Una cinquena part de les persones que viuen al carrer a Barcelona van començar en el context de la pandèmia per la Covid-19. Aquestes són les dades que ha recollit Arrels Fundació en un informe elaborat a partir d’entrevistes a 367 persones sense llar a Barcelona durant el mes de novembre. El 22%, doncs, ha començat a viure al ras durant la pandèmia i és la primera vegada que es troben en aquesta situació. A més, més del 80% de les persones enquestades han relatat que no han accedit a places d’emergència habilitades per la Covid-19.

L’entitat Arrels ha informat que el percentatge de persones que es troben per primera vegada al carrer és superior al d’anys anteriors. Durant el 2019, un 34% de les persones visitades feia menys de sis mesos que vivia al carrer. “En el context de pandèmia, el sistema ha seguit fallant tot i la crida al confinament, i hi ha moltes persones que han perdut casa seva i s’han sumat a les persones que ja es trobaven en aquesta situació”, destaquen en una publicació de l’entitat.

De les persones que han començat a viure al carrer el 88% són homes, amb 43 anys com el perfil més habitual i fa 4 mesos que viuen al carrer de mitjana. A més, una dada significativa és que 8 de cada 10 persones que s’han quedat sense llar per primera vegada des de l’inici de la pandèmia són persones migrades. A més, una dada que comparteix Arrels és que a la meitat de les persones enquestades els costa alimentar-se amb àpats calents, fer tràmits, o trobar llocs on descansar durant el dia.

Hem preguntat a les persones que viuen al carrer a Barcelona com viuen la pandèmia i quines dificultats tenen. A la meitat els costa alimentar-se amb àpats calents, fer tràmits o trobar llocs on descansar durant el dia. #ningúdormintalcarrer
https://t.co/KrqjQe0EGU pic.twitter.com/4PXnbtKyvZ

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) February 1, 2021

Els allotjaments als equipaments temporals per la Covid-19

Només l’11% de les persones que viuen al carrer a Barcelona han explicat al cens que en algun moment s’han pogut protegir als equipaments d’emergència que l’Ajuntament va anar obrint des de finals de març per l’Estat d’alarma i la Covid-19. Això vol dir que fins a un 83% de les persones entrevistades no han pogut optar a aquestes places.

Segons l’Ajuntament, un 40% de les persones allotjades no vivien prèviament al carrer. De les persones que van poder accedir han explicat a Arrels que van estar de mitjana gairebé 2 mesos, principalment a la Fira de Barcelona. En proporció, les dones han tingut més accés que els homes i les persones nascudes a l’Estat espanyol també han pernoctat en major mesura que les migrades.

Les dificultats derivades de la pandèmia

Les dones són les principals afectades, ja que un 60% afirmen estar pitjor que abans de l’inici de la pandèmia, davant el 45% dels homes. Aquests motius per valorar la situació com a pitjor són principalment la pèrdua de feina o les dificultats per trobar-ne alguna. A més, la disminució d’ingressos, la falta d’habitatge o les dificultats per demanar ajuda són algunes de les dificultats que han hagut d’experimentar.

A més de les dificultats per alimentar-se, fer tràmits o trobar llocs de descans, també els costa contactar amb la persona referent social, accedir a robers on canviar-se la roba, serveis d’higiene, Internet o roba d’abrigar.

Des de l’inici de la #covid19, no s’han activat plans de cribratge específics per a les persones que viuen al carrer ni s’han dotat els equips de carrer de professionals de la salut. Ara tampoc hi ha cap pla de vacunació per a aquest col·lectiu de risc. #salut #sensellarisme pic.twitter.com/5XBi4JCMXl

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) January 31, 2021

El 34% afirmen que en algun moment els han fet una PCR

Segons dades facilitades per Arrels, el 34% de les persones enquestades afirmen que en algun moment els han fet una prova PCR. Entre les persones que viuen al carrer que afirmen haver tingut la malaltia o símptomes, només un 62% han tingut accés a aquestes proves. “No s’han activat plans de cribratge específics per a les persones que viuen al carrer ni s’han dotat els equips de carrer de professionals de salut”, afirmen des de l’entitat.

Amb els plans de vacunació i l’arribada de les vacunes contra el coronavirus a finals de desembre, el doctor referent de sensellarisme al CAP Drassanes, Daniel Roca, afirma que les persones sense llar s’haurien de considerar un grup de risc prioritari per a ser vacunat. Segons afirma Roca, solen ser persones amb problemes d’immunitat, amb mala nutrició i amb més malalties cròniques o patologies respiratòries.

21 persones que vivien al carrer, mortes durant la pandèmia

La pandèmia per la Covid-19 ha evidenciat i agreujat els riscos que pateixen les persones que viuen al carrer. Segons dades de l’entitat, des del 14 de març del 2020 han perdut la vida 21 persones que vivien als carrers de Barcelona.

La persona més jove tenia 22 anys i la més gran, 71. Els motius no es relacionen directament amb la Covid-19 però sí que influeix el context de la pandèmia, afirma l’entitat. A l’abril, durant el confinament domiciliari, tres persones que vivien al carrer van ser víctimes d’homicidis violents. Durant l’octubre també van morir persones que vivien al carrer per altres violències.

Finalment, durant els primers dies del 2021 a causa de l’onada de fred intents, tres persones més que dormien al ras han mort segons relata Arrels.