Sònia Bardají: "Qualsevol família pot esdevenir de la nit al dia família monoparental"

De quina manera va influir la crisi económica?

Catalunya arrossega encara les conseqüències de la crisi iniciada al 2008. No parlem d'una crisi cíclica o típica, que toca fons i després repunta. No ha passat, encara hi som, però poca gent és conscient. Parlem d'una de les més grans crisis del capitalisme modern, una sort de Gran Depressió com la del 1929, però ara globalitzada i que ha deixat Catalunya com un paisatge desolat.

Homes i dones, joves, adults, persones grans, dependents, treballadors entre trenta i quaranta-cinc anys que no aspiren a trobar una feina digne dins del sector en el què es van formar. Sobradament preparats i sobradament desesperats. Una desapareguda classe mitjana que no arriba a final de mes i ha de prioritzar rebuts.

Quina és la situació actual a Catalunya?

Tothom ha perdut capacitat adquisitiva i accés a serveis o drets bàsics i el problema més gran és que això s'ha normalitzat. A Catalunya el nombre de famílies monoparentals augmenta any darrere any. La realitat del col·lectiu és molt divers i heterogeni.

Quin tipus de família monoparental és el més comú?

En un 90% dels casos parlem de famílies encapçalades per dones. El més habitual és que tinguin 1 ó 2 fills encara dependents i accedeixin a feines precàries a causa de la impossibilitat de conciliar totes les hores que necessitaria conciliar el progenitor en solitari.

Segons l’enquesta de condicions de vida de l’INE del 2016, a Espanya el 53,3% -més de la meitat- de les llars monoparentals amb un o més fills a càrrec estan en risc de pobresa i exclusió social; i d’elles, 1 de cada 4 es troba en situació de pobresa severa.

Quines situacions viuen aquestes dones?

Lluiten per tirar endavant la seva família, deixant-se moltes vegades al camí la salut mental i física. El pagament que reben per espavilar-se soles és que són descartades pels sistemes d'assistència social i els ajuts de les diferents administracions públiques.

Quin concepte tenim generalment de família monoparental?

Perquè ser monoparental només és quelcom que algú decideix. Pensem que el col·lectiu només el conformen homes i dones que han decidit ser pares i mares en solitari. I sí, ells i elles són famílies monoparentals molt apreciades, que es mereixen més drets i ajuts i que estem orgullosos de representar.

Però l'imaginari col·lectiu no té registrat el fet que qualsevol família pot esdevenir de la nit al dia família monoparental, per abandonament, per viudetat, per desistiment de responsabilitat, per violència masclista, per presó temporal, per no passar la pensió...

Per què les famílies monoparentals són una realitat sovint invisibilitzada?

Sovint una de les primeres coses que sentim en parlar per primera vegada amb els nostres federats i federades és que no tenien ni idea que eren família monoparental. Si ni la pròpia família ho sap, com ha de ser conscient la societat?

Quins són els principals problemes que es troben les famílies monoparentals?

L'accés a l'habitatge, l'accés a l'educació superior i l'accés a feines dignes.

Quina missió més inmediata teniu?

Deixar de tapar els immensos forats que la urgència de cobrir les necessitats bàsiques provoca i retornar a la missió original de la Federació: treballar per les famílies encapçalades per un únic progenitor per visualitzar les seves dificultats i per millorar la seva qualitat de vida.

Com veieu l’entitat d’aquí a 10 anys?

Oferint eines que no les ajudin a simplement sobreviure, sinó que els facilitin la vida amb els seus fills i filles sense por a l’atur, a la pobresa i a l’exclusió social pel fet de ser progenitors sols en la cura i l’atenció dels seus fills i filles.

També aconseguint la igualtat real de drets i oportunitats per a les famílies monoparentals en una societat que, tot i ser cada dia més diversa, encara no entén la realitat i les problemàtiques d’altres tipus de famílies que no són les tradicionals.

Quines situacions de discriminació pateixen?

Precarietat econòmica, situacions de discriminació al món laboral, d'accés a l'educació, a serveis socials, a residències, a llars d'acollida, a ajudes, prejudicis socials, de gènere, actituds i els comportaments racistes, problemes de mobilitat i accessibilitat i problemes en l'accés a l'habitatge.

Com es pot posar fil a l’agulla des de l’administració?

Treballant per oferir solucions legislades als seus problemes i les situacions discriminatòries a les que són sotmeses les famílies monoparentals. Malauradament, des de fa massa temps, se'ls ha girat molta feina.