Aquest diagnòstic no pot aturar-se un cop s’hagin fet les modificacions pertinents. Caldrà revisar permanentment l’entitat, amb autocrítica, perquè la societat és un ens canviant, i sorgiran noves necessitats constantment.

Així, és necessari mantenir la ment oberta en tot moment, per poder fer un apropament a les persones totalment lliure de prejudicis. La millor manera de fer això és, precisament, establir relacions recíproques i complicitats amb tota mena de grups.

La revisió a l’entitat ha de ser integral, qüestionant-se pels hàbits propis per tal d’augmentar possibilitats i millorar la integració d’un públic més ampli, garantint l’accés a tothom i oferint espais de participació en condicions d’igualtat. Cal tenir present la diversitat de l’entorn en tot moment, per poder valorar quins perfils poden no sentir-se interpel·lats, i quines són les raons.

També serà necessari posar en pràctica la interculturalitat per mitjà d’accions concretes que detectin i incorporin la diversitat. Això s’haurà de programar ja als objectius de les activitats i els projectes, cosa que serà més fàcil havent-se modificat ja la raó de ser de l’entitat en aquesta direcció.

Per exemple, les accions es poden marcar la meta de visualitzar formes de fer diferents en el si de les temàtiques de l’entitat (esports, alimentació, arts, jocs...), aprofitant els coneixements dels diversos col·lectius pertanyents a l’entitat i al seu entorn. També es poden programar seccions concretes en les accions plantejades com taules rodones, exposicions o debats per a promoure l’intercanvi de coneixement.

Una altra opció és fer d’altaveu, i plantejar l’abordatge de problemàtiques més globals, com per exemple l’emergència climàtica o la salut, a través dels discursos dels diversos col·lectius del barri o l’entorn. La idea és fer palesa de l’existència de solucions alternatives i cosmopolites des de l’espai més proper i local.

Les accions interculturals s’han d’organitzar amb l’esperit d’integrar la diversitat social i cultural existent al barri per tal de donar-li veu, entenent les seves necessitats i fent lloc per la valoració de les seves propostes específiques de millora.

A vegades canviar la mentalitat no és tan fàcil, i no és suficient amb fer un treball de transformació i reestructuració. És per això que per a incorporar la perspectiva intercultural és interessant plantejar-se la possibilitat de fer formacions a l’equip de l’entitat, per tal d’aterrar i formalitzar les actituds.

Es tractaria d’adquirir coneixements teòrics i pràctics sobre aquest enfocament i com aplicar-lo de la mà de persones expertes, així com d’establir sinergies amb altres entitats que tinguin experiència en la matèria. Per això és important incloure cursos i tallers sobre aquesta temàtica als plans de formació de l’entitat, així com posar literatura especialitzada a l’abast de l’equip.

Hi ha moltes opcions de temàtiques interculturals de les formacions: prejudicis, adopció de llenguatge inclusiu, estratègies de sensibilització, lluita contra la discriminació...