Persones treballant amb persones. Aquesta és la màxima de moltes entitats, sigui quina sigui la seva naturalesa: de voluntariat, unides per una afició comú, d’atenció social o fins i tot aquelles que proveeixen serveis. El denominador comú és que la seva activitat es basa en la interacció personal. Per aquest motiu és fonamental que l’equip, el grup humà que desenvolupa la tasca de l’entitat, estigui unit i compti amb una bona cohesió grupal.

A l’hora de parlar d’un concepte tan estès en la gestió d’organitzacions com és la cohesió d’equip, a tots i totes ens venen a la ment exemples ben diferents d’equips, ja sigui en l’àmbit laboral o el del voluntariat. Des de grups que es troben fora dels horaris en què desenvolupen la seva activitat comuna per tal de fer celebracions o pel plaer de cultivar una amistat fins a altres grups barallats i amb relacions tòxiques que arriben al límit de no poder dur a terme el seu propòsit comú.

En aquest llistat es repassen cinc factors que poden ser d’utilitat per tal de garantir una cohesió saludable i sana, que permeti un bon treball compartit. Uns elements de mínims que s’han d’ajustar a cada casuística concreta, però que poden ser d’ajuda per tenir un punt de partida.

Treball per un objectiu comú

El primer element a tenir en compte és definir la missió del grup. Què vol aconseguir l’entitat i com ho farà? Quina és la seva activitat central? A qui deu la seva acció? Preguntes clau que tota entitat ha de respondre abans de posar-se en moviment per evitar donar bandades, perdre el temps i generar mals entesos. El treball per un objectiu comú, compartit i clar serà la brúixola de l’entitat que ajudarà a recordar la motivació en les hores baixes de l’equip o de la mateixa entitat, i a la vegada farà de filtre natural quan es presentin nous projectes o propostes de col·laboració.

Definició de les tasques

D’entrada pot sonar innocent o massa evident, però una bona concreció de quines són les tasques que cada persona duu a terme dins de l’equip reduirà sorolls i interferències innecessàries. De la mateixa manera que no hi ha d’haver dubtes sobre quin és l’objectiu últim de l’entitat, les integrants de l’equip han de tenir clar què aporten per fer possible arribar a aquest objectiu.

A la vegada ens trobem que, sovint, les responsabilitats van associades a rols. Aquella persona que s’encarrega de la comunicació i que s’ha d’assabentar d’allò que passa a tots els racons de l’entitat, aquella que ha de prendre decisions que afecten l’equip o la que té en les seves mans que es puguin pagar les factures i nòmines de l’entitat. Tota responsabilitat comporta un rol, però també hi ha rols naturals que sovint depenen de les personalitats, les dinàmiques establertes a l’equip o la mateixa activitat. Tant els rols espontanis com els assignats s’han de posar en joc i sobretot ser conscients del paper que estan jugant, tot valorant si ajuda o no a aconseguir l’objectiu comú.

Promoció de la diversitat

Diuen que sense contradicció no s’avança. Així de la mateixa manera que afirmàvem que cal definir i concretar les tasques que recauen sobre cada membre de l’equip, també és necessari enriquir-la reconeixent i promocionant la diversitat. Quantes vegades ens hem trobat amb companyes o companys d’equip que, després d’anys treballant colze a colze, desvetllen una habilitat oculta fins al moment. Conèixer-se i saber què pot posar en joc cada persona i “pensar fora de la caixa” a l’hora d’aportar solucions creatives a problemes nous o habituals que l’entitat té per davant.

Comunicació fluïda

Les receptes màgiques les deixarem per als ‘best sellers’, però no podem continuar aquest llistat sense assegurar-nos un mínim indispensable en tot grup humà: una bona comunicació. Són moltes les entitats que dediquen gran part dels seus esforços a comunicar portes enfora tot allò que fan, però portes endins no cuiden els canals de comunicació. En aquest recurs proposem eines per millorar la comunicació interna a les entitats per tal d’assegurar-nos que totes les integrants de l’equip disposen de la informació necessària per fer la seva feina.

Confiança

Un darrer element, però indispensable, és que l’equip pugui treballar en confiança. Segons el diccionari és la “seguretat d’aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’algú”. És a dir, comptar que l’ambient de treball no serà un espai de foc creuat, sinó un indret on remar a favor en benefici d’una causa compartida. La confiança implica coneixença mútua, unes relacions socials predictibles (saber què pot passar i què no) i un sentit mínim de comunitat entre les persones que la construeixen.