Wara Saavedra: “El sistema de protecció encara no està preparat per atendre una dona que no parla castellà o català”

Què passa quan a l’experiència migratòria se li afegeix l’existència de violència masclista?  

No vull posar el focus en la criminalització del procés migratori. La migració és un dret, el que passa és que les dones estem travessades per certes condicionants que fan que el procés migratori sigui més complex i estigui travessat per diferents tipus de violències de gènere. La mobilitat i el dret de migració està condicionat per diferents tipus de violències envers les dones, que són una problemàtica estructural al país d'origen, durant el trànsit, però també a la societat d'acollida. Llavors, no és només relacionar dona migrada i violència masclista pel fet de ser migrada. És el fet que al ser migrada s'interseccionen diferents tipus de violències, entre elles les violències masclistes. Les respostes a aquestes violències han de tenir en compte tot aquest trajecte: el que passa al país d'origen, el trajecte i també el que passa a la societat d'acollida.  

Les respostes són diferents per la complexitat. No és el mateix atendre i acompanyar un procés de recuperació d'una dona d'aquí, amb un únic paradigma de societat, de pensament i de model, que no té problemes lingüístics ni en la seva situació administrativa i que té una xarxa social de suport, que acompanyar una dona que està sola, sense competències lingüístiques, amb un total desconeixement dels drets, sense una xarxa de suport. És totalment diferent. Llavors són moltíssimes les interseccions que fan que la seva situació sigui més vulnerable.

Com es fa l’abordatge des del circuit d’atenció a les violències masclistes?

Sí. El circuit d’atenció i acompanyament a les violències cada vegada més posa el seu interès i està en revisió de moltes coses. Es tracta d’un circuit que en un primer moment tenia l'objectiu de respondre als processos de recuperació i l'atenció de violències de dones locals. Però el context ha canviat i ara hem d'aplicar un altre tipus de mirades. Introduir tota la mirada interseccional és un esforç que s'està fent i, amb el temps, també hauríem de posar la mirada antiracista dels circuits.  

“És responsabilitat dels serveis apropar-se a les dones i construir espais que siguin més amigables i identificats com segurs per les dones” 

Creus que les dones migrades tenen dificultats a l’hora d’accedir a aquest?

Hi ha barreres d'accés. No és només el desconeixement dels drets, sinó el que suposa aquest model, perquè jo puc saber que hi ha un servei que em pot acompanyar, però potser hi ha una barrera simbòlica i social en aquest accés. Com puc accedir a aquest servei si no és un entorn que identifiqui com segur i de cures? Si no entenc la llengua, ni les dinàmiques d'atenció o com em puc comunicar, no sent que és un espai segur en el qual parlar d'una cosa tan delicada i tan dolenta com són les violències. S'ha que tenir en compte tota la por que hi ha, i el fet que sobre les dones migrades hi ha també una construcció d'una criminalització al procés migratori. Llavors, una cosa és dir “aquest servei et pot ajudar”, però hem d'acompanyar l'apropament a aquest servei.  

És responsabilitat dels serveis apropar-se a les dones i construir espais que siguin més amigables i identificats com curosos per a elles. Si m'apropo a un servei i com a mínim no se'm garanteix el tema de la competència lingüística, què faig? Com explicar a una persona la meva situació si això no es contempla? I no només això, també les pautes d'acompanyament. Cal una anàlisi de quin és el paradigma del qual parteix la dona per poder acompanyar-la des d'aquí. Per poder acompanyar de bona manera un procés, hem d'entendre els paradigmes, les necessitats i les repercussions que ha de tenir aquest acompanyament en tota la vida de la dona. Perquè són dones que tenen una vida aquí, però també hi ha un vincle transnacional i una connexió amb el país d'origen.

Com creus que es poden millorar els serveis en aquest sentit?

Cal una revisió molt important de com obrir altres espais identificant les mirades i les necessitats que tenen altres dones. No és només pel que fa al tema de la competència lingüística, sinó també en com acompanyem els processos. També tenint en compte la mirada no només de les violències, sinó com s'intersecciona amb tot el tema d'estrangeria. Aquesta lectura en la recuperació de violències és fonamental. També fer la valoració que les repercussions que pateix la dona no només passen per el que passa aquí, sinó que segurament també passen pel seu país d'origen.

Una dona, sigui d'aquí o sigui d'un altre lloc, té el dret de saber què passa amb el seu procés, sigui jurídic o administratiu, i prendre les decisions sobre el seu procés de recuperació. No és només el fet de traduir tota la documentació i explicar, sinó que hem de situar i explicar el marc, perquè pot ser que no existeixi aquesta normativa en el context de la dona i el seu subsistema de valors, creences i paradigma social. No és el mateix aquí el divorci i les repercussions que pot tenir aquí que en un altre lloc. I això no és només explicar i traduir la sentència de divorci, sinó que és acompanyar també en tot aquest procés.

“Cal fer una revisió molt important de com obrir altres espais identificant les mirades i les necessitats que tenen altres dones” 

És important que els serveis especialitzats en acompanyament facin aquest treball, perquè les dones han de prendre les decisions, i han de ser decisions informades. Informar no és només llegir les lleis, no és només explicar o traduir els procediments, sinó que és un tema de socialització del dret. No és només assegurar l'accés a la justícia, sinó que és acompanyar en tota aquesta translació del que van a significar aquestes situacions.

Què hi ha de la violència masclista institucional? Com afecta i opera aquesta a les dones migrades?

No vull generalitzar, però la violència institucional sí que està present i cada vegada es reconeix més. És un component molt important i és una barrera d'accés a la justícia, a l'exercici de la ciutadania, per la recuperació de les dones supervivents de violències o per denunciar alguna situació de violència. És una barrera gegant, perquè, per una banda, les institucions el que han de fer és garantir la protecció de la dona i els menors a càrrec, però com construïm aquesta de confiança, quan en realitat som víctimes de tota aquesta violència institucional? Llavors és una contradicció, perquè tota aquesta violència institucional va a condicionar el procés de recuperació i inclús d’indentificació i de sortida d'una situació.

Moltes vegades, les dones identifiquen que estan en una situació de violència en l'àmbit de la parella, però també són conscients de les seves possibilitats i de la que serà la seva situació al voltant dels serveis i quina és la resposta que els donaran. Aquesta percepció que té la població crec que és una responsabilitat que tenen les institucions, d'anar revisant i treballant per apropar-se a la població i anar deconstruint aquesta relació que s’ha construït des de la por.

Què és el servei d’atenció jurídica d’estrangeria i mediació per a dones migrades de Bayt? Per què es crea?

El servei neix d’aquesta identificació que es fa. Dins del circuit d'acompanyament i recuperació de les violències masclistes hi ha una mancança d'una mirada que és tot el que passa a la intersecció de les dones migrades amb el component d'estrangeria, d'una banda. Això moltes vegades condiciona molt tot el que és el procés de recuperació de les dones.  D'altra banda, hi ha aquesta necessitat d'acompanyament des d'una altra mirada, des d'una mirada intercultural, però també de coneixement situat de la realitat de les dones. No és un coneixement localitzat a Catalunya, són dones que si bé estan aquí, també tenen tota una vivència, un continu de situacions que es donen en un entorn transnacional. Llavors aquí la mirada des de la mediació intercultural és molt important, tant per les dones com per les professionals. 

Principalment, creiem que la responsabilitat l'hem de posar els professionals que som qui tenim l'obligació d'acompanyar els processos de recuperació. I com a professional, no cal que sigui una experta en tot, però sí que tinc l’obligació d'informar-me i d'alguna manera entendre quin és el paradigma de model de relacions, de vida i valors que té la dona per poder acompanyar-la. I també quines són les repercussions de les decisions que es prendran aquí en tot el que suposa la recuperació de la dona i la futura vida que ella decideix tenir aquí o al seu país d'origen. A Bayt es va identificar que era necessari un servei d'assessorament des d'aquestes dues mirades.

"Les professionals som qui tenim l'obligaciód'informar-nos i entendre quin és el paradigma de model de relacions, de vida i valors que té la dona per poder acompanyar-la"

Com funciona el servei?

El servei es dirigeix a dones migrades víctimes de violència masclista ateses per la xarxa de serveis públics i que tenen una professional de referència. L'objectiu era complementar l'atenció i la recuperació de les dones migrades en situació de violència en aquesta anàlisi de la seva realitat i les condicionants del marc jurídic d'estrangeria. A l'equip som una advocada, que fa tot l'assessorament jurídic en estrangeria i dues mediadores. No és un servei obert que les dones puguin demanar, sinó que és un servei que dona resposta a aquesta necessitat que es va identificar als serveis d'atenció i recuperació de les violències, on hi faltava el component quan acompanyen els processos de recuperació de les dones migrades de tenir en compte tota aquesta situació. 

D'altra banda, està la mirada de la importància del coneixement de drets, de tot el que és la situació administrativa. Hi ha també un component d'instrumentalització de la violència masclista: les dones moltíssimes vegades no saben quina és la situació o estan molt subjectes a la por del “què passarà”, perquè potser continuen la relació amb l'agressor pel tema del permís de residència o el permís de treball. Llavors hi ha un component d'aquest projecte que és treballar amb grups de dones, que poden ser espontanis o organitzats, amb el qual es fan formacions en temes d'estrangeria.  

Amb quines casuístiques us trobeu?

Un dels problemes que es troben moltes dones migrades és la denegació de l'ordre de protecció. Que una dona es decideixi a denunciar ja és un gran pas, però denunciar és un salt al buit i si no tens una xarxa de suport, pitjor. Llavors quan de cop i volta fas aquest salt i no hi ha un reconeixement de la situació de violència o no hi ha les proves substancials que justifiquin una ordre de protecció, què fas? Aquesta dona que ha donat aquest pas es queda en una situació de moltíssima més vulnerabilitat. Tenim un sistema de protecció, però aquest no contempla aquestes situacions. Tot el temps estem repetint que s'ha de denunciar les violències, però estem garantint la protecció les dones que denuncien? Què ha de passar perquè una dona pugui tenir una ordre de protecció? Moltes vegades l'ordre de protecció arriba quan la situació és massa insostenible. Aquesta reflexió hem de tenir-la, si el sistema realment està adaptat o no. 

Després està el tema de què fem quan la violència també es va patir al país d'origen. La violència és un continu, hem d'introduir la lectura del continu de les violències. No pot ser que hagi de passar aquí perquè s'activi el circuit i no es tingui en compte tot el que va passar abans. També s'ha de tenir en compte la situació administrativa de les dones. Si en un determinat moment les dones sí que van accedir a una ordre de protecció i van poder regularitzar la seva situació, què passa quan després al judici hi ha un sentencia firma negativa? Quina és la situació de vulnerabilitat en la qual situem a aquesta dona? 

“Tot el temps estem repetint que s'ha de denunciar les violències, però estem garantint la protecció de les dones que denuncien?” 

Pel que fa a la recuperació psicològica, quan una dona necessita tot l'acompanyament psicològic, el sistema de protecció encara no està preparat per atendre una dona que no parla castellà o català. També és cert que no totes les dones volen vincular-se al servei d'atenció psicològica, perquè això suposa un estigma en el seu marc referencial. Però una cosa és treballar això i una altra cosa és que com a servei no s'ofereixi aquesta possibilitat. Hem d'introduir una altra mirada en el procés de recuperació, perquè és un condicionant i estem deixant a moltes dones fora. 

Per últim, el tema de la guàrdia i custodia i el problema de la situació de pobresa de les dones sobrevinguda a partir de la separació. Això genera moltíssima por a les dones. Hem de tenir una resposta a moltíssimes estructures. Si he de sortir d'aquesta situació he de fer-ho amb la seguretat que seré acompanyada i que no cauré en una situació de major vulnerabilització social que el que farà al final és empènyer-me a tornar amb el meu agressor.

Quina resposta estan tenint els serveis d’atenció i acompanyament públics al vostre servei?

Crec que la resposta és bona. Com són els serveis que demanen l'atenció, veiem que hi ha una bona valoració i que també era una necessitat en els serveis. Dones migrades que pateixen violències hi ha moltes, però cada vegada hi ha més consciència que hem d'acompanyar aquests processos de recuperació amb cura i tenint molt en compte tot el que és la situació general de la dona, no només aquí, sinó també en el seu país d'origen, i també tota la seva idiosincràsia. Llavors els serveis són cada vegada més conscients.  

També perquè no tots els serveis tenen un servei de mediació, com acompanyes un procés de recuperació quan no hi ha una possible eina de comunicació, que no és el mateix que traducció. La comunicació va molt més enllà i has de buscar codis comuns i coneixements compartits per poder acompanyar i generar un vincle de confiança, i això és natural. Per confiar en una persona, com a mínim he d'entendre el que m'està proposant, i això ha de ser totalment bidireccional.