Sílvia Aldavert: "No estem d'acord amb l'objecció de consciència al sistema sanitari públic"
Comparteix
La coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius valora la creació del registre d'objectors de consciència català.
Un any després de la reforma de la Llei de l'Avortament, que estableix l'obligació de crear un registre d'objectores de consciència a cada comunitat autònoma, Catalunya ha posat en marxa el seu propi registre. Aquesta iniciativa té com a finalitat reforçar les garanties per a l'exercici d'aquest dret, promovent una major equitat territorial i prioritzant-ne l'accés a través dels serveis públics de salut.
Aquest registre, gestionat pel Departament de Salut, té com a objectiu principal recollir dades sobre el nombre d'objectors, per tal de garantir una millor gestió i qualitat assistencial del dret a l'avortament a tot el territori. Des de Xarxanet, n’hem parlat amb la coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, per saber com aquesta nova eina pot afectar al dret a l’avortament a casa nostra.
Què és un registre d'objectors de consciència?
Es tracta d'un document liderat pels responsables de la planificació pública sanitària on es recull el posicionament de cada professional vinculat davant de la pràctica directa d'un avortament. És un registre intern i confidencial que ha de servir per organitzar els serveis públics assegurant que cap dona es quedi sense poder fer un avortament perquè el professional responsable de fer-ho sigui objector de consciència.
Per què s'ha decidit crear-lo ara a Catalunya?
Perquè obliga la reforma de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva que es va fer el 2023. Anteriorment, ja estava regulada l'objecció de consciència, però no se'n va fer seguiment i marcava tan clarament l'obligatorietat de tenir el registre.
Quines conseqüències espereu que tingui la creació del registre?
Esperem que pugui visibilitzar la realitat i problemàtiques d’accés a l’avortament per aquesta qüestió i, així, aplicar mesures que erradiquin els obstacles que l’objecció de consciència ha generat per a les dones a l’hora d’exercir el seu dret a l’avortament.
El registre català té la particularitat que permet fer una objecció parcial segons les diferents situacions. Com ho valoreu?
Pel que nosaltres coneixem sí que es pot objectar segons els diferents articles que marca la llei, molt vinculats a les setmanes de gestació en què es trobin les dones i la possibilitat de decidir elles soles o la necessitat de professionals que ho avalin.
Des de L'Associació no estem d'acord amb l'objecció de consciència al sistema sanitari públic i, per tant, ens agradaria que això no fos una possibilitat que genera més obstacles i estigma entorn de l'avortament. Existeixen països on l'objecció de consciència no es permet al sistema públic i funciona sense cap problema ni per a professionals i per a les dones, com és el cas de Finlàndia.
Tot i que la mesura suposa un pas endavant, des de L'Associació advertiu que pot no ser suficient. Per què?
Els obstacles per accedir a l'avortament són diversos i tenen moltes causes, aquesta en pot ser una, però no és l'única. L'accés a la informació, la falta d'acompanyament, la manca de recursos professionals, la manca d'expertesa, els assetjaments o discursos d'odi sobre aquest tema, etc. són qüestions que contribueixen de forma contundent a generar un estigma vinculat a l'avortament que hem d'aconseguir erradicar.
Un any després de la reforma de la Llei de l'Avortament, com valoreu aquest canvi en la legislació?
La nostra valoració de la Llei continua sent la mateixa que quan va sortir i vam exposar en el seu moment. Considerem que és una bona llei però amb alguns buits i mancances. Malgrat tot, el problema real és que no existeix una estratègia ni regulació per implementar-la a tots els territoris, no se’n fa seguiment, ni avaluació ni retiment de comptes i, per tant, un cop més queda a voluntat de les posicions dels governs de les comunitats autònomes la seva implementació sense poder controlar si estan garantint aquest dret o, en alguns casos, fins i tot, vulnerant-lo.
Afegeix un nou comentari