, perquè també tenen unes necessitats.

Quin retorn teniu de les empreses que ja han participat en aquesta inserció?

Primer de tot, és un benefici de compliment de responsabilitat social corporativa i de compliment de la llei. Però el benefici més gran és que no hi ha diferència entre treballadors, no es mesuren les diferents capacitats. Són treballadors preparats que desenvolupen la seva tasca com qualsevol altra persona.

A més, ens hem adonat que tenen un major compromís amb la seva feina i l’absentisme laboral de les persones amb diversitat de capacitats baixa molt. També tenen una alta relació social en el seu entorn de treball i generen un hàbit saludable per a la resta de treballadors.

Com és això de l’hàbit saludable a la feina?

Nosaltres, per exemple, tenim un servei d’esdeveniments sostenibles amb el qual participem en congressos i fires. Aquest món està molt estigmatitzat, perquè els hostes i les hostesses normalment són joves, van ben arreglats...

En canvi, nosaltres posem hostes i hostesses amb discapacitat intel·lectual que fan la mateixa funció, però la màgia que es crea i la connexió entre les persones és totalment diferent. Com la gent es dirigeix cap als nostres treballadors i com els nostres treballadors es dirigeixen cap a les persones canvia molt. Aquesta visibilitat dona conscienciació perquè, si veus que una persona amb capacitats diferents t’està oferint un bon servei, després aniràs a la teva empresa amb la idea de donar oportunitats laborals a aquest col·lectiu.

L'equip d'Esdeveniments Sostenibles va donar suport en el 7è Congrés de @Taula3sector.
Moltes gràcies per comptar amb nosaltres.
Seguim

(Promou i finança: la Generalitat de Catalunya - Departament d'Empresa i Treball) pic.twitter.com/ytzzzwaA3j

— La Fundació Rubricatus (@FRubricatus) June 30, 2022

Quins són els projectes de futur de la Fundació Rubricatus?

Ara hem fet vint-i-cinc anys i n’esperem fer molts més. El nostre repte de futur és d’habitatge i l’estem treballant amb l’ajuntament i amb Fundesplai, i estem parlant amb les famílies per detectar les seves necessitats. Volem acabar de tancar el cercle de les necessitats dels nostres usuaris: necessitats de sortir de l’àmbit educatiu i passar al laboral, fer un empoderament de vida familiar i d'àmbit residencial.