La llista té una estructura senzilla i intuïtiva. Compta amb 16 columnes. La primera indica el títol de l’algoritme, si se’n coneix el nom, o una petita descripció. La segona, la quarta, la cinquena i la setena columnes fan referència a l’ús que es dona al dispositiu: qui l’ha implementat, a on, i en quin domini (educació, seguretat, infraestructura, serveis socials...) i si té lloc al sector públic o privat. La tercera columna identifica la institució que l’ha creat.

La sisena, vuitena i novena columnes són les que tenen més interès per al conjunt social, perquè indiquen l’objectiu dels algoritmes (perfilat, automatització de tasques, previsió de comportament...) quina classe d’impacte social es produeix a partir de l’algoritme (discriminació socioeconòmica, racial, vigilància d’estat...) i si se n’ha fet ja una auditoria. Als següents apartats es detallen aquestes categories.

Les columnes número deu i onze assenyalen el termini d’implementació de l’algoritme, la dotze, la jurisprudència; i la tretze, si encara està en ús. Les tres últimes columnes ofereixen detalls complementaris: notes addicionals, enllaços i fonts, i quan va ser l’última vegada que es modificà la informació sobre l’algoritme.

La columna d’impacte social identifica de quines maneres o en quins àmbits o problemàtiques privades o socials afecta la implementació de l’algoritme. Això pot estar directament relacionat amb els objectius de l’algoritme, però també té a veure sovint amb els biaixos de tipus humà.

Per començar, el registre distingeix cinc formes de discriminació, indicades en les etiquetes ‘Gender discrimination’, ‘Racial discrimination’, Religious discrimination’, ‘Socioeconomic discrimination’ i ‘Other kinds of discrimination’, que fan referència a la parcialitat que els algoritmes demostren en termes de gènere, raça, religió, estat socioeconòmic i altres.

També pot ser que aquests dispositius tinguin afectació en les idees i el comportament de les persones que hi interactuen. Per això el llistat inclou etiquetes com ‘Disseminating misinformation’ (dissemina desinformació) o ‘Generating addiction’ (genera addicció), que estan també molt relacionades amb qüestions com la manipulació o el canvi de conducta (‘manipulation / behavioural change’) i la polarització i radicalització social (‘Social polarisation / radicalisation’).

Per acabar, una altra mena d’afectació social detectada pel registre Oasi és aquella relacionada amb la vigilància de la població, indicada en termes de ‘State surveillance’, quan els algoritmes són usats per un estat per a supervisar les persones, i de ‘Threat to privacy’, quan es produeixen violacions de l’esfera privada de la població.

Per a consultar si un algoritme es troba al registre, el dispositiu compta amb un buscador al qual es pot accedir pitjant la lupa a la cantonada dreta de la taula. Si no es coneix el nom de l’algoritme, caldrà escriure algunes paraules clau.

També es pot simplificar la vista amagant algunes de les columnes classificatòries (‘Hide fields’) o filtrant (‘filter’) segons alguna de les categories del registre (paraules clau al títol, termini d’implementació, objectiu, impacte social...). També es poden agrupar els algoritmes de la llista (‘group’) segons les categories, per veure quants algoritmes coincideixen en certes descripcions.

Aquestes eines serveixen per creuar valors trobar algoritmes específics. Per exemple, si a ‘Filter’ s’indica el filtre d’impacte social, ‘Social polarisation / radicalisation’ i a ‘Agrupació’ es demana fer grups segons el domini (‘domain’) apareixeran al domini de ‘communication and media’ els algoritmes de Tik Tok i You Tube.

Per eliminar el filtratge només cal reiniciar la pàgina.