Tràmits enrevessats i criteris inassumibles compliquen l'accés a l’ingrés mínim vital

FCVS
Autor/a: 
Sònia Pau
Recollida de menjar i productes bàsics de fa pocs dies de La Xarxa d'Aliments del Clot-Camp de l'Arpa, a Barcelona. Font: Xarxa d'Aliments El Clot-Camp de l'Arpa
Recollida de menjar i productes bàsics de fa pocs dies de La Xarxa d'Aliments del Clot-Camp de l'Arpa, a Barcelona. Font: Xarxa d'Aliments El Clot-Camp de l'Arpa
Una persona sense llar en un carrer del centre de Barcelona. Font: Sònia Pau
Una persona sense llar en un carrer del centre de Barcelona. Font: Sònia Pau

Tràmits enrevessats i criteris inassumibles compliquen l'accés a l’ingrés mínim vital

Autor/a: 
Sònia Pau
FCVS

Resum: 

Entitats socials denuncien que es deneguen el 81% de peticions de la prestació que havia de ser una eina bàsica de lluita contra l'exclusió social.

Pensada com una prestació per prevenir el risc de pobresa i aprovada com a mesura estrella del govern espanyol al maig, en plena pandèmia, l’ingrés mínim vital (IMV) no arriba a les persones que fins i tot els equips de serveis socials consideren que les haurien de rebre. A més, es converteix en un embolic burocràtic i caòtic a l’hora de sol·licitar-la.

Les entitats socials fa mesos que es queixen de les nombroses limitacions i disfuncions en la implementació de l’IMV i fa uns dies els ha donat la raó l’‘Estudi sobre la implementació de l’Ingrés Mínim Vital a Catalunya’. Es tracta d’una investigació realitzada per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB per encàrrec de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i l’Ajuntament de Barcelona.

Acreditar els requisits per accedir-hi és de gran complexitat, el procés de tramitació és molt lent i també ho és la resposta de l’administració. I no només això, l’estudi també evidencia que hi ha molta confusió pel que fa a la complementarietat entre la prestació estatal i les que són autonòmiques -la renda garantida de ciutadania, en el cas de Catalunya-. A conseqüència de tot plegat moltes persones en queden fora i, a més, sovint no se’n saben els motius, fet que complica presentar al·legacions.

El 81% de peticions són denegades i la mitjana de temps d’espera a la resposta és de mig any, explica des de la Fundació Surt, Beatrice Carpani. L’IMV és de 469 euros per a una persona sola i de 750 per a una família amb dos adults i un menors. A Catalunya se n’han concedit 14.000, lluny de les 200.000 famílies detectades com a molt vulnerables el 2018.

Els requisits, segons denuncien les entitats, en deixen fora persones immigrants sense papers, menors de 23 anys i a qui no pot acreditar un domicili habitual, és a dir, a qui viu en una habitació rellogada o a casa d’amistats, perquè no pot pagar un habitatge propi. També en queden excloses persones que el 2019 tenien ingressos, però ara no. El motiu és que es té en compte la declaració de la renda i, evidentment, la situació de moltes famílies ha canviat molt els últims mesos.

La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, va més enllà i defensa “el dret a una renda bàsica”, alhora que lamenta que sovint “l'administració sembli més un laberint burocràtic que una institució al servei de la ciutadania”. En la mateixa línia, el president d'ECAS, Xavier Puig, reclama “un sistema de garantia de rendes basat en drets i que superi l'actual model pal·liatiu”.

Una altra de les barreres per accedir a l'ingrés mínim vital és la dificultat per fer els tràmits de petició de la prestació, perquè precisament moltes de les persones en situació vulnerable no tenen accés fàcil a ordinadors ni a internet. Glòria Llopis, professional del Casal dels Infants, explica que han hagut de destinar recursos a acompanyar les famílies a fer el tràmit: “Cap família de les que hem atès hauria pogut fer el tràmit sola“, assegura.

Afegeix un comentari nou