Thais Ruiz de Alda: "Sense la perspectiva de gènere, el big data no ens serveix de res"

Com neix Datos contra el Ruido?

L’any 2019 estava veient uns tipos de VOX dient barbaritats per la xarxa. Vaig buscar informació per contestar-los i no la vaig trobar. Jo sóc jurista i tecnòloga i he treballat en entorns digitals tota la meva vida. Vaig parlar amb les meves amigues juristes i em van dir que la informació que buscava no era accessible.

Aquí vaig veure que la necessitat de Datos contra el Ruido era un tema de responsabilitat social. Si les dones feministes no produïm material d’aquest tipus, ningú ho farà per nosaltres.

Investigant, vaig comprovar que hi havia diferents fonts d’informació amb dades en brut i vaig embolicar unes quantes companyes i buscar finançament per començar a construir una primera iteració a través de 20 indicadors. Molts d’ells es basaven en informació ja existent i que pogués ser visualitzada gràficament.

El resultat ha estat un mapa que recull milions de dades amb una metodologia concreta que compara la informació dels diferents territoris de l’Estat amb eines open source per ajudar-nos a mesurar el grau de violència masclista.

Quin ha estat el repte?

Les dades que tractem són oficials i d’accés públic que recull el Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de l’Interior. Nosaltres construïm el relat sobre les diferents tipologies de violències masclistes que hi ha, perquè serveixi com a toolkit contra els arguments dels "cunyats" que ens trobem. Les processem perquè sigui entenedora i tingui perspectiva de gènere

El repte ha estat convertir la informació estadística en una cosa tangible, visualitzable i comprensible perquè tothom pugui veure què passa a la seva comunitat autònoma.

Quines dificultats heu trobat pel camí?

Hi ha dades que hem pogut transversalitzar segons aquesta metodologia però d’altres no. Per exemple, no es pot avaluar de la mateixa manera la violència sexual i la violència de gènere. La violència sexual no ha estat objecte d’un tractament normativitzat a efectes de dades com si ho ha estat la violència de gènere.

Des del 2004 i gràcies a un grup de pressió de dones de l’Observatori contra la Violència de Gènere, existeixen datasets públics sobre les dades d’algunes tipologies de violència, que inclou la violència de gènere en bastant profunditat i alguna cosa de violència domèstica.

La violència sexual queda fora. L’única informació pública que tenim d’ella és la poca que publica en Ministeri de l’Interior.

El nostre objectiu és fer entenedora la informació pública que tenim al nostre abast de manera rigorosa i fer una campanya de conscienciació al voltant de les dades sobre aquesta informació de la que no tenim ni idea.

Gràcies a tot el big data que hi ha i la reflexió que hem fet amb persones expertes, hem agafat alguns recursos jurídics per a interpretar aquestes dades i poder arribar a conclusions.

Per exemple, ara sabem que el 37.5% de totes les denúncies que s’inicien a un procés judicial de violència de gènere s’arxiven. Això no ho podem fer amb altres tipologies de processos penals com les violències sexuals, perquè no existeix informació.

Però les denuncies sobre violències sexuals com es recullen?

Les denúncies sobre les violències sexuals es recullen via policial i el Ministeri de l’Interior recull l’índex de criminalitat. Aquest índex és molt interessant perquè ens permet comparar les tipologies de delictes que existeixen, quantitativament parlant.

D’aquesta manera nosaltres sabem que el nombre de delictes anuals per tràfic de droga el 2019 equival a un mes de delictes per violència masclista o que el quasi 10% de total de delictes que es cometen a l’Estat Espanyol corresponen a violències masclistes.

El fet de poder tenir la poca informació de les dades de manera processada, ens genera un context per poder entendre què està passant.

Què us fa diferents d'altres webs com Feminicidio.net?

L’Estat Espanyol només recull com a violència masclista allò que passa entre un home i una dona en una relació íntima de parella, però què passa per exemple amb una treballadora sexual que agredeixen mentre està treballant?

El més important que recull Feminicidio.net és reportar tota aquesta informació pública que ningú fa a través dels mitjans de comunicació i posa llum on no hi ha.

Nosaltres som juristes i tecnòlogues, intentem no generar estadístiques i posar en relació la informació a través d’indicadors; utilitzem eines open source generant comparatives i ho fem amb información oficial.

Què és GenderDataLab i perquè són important les dades obertes?

GenderDataLab és un repositori de dades amb perspectiva de gènere supra estatal, una eina pro comú que serveixi a la ciutadania i les institucions. Ho estem construint amb altres col·lectives que volem que formin part d’aquest DataLab. La informació recopilada són datasets on pots descarregar-te la informació en obert.

Enguany, amb la Covid-19, hem estat molts mesos amb els jutjats tancats i aquí tindrem un buit, per tant, agafarem els resultats de les enquestes oficials sobre violència masclista que s’han fet i les dades telefòniques per poder fer comparatives.

Perquè és important el Big Data amb perspectiva de gènere?

Les dades són el nou petroli però si la persona que fa les preguntes per obtener aquestes dades no té perspectiva de gènere, les dades no estaran reflectint la realitat.

El problema que tenim amb el big data és que si no hi ha un criteri que tingui aquestes sensibilitats i mirades de la realitat, és a dir, perspectiva de gènere, antiracista, etc., les dades estaran esbiaixades.

Hi ha un llibre meravellós que es diu ‘Data Feminist’ de Catherine D'Ignazio i Lauren Klein que són pioneres en aquests temes i ha estat la nostra font d’inspiració.