Una de cada set joves pateix un problema de salut mental a Catalunya

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació Salut Mental Catalunya constaten la situació ‘d’emergència juvenil’ per l’augment de problemes de salut mental entre el jovent. Tal com recullen en la radiografia ‘La situació de salut mental en el jovent català’, una de cada set persones joves experimenta un problema de salut mental, sent les d’entre 18 i 34 anys les que més visites fan a centres i serveis de salut mental. L’informe destaca, també, la greu situació vers el suïcidi, que s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre les persones joves. 

Després de presentar-lo públicament davant del Palau de la Generalitat de Catalunya, les dues entitats han entregat el document a la directora del Pacte Nacional de la Salut Mental, Magda Casamitjana, i al director del Pla director de Salut Mental i Addiccions aquest dijous al Palau de la Generalitat, Joan Vegué. Durant la reunió, s’han traslladat les principals demandes i propostes de mesures en matèria de salut mental, a més a més de manifestar la preocupació d’una situació que, afirmen, “es troba en una fase de canvi paradigmàtic impulsat per dues premisses”.

Estem reunides amb @salutmental_CAT per entregar-los la radiografia "La situació de la salut mental en el jovent català", que hem elaborat amb @SalutMentalCat.

Demanem una vegada més que el @govern actuï transversalment per abordar la situació d'emergència que patim! pic.twitter.com/BLNHOV7n8E

— CNJC (@CNJCat) March 16, 2023

Un problema de precarietat i la falta de recursos

L’ansietat generada per la falta d’estabilitat laboral i vital és una de les principals qüestions assenyalades a l’informe. Aquest suggereix que hi ha una relació entre la falta d'ingressos econòmics i els problemes de salut mental en el jovent català. Es tracta d'una problemàtica que s'ha vist agreujada per la crisi de la Covid-19 i altres crisis socials i econòmiques que afecten la regió.

D'altra banda, s'ha denunciat un desequilibri territorial i de recursos per a l'atenció de la salut mental a Catalunya. Les entitats denuncien que els recursos actuals no s'estan dirigint a l'arrel estructural del problema. Proposen la necessitat d'establir models que incloguin la perspectiva comunitària, on l'associacionisme pot jugar un paper clau. Així mateix, s'insisteix en la necessitat d'ampliar les ajudes no contributives per aquelles persones que no tenen accés al mercat laboral a causa dels problemes de salut mental.

La presidenta del CNJC, Júlia Rosanna, recalca que “cal avançar cap a un paradigma preventiu, social i comunitari de la salut mental mentre es reforcen els serveis d’atenció a la salut mental del sistema sanitari”. Insisteixen que es tracta d'un problema complex que requereix abordar múltiples factors. És per aquest motiu que demanen solucions multifacètiques i centrades en les necessitats específiques del jovent català.

Més educació emocional i millores en les polítiques

Des del CNJC i Salut Mental Catalunya defensen que és crucial garantir una millor coordinació entre els serveis de salut mental per als joves per a una atenció més efectiva i una transició més fluida d'un servei a un altre. Argumenten que cal reforçar els sistemes d'urgència per assegurar que el jovent té accés a l'atenció que necessita quan la necessita.

Un altre aspecte destacat a l’informe és l’abordatge estratègic per eradicar l'estigmatització de la població jove amb problemes de salut mental. D’una banda, proposen fomentar la modificació de l'imaginari social i eliminar els prejudicis que generen estigmes. De l’altra, remarquen la importància de generar oportunitats perquè les actituds i comportaments cap a aquestes persones canviïn i no es basin en relacions discriminatòries.

L’educació emocional és un altre de les qüestions clau que les entitats redactores de l’informe posen sobre la taula. Reivindiquen la necessitat d'introduir-la en les diverses etapes educatives, oferint serveis d'acompanyament durant les transicions educatives i proporcionar formació al professorat en detecció i atenció als malestars emocionals i problemes de salut mental.

Finalment, per aconseguir una millora en la salut mental juvenil, el CNJC i Salut Mental Catalunya veuen essencial millorar les polítiques d'emancipació juvenil, especialment per a les persones més vulnerables. Algunes de les recomanacions afegides a l’informe en aquesta matèria són la regulació dels lloguers, l'habitatge social per a joves, la renda bàsica universal, la millora de les condicions laborals i l’activació amb garanties d’una xarxa de serveis socials i assistencials