Sandra Ruffini: “El confinament comporta angoixa en mares amb nadons”

El 1987 naixia la Fundació Pro Vida de Catalunya i més de 30 anys després segueix donant servei a dones embarassades i mares amb nadons que es troben en una situació vulnerable. La Sandra fa 10 anys que està involucrada a l’entitat i 2 que n’és la directora. Per a ella, la tasca de Pro Vida Catalunya és acollidora, constructiva i eficaç. En ple confinament, també han hagut d’adaptar la seva activitat actual i en aquesta entrevista fem un repàs des dels seus inicis fins a la situació actual.

La Fundació Pro Vida de Catalunya naixia l’any 1987, amb quina finalitat?

Amb la missió de promoure el valor i la dignitat de totes les vides humanes, sense excepció ni discriminacions per raó de sexe, ètnia, estat de salut, etapa evolutiva,..

Especialment entre les persones més vulnerables?

Exacte. Des de l’inici, l’entitat es va comprometre amb la maternitat quan es viu en circumstàncies que la fan vulnerable, i així va començar una tasca de suport a dones embarassades que volien tenir el seu fill, però que per les seves circumstàncies socioeconòmiques es trobaven en dificultats per tirar endavant la gestació. Així va néixer el Programa d’Atenció Integral a la Maternitat Vulnerable, que en aquest moment és l’activitat principal de la Fundació Pro Vida.

Han augmentat o canviat les necessitats de dones gestants o amb nadons, en situació de vulnerabilitat, des dels inicis de l’entitat?

Les circumstàncies de les mares que ens demanen ajuda han canviat els darrers anys, en especial pel que fa a l’increment de la pobresa i a la solitud amb què afronten la seva maternitat.

En quins àmbits és on més s’ha notat?

Hem notat com s’ha incrementat la dificultat per accedir a un habitatge digne, per la quantitat de dones que viuen amb el seu nadó en una habitació, i per l’augment de casos de dones que viuen ocupant un pis. Com us podeu imaginar, no és gens fàcil criar un nadó en un espai on conviuen diverses persones, que es poden queixar si plora a la nit, o quan l’ús de l’aigua o l’electricitat estan limitades, com habitualment succeeix en aquest tipus d’habitatge.

Estem parlant principalment de dones soles?

Quan parlem amb les dones que ens demanen ajuda, detectem la solitud amb què molt sovint es troben quan decideixen tirar endavant la seva gestació. Moltes parelles no els hi donen suport i, si són noies joves, sovint la família rebutja la seva decisió de tenir el fill. El fet de trobar un espai on són escoltades i on troben altres dones en situacions similars, els és de gran ajuda.

A través de quins serveis dueu a terme el suport tant a la mare com a la criatura?

El principal és l’atenció personal, que es porta a terme per part de la treballadora social i la psicòloga, mitjançant visites periòdiques de seguiment. També s’organitzen activitats en grup per afavorir que puguin crear xarxes entre elles. En segon lloc, considerem molt important oferir coneixements específics sobre maternitat, tant des d’un punt de vista psicològic com pel que fa a la cura del nadó i l’exercici d’una marentalitat positiva.

També ateneu a necessitats materials?

Sí! També atenem a necessitats materials, com ara aliments, tant per la mare durant la gestació com per al nadó, bolquers, tovalloletes, canastrell, roba per a la mare i el nadó, i també targeta de transport perquè els desplaçaments al Centre d’Atenció Integral a la Maternitat no suposin cap cost per a la mare.

Durant quant temps allargueu l’ajuda?

L’ajuda que oferim comença a la gestació i es perllonga fins que el nadó té 10/12 mesos d’edat, però es pot allargar en funció de cada cas. Les dones són ateses en dos programes diferents, un per a mares joves i un altre per a mares a partir dels 24 anys. Tot el programa és gratuït per a les dones beneficiàries.

A quantes persones beneficiàries arribeu en aquests moments?

En aquests moments el programa atén 211 mares i als seus nadons. Al llarg de tot l’any atenem una mitjana de 400 dones.

Quines accions realitzeu per adaptar-vos a les circumstàncies de confinament actuals?

Hem hagut de reaccionar ràpidament perquè els embarassos i els parts no s’aturen, però gràcies a  les noves tecnologies hem pogut mantenir el contacte amb cadascuna de les mares, i a convertir els tallers presencials en trobades en línia. El que ens ha suposat un esforç d’adaptació més intens ha estat organitzar la logística necessària per a fer arribar l’ajuda material al domicili de les nostres beneficiàries que, des del primer moment, ens van fer arribar la seva angoixa davant la possibilitat de no poder venir al centre a recollir-los.

Teniu cert neguit al no poder-vos trobar presencialment?

Hem intensificat el contacte amb les nostres beneficiàries fent ús de les noves tecnologies, sigui per detectar situacions greus de vulnerabilitat com per oferir consells i recursos per afrontar la seva situació. El confinament també agreuja la situació de soledat de moltes dones que no compten amb el suport d’una xarxa familiar o d’una parella, i que no poden arribar al nostre centre per a rebre suport.

Quins canvis pot comportar la crisi actual en l’atenció al vostre col·lectiu?

L’efecte més immediat que ja hem notat és un increment molt important del grau de pobresa, que augmenta a mesura que passen els mesos de confinament, amb l’angoixa que això comporta per a les mares amb fills petits. D’altra banda, el confinament està posant a prova la convivència, en especial quan aquesta es dona en espais reduïts, i en famílies vulnerables, la qual cosa pot derivar en episodis de violència envers les dones o els nens.

Compteu amb persones voluntàries per tirar endavant tot allò que realitzeu des de Fundació Pro Vida?

El voluntariat és un element essencial per a la vida de la fundació. Actualment compten amb 31 voluntaris i voluntàries, que porten a terme tasques diverses, com pot ser la confecció de roba i preparació de lots de robeta infantil, recollida d’aliments, o oferint tallers.