El Telèfon de l'Esperança de Barcelona (682 900 500) dona servei de comunicació i orientació urgent i immediata des del 1969. Ofereix atenció les 24 hores, 365 dies i és portat a terme per un voluntariat preparat específicament per a aquesta finalitat. Amb la coordinació de la Fundació Ajuda i Esperança, 200 persones voluntàries estan atenent des de casa durant la crisi sociosanitària del coronavirus.

Anne Garcia, responsable de comunicació i relacions externes i Sergio Garcia, psicòleg de l'entitat responen l'entrevista.

Amb la crisi del coronavirus heu hagut d'ampliar el servei?

Anne Garcia: Sí. Inicialment teníem una línia, la 682 900 500. Vam ampliar una línia més, 682 300 003, i ara hem ampliat una tercera i una quarta línia: 681 101 080.

Quantes trucades rebeu des que ha començat el confinament? Ha crescut la mitjana?

A. G.: Les trucades han anat creixent. El 31 de març vam rebre 87 trucades i el 18 d’abril hem rebut 182 trucades.

Quines són les trucades que més ateneu: angoixa, por, solitud..?

Sergio Garcia: En aquests moments de pandèmia i confinament, són diverses les preocupacions. Per una banda, hi ha sentiments d’angoixa i preocupacions tant pel present com pel futur immediat. En les persones grans, sobretot, por a contagiar-se de la malaltia i por a no disposar d’una atenció sanitària adient en el cas de necessitar-ho, ja que els hospitals sembla que estan al límit de la seva capacitat. Les persones joves i adultes, amb relació al futur pròxim, manifesten també por a la situació econòmica i laboral que es derivi d’aquesta situació.

En totes les persones hi ha també preocupació i por a que alguna persona propera pateixi la malaltia i que, en aquesta circumstància, si algun ésser estimat ha de ser ingressat a l’hospital es trobi sol allà. I en cas de morir, no es pugui acomiadar de la manera que podria fer-ho en circumstàncies normals.

Sergio Garcia: "A mesura que va passant el temps, la gent està més nerviosa, augmenten les tensions amb les persones amb qui es conviu o augmenta el sentiment de solitud".

Després d'un mes de confinament, la ciutadania comença a ressentir-se?

S. G.: Evidentment. A mesura que va passant el temps, la gent està més nerviosa, augmenten les tensions amb les persones amb qui es conviu o augmenta el sentiment de solitud.

Quines eines de suport faciliteu en les trucades?

S. G.: Escoltar, deixar que la persona parli i s’expressi, no fer judicis. Legitimar l’emoció, és a dir, transmetre que té dret a sentir-se com se sent. Nosaltres hem de mantenir, com a escoltes, com a voluntaris, la calma i la serenor... En definitiva, acompanyar emocionalment i donar suport.

Anne Garcia: "És imprescindible cuidar als qui cuiden oferint un servei de suport emocional i psicològic".

I les persones voluntàries, com ho porten? Com cuideu de qui cuida?

A. G.: Les 237 persones voluntàries que estan atenent les trucades des de casa i que, per tant, estan en situació de confinament, no són persones alienes al que està passant. Per aquets motiu entenem que és imprescindible cuidar als qui cuiden oferint un servei de suport emocional i psicològic.

Amb aquest servei d’atenció psicològica volem posar a l’abast dels voluntaris i voluntàries, eines per a fer front a les situacions alienes i a les pròpies, ja que com qualsevol persona estan subjecte a patir circumstàncies derivades de la pandèmia i que pot comportar també soledat, temors o incertesa, semblant als casos que nosaltres mateixos estem atenent.

El Telèfon de l'Esperança de Barcelona ha posat a disposició pública un número de compte bancari per rebre suport econòmic per garantir el servei: ES34 2100 0837 9002 0029 8184. O per Bizum amb l'identificador 33444.