‘Suport. No càstig’: la campanya que vol acabar amb l’estigma envers les persones que usen drogues

Promoure polítiques basades en la salut, el benestar i els drets humans i derogar les lleis que prohibeixen l'ús de drogues, aquests són els principals objectius de la campanya internacional 'Support. Don't Punish' (en català 'Suport. No càstig') a la que s'hi han sumat diverses entitats de la Xarxa de Persones que Usen Drogues a Catalunya (CATNPUD), com ara Metzineres, l'Associació Reus Som Útils (ARSU) o la Fundació Àmbit Prevenció.

"La derogació de les lleis que prohibeixen les substàncies psicoactives", comenta Celia Maestre, de la cooperativa Metzineres, "donaria peu a un canvi de perspectiva dins l'imaginari col·lectiu en matèria de drogues i deixaria de generar danys irreparables en persones i grups vulnerables".

Des de l'entitat, també recorden que, al nostre país, el consum de drogues només se sanciona administrativament si es produeix a la via pública i que el que sí que està prohibit és el cultiu, la producció o la venda de drogues, fet que, segons comenta Maestre, "fa que les drogues es canalitzin cap a un mercat on no existeix el control de qualitat i les persones consumidores desconeixen els potencials riscos de la composició".

"Per a moltes persones, les lleis són l'únic marc que defineix el que està bé i el que està malament", continua Celia Maestre de Metzineres, "i, a causa de les lleis prohibicionistes, les drogues i les persones que les fan servir estan assenyalades, demonitzades per una majoria social i això genera un estigma que té molt greus per la salut i la dignitat de persones".

Metzineres és una entitat del Raval que crea entorns d'aixopluc per a dones i persones de gènere no binari que usen drogues i que estan sobrevivint violències. La cooperativa lluita, des dels seus orígens, per fomentar "de manera urgent un diàleg obert i honest sobre l'ús de drogues i les seves implicacions" amb l'objectiu que molta gent passés "de veure aquest fenomen com una qüestió de salut pública i de drets, en comptes d'un acte criminal".

Inici de la campanya a Barcelona i Reus

'Suport. No càstig' va iniciar-se el mes passat amb dues accions. La primera d'elles va ser una jornada a la rambla del Raval, a Barcelona, on es va llegir el manifest de la campanya i també es van fer unes olimpíades antiprohibicionistes i un programa de ràdio a càrrec de la Fundació Àmbit Prevenció. Segons expliquen des de Metzineres, aquesta primera jornada de la campanya va servir per posar de manifest "la gran diversitat existent en el moviment social antiprohibicionista".

Al llarg del dia, que va combinar les reivindicacions amb un ambient festiu i de celebració,  també es va presentar la 'Guia pràctica per fer front a la criminalització policial i judicial', es va poder gaudir de diversos monòlegs i d'una sessió musical a càrrec de la DJ MariKarmen Free.

La segona acció de la campanya es va dur a terme a Reus, per defensar la continuïtat i sostenibilitat del Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de la ciutat tarragonina.

El Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus té un model amb un abordatge holístic i d'atenció comunitària que, segons expliquen des de Metzineres, s'ha convertit en un "referent en l'àmbit internacional". Aquesta atenció i acompanyament té lloc tant dins de l'hospital com en l'atenció a peu de carrer, la qual cosa, segons comenten des de l'entitat del Raval, "és poc usual dins un projecte d'un hospital, lloc on fàcilment es patologitza qualsevol consum de substàncies".

Aquest projecte va impulsar, l'any 1999, l'Associació Reus Som Útils (ARSU), una agrupació de persones consumidores que, amb la complicitat i suport del personal del Servei, s'ha dedicat a la reducció de danys i riscos, alhora que promou accions de prevenció i reivindicació dels seus drets.

"Per aquestes i moltes altres raons, seria una veritable llàstima que es perdés la continuïtat d'aquest servei", explica Celia Maestre, que afegeix que "les actuals macropolítiques del CatSalut estan posant en risc la sostenibilitat dels lligams i les estructures que permeten aquest tipus de refugis comunitaris, els quals han demostrat ser fiables, pragmàtics i efectius, no només per als seus habitants sinó per a la societat en general".