Després que la gran majoria del voluntariat sanitari es quedés fora dels hospitals durant els mesos de pandèmia, com s’hi van quedar les famílies i les persones cuidadores de les ingressades, ara es troben en un moment de retorn i reincorporació. “Serà un retorn amb les persones més preparades que mai, perquè no hem parat de fer formacions per no perdre els vincles”, explica la coordinadora de voluntariat d’Oncolliga Barcelona, Maria Vila.

Ho corrobora la tècnica de Salut i Comunitat de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), Aurora Lonetto: “La formació ha estat com un moment social. Un espai de trobada i una àncora en temps complicats”. Lonetto es refereix sobretot al voluntariat d’entitats que actuen en l’àmbit de la salut i que sempre acostumen a preocupar-se i ocupar-se de la formació dels equips de persones voluntàries.

Però el temps de pandèmia ha estat especial i segurament canviarà el futur d’aquests equips. Creu que ni el voluntariat en salut en si ni tampoc la formació que necessitaran a partir d’ara tornarà a ser com abans de la pandèmia.

"La virtualitat tanca portes, però n'obre d'altres"

Lonetto pensa, per exemple, que les formacions en línia han vingut per quedar-se, com també alguns acompanyaments en format virtual per a persones amb malalties que fan necessàries unes mesures de protecció. “La virtualitat tanca portes, però n’obre d’altres -assegura-. Hi ha persones amb trasplantaments que ara reben acompanyaments en línia i abans això no es feia”. Novetats que signifiquen que també la formació s’haurà d’adaptar a aquestes noves situacions.

Diferent és en el cas dels acompanyaments en final de vida, on “la virtualitat és impossible -adverteix Lonetto-, perquè es necessita fer-ho des del silenci i des de la proximitat”. Així, considera que una de les feines és ara trobar un model mixt que tingui sentit. “No una virtualitat per obligació, sinó perquè és millor”, conclou.

El Grup Sant Pere Claver i Oncolliga són dos exemples on s'ha anat adaptant la formació de les persones voluntàries a les necessitats al llarg de la pandèmia i que ara miren com serà en els temps postCovid. “Vam fer formació per reforçar les mesures d’higiene pel virus i no sé si serà una de les que ja es quedarà per sempre”, reflexiona la coordinadora de voluntariat de Sant Pere Claver, Míriam Bonet.

També han fet sessions sobre com acompanyar en el dol i com cuidar-se la salut mental. Han intentant, en definitiva, fer sessions adequades a les necessitats detectades durant els mesos de pandèmia.

Sant Pere Claver va gestionar un dels Hotel Salut que es van obrir a Barcelona durant el confinament per acollir persones sense llar que havien d’estar aïllades. S’hi van implicar també una desena de persones voluntàries que feien acompanyaments per telèfon i, en aquest cas, se’ls hi van fer sessions de preparació en escolta activa. “Vam tenir un bon suport amb persones que venien amb experiència del Telèfon de l’Esperança i això ens va ajudar molt”, admet Bonet.

“Acompanyem sobretot persones amb trastorns mentals i una bona formació en el voluntariat és indispensable”, insisteix la coordinador de Sant Pere Claver. “De fet, és el mateix voluntariat qui ens ho demana”, hi afegeix.

Hi coincideix la coordinadora de voluntariat d’Oncolliga Barcelona, Maria Vila. En el seu cas, per fer acompanyaments a persones amb càncer: “La formació i preparació és essencial. Un nou voluntari o voluntària ha de fer una inversió en hores de formació o ni tan sols pot fer un primer pas. Atenem persones vulnerables i calen recursos per acompanyar-les”.

El voluntariat d’Oncolliga s’està començant a reincorporar als hospitals, però del centenar que eren al març del 2020, Vila calcula que n’hi ha una seixantena en actiu. “N’hi ha que no van sentir cap motivació pels acompanyaments en línia i s’han despenjat”, reconeix. Això vol dir que hauran de fer un procés de captació de nou voluntariat i noves formacions partint de zero: “És lent. El procés d’incorporació i formació no és un pim pam”.

Com a Sant Pere Claver, les formacions han servit a Oncolliga per mantenir vinculades a l’entitat les persones voluntàries. “La valoració és de llums i obres -diu Vila-. Hi ha hagut persones que s’han adaptat molt bé al tema ‘online’ i n’hi ha d’altres que fa un any i mig que no en sabem res”.

I ara el retorn als hospitals tampoc els resulta fàcil, admet la coordinadora de voluntariat: “És més difícil del que pensàvem. Entre el personal sanitari hi ha més estrès, hi ha molts professionals que han canviat de lloc i el voluntariat no està integrat en les dinàmiques. No és fàcil, ens caldrà un temps de rodatge”.

Pel que fa a les eines per a la formació i a les temàtiques, també hi ha consens entre Sant Pere Claver i Oncolliga: Vila considera que la virtualitat ha vingut per quedar-se combinada amb la presencialitat i que en els continguts s’hi adaptaran coses que s’han après, com ara “viure el moment, no fer plans i anar més sobre la marxa”.