Sonia Martínez: “És necessària una Renda Bàsica Universal, però també garantir serveis”

Actualment, Catalunya pateix una greu crisi social i econòmica. Amb la gestió directa de l'Ingrés Mínim Vital, hauria de millorar la situació. Malgrat que moltes vegades la ciutadania no ho veu, una de cada quatre famílies viu sota el llindar de la pobresa. Això pot significar un desenvolupament diferent durant el creixement d’un infant.  

Elisenda Xifre i Sonia Martínez, presidenta i directora de la Federació d’entitats d’atenció a la infància i l’adolescència (FEDAIA) respectivament, parlen sobre el suport econòmic que reben les famílies més vulnerables.

Què significa que Catalunya gestioni l’IMV?

Elisenda Xifre: Teòricament, ha de servir per arribar a més gent. És a dir, la Renda Bàsica Garantida (RBG) arriba a un percentatge de la població, però no a tothom qui ho necessita i és on entra l’IMV. Aquí hi ha una part que és conseqüència de les gestions, però també hi ha un sostre pel que fa a la dedicació pressupostària. 

El traspàs de l’IMV suposarà tenir més diners i poder cobrir les necessitats de més persones. Les dificultats en la gestió continuen existint. És per això que cal facilitar la gestió.  

Sessió de treball @unicef_cat amb la Carmelita i la Raquel de #FEDAIA.
Ens traslladen l'informe #Yotambiénvivoaquí i compartir les preocupacions per l'afectació de l'emergència de l'habitatge en els drets de les infàncies. Busquem punts de treball conjunt per revertir-ho. pic.twitter.com/UxeL2SdfV3

— FEDAIA (@FEDAIA) July 9, 2024

Actualment, hi ha queixes amb els temps de gestió d’ajudes. Catalunya pot fer front també a la gestió de l’IMV?

Sonia Martínez: No en som expertes, però penso que no és la quantitat de persones, sinó que cal millorar els sistemes que tenim actualment. Cal fer-los més accessibles, deixar enrere tanta documentació... A banda, també hi ha una dificultat afegida: no tothom qui té dret a percebre ajudes les reclama. 

El que cal fer ara és coordinar-se i que hi hagi una única manera de gestionar totes dues prestacions, crear un espai on les persones puguin demanar una ajuda o una altra. D’aquesta manera es podrien estalviar procediments de gestió, documentació, etc. 

Si comparem les dades de demandes amb les l'IDESCAT, veiem que només el 34% dels catalans que viu en la pobresa rep l’IMV. Això vol dir que hi ha molta gent que ni el demana. Per què? 

S. M.: Sí, aquest és el percentatge de població que tenim de millora. Hi ha una dificultat inicial i és que molta gent no arriba a sol·licitar-lo. Hi ha diversos motius: com traspassem els missatges d’una manera accessible, com acompanyem les persones que tenen dret perquè el puguin fer efectiu, etc.

Moltes vegades les persones es veuen amb un mur que no entenen, hi ha molta gent amb competències més limitades que no pot fer front a aquestes gestions perquè calen molts documents. Els hi és més difícil tramitar-ho sense un acompanyament. 

Amb la Renda Bàsica Universal tots aquests requisits haurien de desaparèixer aleshores?

E. X.: Aquest és un dels avantatges: t’estalvies tot aquest circuit i tota la feinada administrativa. Ja d’entrada és una renda directa, només per ser persona ciutadana de Catalunya en tens dret i on fas la compensació és en la declaració de la renda. 

El que passa és que obligaries a fer la declaració de la renda a un gran volum de població que actualment no ha de fer-la. Per altra banda, ens continuaria quedant descoberta la població que es troba de forma irregular, que no pot rebre cap mena d’ajuda. Quedaria totalment fora.

"No tenim polítiques de protecció o garantia de drets de la infància suficients."

Aleshores, les persones migrades sense papers podrien quedar fora d’aquestes ajudes.

E. X.: S’hauria de definir i veure els criteris, fins on marquen el límit. Jo penso que les persones en situació irregular no hi tindrien dret, però perquè m’ho imagino en funció de com van les coses en aquest país. Em sorprendria bastant que es fes d’una altra manera. 

Continuaríem tenint una borsa de pobresa o de situació de risc amb un perfil de persones determinat, el que hem de resoldre també és la situació d’aquestes persones reformant la llei d’estrangeria. 

Què significaria l'RBU per a les famílies sense recursos?

S. M.: La situació és que si tu vols apoderar les persones, els hi has de donar la capacitat per fer-ho. Si no tenen la disponibilitat econòmica, no es pot jutjar. La llibertat també és poder triar com fem servir els nostres recursos. La Renda Bàsica Universal iguala tothom, de base tothom té un mínim amb el qual viure.  

Una família necessita planificar i amb l'RBU pots planificar les teves despeses i prendre decisions. Si les famílies no tenen aquest previ, no poden prendre decisions sobre la criança dels seus infants, etc. És avançar en estat del benestar: no és una despesa, és una inversió en família i social.

Hi ha prou escut social per ajudar les famílies amb infants i joves? 

S. M.: No i la prova és això. Tenim dades de pobresa infantil sostinguts des de fa molts anys i no aconseguim baixar-los significativament. Estem amb dades de pobresa infantil d’entre el 27% i el 32%, segons com es calculin, per ser l’Estat on estem... Sostenir xifres de pobresa en infància d’aquesta magnitud és trist.

Són xifres que fa molts anys que són igual, no és una punta i tornem a la normalitat. Portem anys que sostenim números molt alts. No tenim polítiques de protecció o garantia de drets de la infància suficients per revertir aquestes situacions de pobresa. Nosaltres proposem l'RBU per això, però si no s’hi pot arribar que sigui una prestació universal per a la criança. 

"Cal garantir els drets clau pel desenvolupament de la infància."

Quina seria aquesta prestació? 

S. M.: Nosaltres estem a favor de la Renda Bàsica Universal, però si no hi ha recursos per desplegar-la és important protegir infants i joves. Vam elaborar una proposta de prestació universal per la criança: demanem que qualsevol persona amb menors a càrrec, pugui rebre aquesta prestació per cobrir els mínims en la criança i desenvolupament.

Amb això aconseguiríem que puguin anar de colònies, realitzar activitats extraescolars... És a dir, que tinguin un desenvolupament correcte i en igualtat d’oportunitats que la resta. És una política per garantir serveis en l’àmbit de la infància. És necessària una Renda Bàsica Universal, però també garantir serveis.

Quines altres accions són importants pel desenvolupament dels infants?

S. M.: També és important garantir tots els serveis que considerem claus pel desenvolupament de la infància. Per exemple, les activitats extraescolars. Si avui en dia el desenvolupament d’una criatura passa també pel després de l’escola, hem d’assegurar que tothom hi pugui accedir. 

Un altre exemple: els infants de 0 a 3 anys. Hi ha estudis que confirmen que aquesta etapa és clau. Si aquelles famílies que tenen dificultats no poden dur els infants a l’escola bressol, ja hi ha una altra barrera. Hem de garantir les places en escoles bressol. Cal garantir els drets clau pel desenvolupament de la infància.