Com incorporar la perspectiva intercultural a les entitats

La interculturalitat promou la relació entre col·lectius i persones de diferents bagatges culturals i la convivència d’aquests grups en igualtat de drets, deures i oportunitats, tant pel que fa a les qüestions més formals i burocràtiques com el que té relació amb els seus costums i cultura en general.

Aquesta perspectiva, de fet, es refereix a tots els vessants de la persona que li aporten sentits de pertinença, també la identitat (gènere, classe social, religió, aficions...). Suposa no només protegir i tots aquells trets que han estat discriminats, sinó introduir-los al diàleg comú per a crear un espai d’intercanvi segur i enriquidor.

Perquè una altra cosa que contempla la interculturalitat és el combat contra l’assimilació. Una entitat que vol treballar amb la interculturalitat pren consciència de les diferències i les incorpora a la seva manera de fer, creant espais de convivència i compartició, i incorporant-los als seus objectius i valors com una part integral i incondicional.

El primer pas en la incorporació de la perspectiva intercultural en una entitat és saber en quin punt es troba. Cal començar per identificar la diversitat interna de l’associació i del seu entorn: de què parlem? Quines persones o grups la representen? Què poden aportar a l’entitat?

Una forma de respondre a això és fixar indicadors quantitatius i qualitatius per saber com han participat els diferents grups a les activitats, si ho han fet. El CRAJ ofereix un servei de diagnosi que pot servir com a punt de partida. 

Després és recomanable qüestionar el propi funcionament, entenent que sempre es pot millorar. Per molt que sembli que l’estructura és totalment igualitària, és molt difícil trobar les mancances si no es forma part del grup discriminat. Caldrà doncs analitzar els possibles obstacles que totes les classes de grups poden tenir per a associar-se al projecte.

Més enllà del propi funcionament, és interessant analitzar l’entorn i trobar punts de contacte amb el barri o la ciutat, per tal de dissenyar accions en el futur que facin valdre la diferència i convidin a persones amb diversos interessos a participar.

Aquest diagnòstic no pot aturar-se un cop s’hagin fet les modificacions pertinents. Caldrà revisar permanentment l’entitat, amb autocrítica, perquè la societat és un ens canviant, i sorgiran noves necessitats constantment.

Així, és necessari mantenir la ment oberta en tot moment, per poder fer un apropament a les persones totalment lliure de prejudicis. La millor manera de fer això és, precisament, establir relacions recíproques i complicitats amb tota mena de grups.

La revisió a l’entitat ha de ser integral, qüestionant-se pels hàbits propis per tal d’augmentar possibilitats i millorar la integració d’un públic més ampli, garantint l’accés a tothom i oferint espais de participació en condicions d’igualtat. Cal tenir present la diversitat de l’entorn en tot moment, per poder valorar quins perfils poden no sentir-se interpel·lats, i quines són les raons.

Com s’ha assenyalat, el treball d’incorporació de la perspectiva intercultural ha de ser integral, i s’ha de produir a tota l’estructura de l’entitat, també a les seves bases, principis i objectius. La resposta a preguntes com “Què és l’entitat?”, “Cap on va?” “Què fa?” han d’incloure aquest enfocament, que ha d’esdevenir un compromís als fonaments mateixos de l’entitat.

Es tracta d’assumir valors com el suport mutu, la diversitat, el respecte, la convivència, l’empatia, el treball conjunt, la convivència... També és important revisar les metodologies en aquest sentit, amb obertura a noves propostes, gestionant i abordant la diversitat. 

També serà necessari posar en pràctica la interculturalitat per mitjà d’accions concretes que detectin i incorporin la diversitat. Això s’haurà de programar ja als objectius de les activitats i els projectes, cosa que serà més fàcil havent-se modificat ja la raó de ser de l’entitat en aquesta direcció.

Per exemple, les accions es poden marcar la meta de visualitzar formes de fer diferents en el si de les temàtiques de l’entitat (esports, alimentació, arts, jocs...), aprofitant els coneixements dels diversos col·lectius pertanyents a l’entitat i al seu entorn. També es poden programar seccions concretes en les accions plantejades com taules rodones, exposicions o debats per a promoure l’intercanvi de coneixement.

Una altra opció és fer d’altaveu, i plantejar l’abordatge de problemàtiques més globals, com per exemple l’emergència climàtica o la salut, a través dels discursos dels diversos col·lectius del barri o l’entorn. La idea és fer palesa de l’existència de solucions alternatives i cosmopolites des de l’espai més proper i local. 

Les accions interculturals s’han d’organitzar amb l’esperit d’integrar la diversitat social i cultural existent al barri per tal de donar-li veu, entenent les seves necessitats i fent lloc per la valoració de les seves propostes específiques de millora.

Però no val només amb incorporar persones diferents i les seves veus a les activitats i a l’entitat, sinó que també cal treballar activament per a fer-les sentir part del projecte, assegurar-hi la seva participació, tant en la presa de decisions com a la base social i les relacions externes i xarxes socials. Això també significa incloure-les a l’estructura, a les juntes i als òrgans de decisió, així com als càrrecs de responsabilitat dels diversos projectes i iniciatives.

Igualment, és important vetllar perquè les noves incorporacions comprenguin els continguts, oferint els materials en diverses llengües i comptant, si es pot, amb traductors i traductores. És primordial garantir també la seva capacitat d’expressió.

De la mateixa manera, seria interessant incorporar diversos punts de vista a les celebracions o jornades internes que es facin, de manera que no només siguin un espai obert a altres formes festives, sinó que també promoguin l’intercanvi de costums.

A vegades canviar la mentalitat no és tan fàcil, i no és suficient amb fer un treball de transformació i reestructuració. És per això que per a incorporar la perspectiva intercultural és interessant plantejar-se la possibilitat de fer formacions a l’equip de l’entitat, per tal d’aterrar i formalitzar les actituds.

Es tractaria d’adquirir coneixements teòrics i pràctics sobre aquest enfocament i com aplicar-lo de la mà de persones expertes, així com d’establir sinergies amb altres entitats que tinguin experiència en la matèria. Per això és important incloure cursos i tallers sobre aquesta temàtica als plans de formació de l’entitat, així com posar literatura especialitzada a l’abast de l’equip.

Hi ha moltes opcions de temàtiques interculturals de les formacions: prejudicis, adopció de llenguatge inclusiu, estratègies de sensibilització, lluita contra la discriminació...

Totes aquestes accions quedaran diluïdes si no s’inclouen en els documents marc de l’associació. Deixar constància de la perspectiva cultural als estatuts, al reglament, als plans de formació, als documents de disseny de projectes, a les presentacions a subvencions, és important perquè la seva adopció sigui orgànica, ben fundada, i sostenible en el temps.  

A més, totes aquestes redaccions i les comunicacions que faci l’entitat hauran de ser coherents amb els nous valors incorporats, per la qual cosa s’haurà de vigilar d’usar-hi el llenguatge inclusiu. També és important comptar amb materials i recursos accessibles (en lectura fàcil, amb diverses llengües...).

Finalment, és primordial no oblidar la creació de protocols interns d’antidiscriminació. Encara que es promoguin i s’entrenin els valors interculturals, cal decidir quines accions es prendran si en algun cas es deixen de banda.