Sonia Martínez: “És necessària una renda bàsica universal, però també garantir serveis”

Actualment Catalunya pateix una greu crisi social i econòmica. Malgrat moltes vegades la ciutadania no ho veu, una de cada quatre famílies viu sota el llindar de la pobresa. Això pot significar un desenvolupament diferent durant el desenvolupament d’un infant.  

Elisenda Xifre i Sonia Martinez, presidenta i directora de FEDAIA respectivament, parlen sobre el suport econòmic que reben les famílies més vulnerables.

Què significa que Catalunya gestioni l’Ingrés Mínim Vital (IMV)?

Teòricament, ha de servir per arribar a més gent. És a dir, la Renda Bàsica Garantida (RBG) arriba a un percentatge de la població, però no a tothom qui ho necessita i és on entra l’IMV. Aquí hi ha una part que és conseqüència de les gestions, però també hi ha un sostre pel que fa a la dedicació pressupostària. 

El traspàs de l’IMV suposarà tenir més diners i poder cobrir les necessitats de més persones. Les dificultats en la gestió hi continuen estant, cal facilitar la gestió, però en principi el que ens portarà és més diners per poder cobrir les necessitats de més persones.  

Sessió de treball @unicef_cat amb la Carmelita i la Raquel de #FEDAIA.
Ens traslladen l'informe #Yotambiénvivoaquí i compartir les preocupacions per l'afectació de l'emergència de l'habitatge en els drets de les infàncies. Busquem punts de treball conjunt per revertir-ho. pic.twitter.com/UxeL2SdfV3

— FEDAIA (@FEDAIA) July 9, 2024

Actualment, hi ha queixes amb els temps de gestió d’ajudes. Catalunya pot fer front també a la gestió de l’IMV?

No en som expertes, però penso que no és la quantitat de persones: cal millorar els sistemes que tenim actualment. Cal fer-los més accessibles, deixar enrere tanta documentació... A banda, també hi ha una dificultat afegida: no tothom qui té dret a percebre ajudes les reclama. 

El que cal fer ara és coordinar-se i que hi hagi una única manera de gestionar totes dues prestacions, amb el traspàs s’hauria d’assolir també això: crear un espai on les persones puguin demanar una ajuda o una altra. D’aquesta manera es podrien estalviar procediments de gestió, documentació, etc. 

Només el 34% dels catalans que viuen en la pobresa rep l’IMV, això vol dir que hi ha molta gent que ni el demana. Per què? 

Sí, aquest és el percentatge de població que tenim de millora. Hi ha una dificultat inicial, i és que molta gent no arriba a sol·licitar-lo. Hi ha diversos motius: com traspassem els missatges d’una manera accessible, com acompanyem les persones que tenen dret perquè el puguin fer efectiu, etc.

Moltes vegades les persones es veuen amb un mur que no entenen, hi ha molta gent amb competències més limitades que no poden fer front a aquestes gestions perquè calen molts documents. Els hi és més difícil tramitar-ho sense un acompanyament. 

Amb la Renda Bàsica Universal (RBU) tots aquests requisits haurien de desaparèixer aleshores?

Aquest és un dels avantatges: t’estalvies tot aquest circuit i tota la feinada administrativa. Ja d’entrada és una renda directa, només per ser persona ciutadana de Catalunya en tens dret, i on fas la compensació es en la declaració de la renda. 

El que passa és que obligaries a fer la declaració de la renda a un gran volum de població que actualment no ha de fer-la. Per altra banda, ens continuaria quedant descoberta la població que es troba de forma irregular que no pot rebre cap mena d’ajuda. Quedaria totalment fora.

"No tenim polítiques de protecció o garantia de drets de la infància suficients."

Aleshores les persones migrants sense papers podrien quedar fora d’aquestes ajudes.

No s’ha definit. S’hauria de definir i veure els criteris, fins on marquen el límit. Jo penso que les persones en situació irregular no en tindrien dret, però perquè m’ho imagino en funció de com van les coses en aquest país. Em sorprendria bastant que es fes d’una altra manera. 

Continuaríem tenint una borsa de pobresa o de situació de risc amb un perfil de persones determinat que està vivint aquí. El que passa amb la RBU és no podem resoldre tots els problemes, el que hem de resoldre també és la situació d’aquestes persones reformant la llei d’estrangeria. 

Què significaria la RBU per a les famílies sense recursos?

La situació és que si tu vols apoderar les persones, els hi has de donar la capacitat per fer-ho Si no tenen la disponibilitat econòmica, no es pot jutjar. La llibertat també és poder triar com fem servir els nostres recursos. La Renda Bàsica Universal iguala tothom, de base tothom té un mínim amb el qual viure.  

Una família necessita planificar, amb la RBU pots planificar les teves despeses i prendre decisions. Si les famílies no tenen aquest previ, no poden prendre decisions sobre la criança dels seus infants, etc. És avançar en estat del benestar: no és una despesa, és una inversió en família i una inversió social.

Hi ha prou escut social per ajudar les famílies amb infants i joves? 

No, i la prova és això. Tenim dades de pobresa infantil sostinguts des de fa molts anys i no aconseguim baixar-los significativament. Estem amb dades de pobresa infantil d’entre el 27% i el 32% segons com es calculin, per ser l’Estat on estem... Sostenir xifres de pobresa en infància d’aquesta magnitud és trist.

Són xifres que fa molts anys que són igual, no és una punta i tornem a la normalitat. Portem anys sostenim números molt alts. No tenim polítiques de protecció o garantia de drets de la infància suficients per revertir aquestes situacions de pobresa. Nosaltres proposem la RBU per això, però si no s’hi pot arribar que sigui una Prestació Universal per a la Criança. 

"Cal garantir els drets clau pel desenvolupament de la infància."

Quina seria aquesta prestació? 

Nosaltres estem a favor de la Renda Bàsica Universal, però si no hi ha recursos per desplegar-la és important protegir infants i joves. Vam elaborar una proposta de Prestació Universal per la Criança: qualsevol família amb una persona menor a càrrec hauria de rebre aquesta prestació per cobrir els mínims en la criança i desenvolupament, directament als infants i joves.

Amb això aconseguiríem que puguin anar de colònies, que puguin realitzar activitats extraescolars... És a dir, que tinguin un desenvolupament correcte i en igualtat d’oportunitats que la resta. És una política per garantir serveis en l’àmbit de la infància, és necessària una renda bàsica universal, però també garantir serveis.

Quines altres accions són importants pel desenvolupament dels infants?

La renda bàsica universal és important, però també és important garantir tots els serveis que considerem claus pel desenvolupament de la infància. Per exemple, les activitats extraescolars. Si avui en dia el desenvolupament d’una criatura passa també pel després de l’escola, hem d’assegurar que tothom hi pugui accedir. 

Un altre exemple, els infants de 0 a 3 anys. Hi ha estudis que confirmen que aquesta etapa és clau, el que facis durant aquests anys és vital. Si aquelles famílies que tenen dificultats no poden dur els infants a l’escola bressol, ja hi ha una altra barrera. Hem de garantir les places en escoles bressol. Cal garantir els drets clau pel desenvolupament de la infància.