Viure al carrer sis mesos deteriora greument la situació de les persones sense llar

Sis mesos vivint al carrer deteriora greument la situació de les persones sense llar. Aquesta és una de les conclusions de l’informe ‘Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar’, conduït i presentar per Arrels Fundació. A partir dels sis mesos de viure al carrer, una persona de cada quatre ja està en una situació de vulnerabilitat alta, una proporció semblant a la de les persones que hi porten més temps, segons afirma l’entitat. L’informe ha estat realitzat a partir d’entrevistes a més de 1.400 persones durant els darrers quatre anys.

Actualment, segons dades d’Arrels del passat 14 de maig, hi ha 1.239 persones que viuen al ras a Barcelona, una xifra que augmenta any rere any. “Darrere d’aquestes xifres fredes hi ha rostres diversos, històries personals, desigualtats estructurals, situacions socials complexes i la vulneració del dret a l’habitatge”, remarquen des de l’entitat. En el marc dels censos sense llar, Arrels Fundació ha recorregut durant quatre anys els carrers de Barcelona per entrevistar les persones que hi viuen amb la col·laboració de més de 1.600 persones voluntàries.

Així doncs, l’informe analitza les dades obtingudes durant aquests censos i les complementa amb altres dades de l’entitat i reflexions de persones que han viscut al ras. El document destaca que sis mesos és el temps d’espera aproximat per allotjar-se als tres albergs municipals de Barcelona d’accés directa, una previsió feta abans de la Covid-19 i que es preveu que ara és superior.

En aquesta línia, les persones que fa menys de sis mesos que viuen al carrer només representen una de cada deu. A més, segons l’informe vuit de cada deu persones es troben en una situació de vulnerabilitat alta o mitjana. De mitjana, les persones entrevistades el 2019 fa 3 anys i 5 mesos que viuen al carrer, i aproximadament la meitat fa més d’un any que hi viu.

A partir dels sis mesos de viure al carrer, una persona de cada quatre ja està en una situació de vulnerabilitat alta.

És una de les conclusions a les quals hem arribat a l'informe 'Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat sense llar'.
 https://t.co/TBl3AGZa1x pic.twitter.com/SWL9QTQSI6

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) July 6, 2020

Les persones que dormen al carrer, cada cop més joves

L’informe posa en evidència un increment de les persones molt joves que viuen al ras. Un 13% tenen entre 16 i 25 anys (el 2016 eren un 8%), franja de la qual un 95% són persones migrades, majoritàriament de països extracomunitaris. De les persones migrades, més de la meitat han viscut en un centre de menors i un 22% estan en una situació de vulnerabilitat alta (el 2016 era un 4%).

Pel que fa a les característiques demogràfiques de les persones que viuen al carrer, un 85% de les persones són homes, un 11% dones i un 4% tenen altres identitats de gènere. En aquest sentit, la mitjana d’edat ha disminuït dels 44 als 41 anys entre el 2016 i el 2019, mentre que ha augmentat en el cas de les dones.

El 70% de les persones més vulnerables, víctimes d’agressions

Les persones en situació de vulnerabilitat alta han estat exposats en major mesura, doncs segons dades de l’informe el 70% han sigut víctimes d’agressions. El 40%, a més, no pot cobrir les seves necessitats bàsiques i el 67% ha reconegut haver anat a urgències mèdiques en els darrers mesos.

El consum de drogues també està lligat a la vulnerabilitat alta, doncs les persones que han mencionat tenir addiccions durant les entrevistes són el 55%. Per la seva banda, el 84% reconeix no tenir ingressos o que algú els reclami diners.

Les propostes d’Arrels per combatre el sensellarisme

Des d’Arrels Fundació creuen que es podrien implementar a curt termini propostes com l’obertura d’espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de viure al carrer. A més, proposen ampliar i enfortir els equips de carrer per detectar casos invisibles i intensificar l’acompanyament per connectar les persones amb els serveis que necessiten.

D’altra banda, demanen més coordinació i formació dels cossos policials com la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per defensar els drets de les persones sense llar i exigeixen atendre les persones des del mateix municipi, sense que es derivin a ciutats properes més grans, fet que faria desvincular la persona del seu context.