1. L'enginy dels ocells

"The Genius of Birds" és un text que recull nous i revolucionaris estudis sobre la intel·ligència de les aus, i que està fins i tot canviant la concepció del que significa ser intel·ligent. Jennifer Ackerman porta dècades escrivint sobre ciència, natura i biologia humana. Amb aquest llibre presenta un viatge al voltant del món, tot narrant la història de la descoberta de la intel·ligència dels ocells. "The genius of birds" va ser nomenat un dels millors llibres de no-ficció de 2016 pel Wall Street Journal, el "millor llibre de l'any" de The Spectator, el "llibre natural de l'any" del London Sunday Times i el "millor llibre de ciència de 2016 per Science Friday.

2. Solo tenemos un planeta

"Solo tenemos un planeta" és una conversa entre el físic divulgador de la ciència, Jorge Wagensberg, i l'economista, promotor de l'economia ecològica, Joan Martínez Alier, al voltant de l'amenaça que la humanitat causa sobre el planeta, i de les possibilitats d'acció per revertir-la. L'acceleració dels impactes ambientals causats per l'espècie humana porta a parlar d'una nova era, l'Antropocè, i, fins i tot, d'un camí cap a una sisena gran extinció.

Els dos autors reflexionen sobre la relació d'aquests fets amb l'economia, la biodiversitat, i les lleis de la física. I reivindiquen el paper de la ciència contra la ignorància, tot reclamant l'esfera científica en les decisions socials i polítiques per preservar la vida de les generacions futures.

3. The Nature Principle

El 2005 el periodista Richard Louv va publicar Last Child in the Woods. El llibre aportava una reflexió sobre la importància d'estar en contacte amb la natura, especialment per als infants, però també per la salut física i emocional dels adults. El llibre va ser un bestseller i va ser origen del moviment "Children and Nature Network". Amb "The nature principle", traduït al castellà com a "Volver a la Naturaleza", l'autor aprofundeix sobre la síndrome de Dèficit de Natura. Estres, ansietat, dificultats en les relacions interpersonals i el món, i altres desequilibris psicofísics deriven d'una forma de vida allunyada de la natura. Per a l'autor viure en contacte amb el medi natural millora la salut, física i mental, i és precisament allò que ens fa sentir més humans. Més tecnificada esdevé la nostra societat, més natura necessitem. Però les conseqüències d'una bona relació no només es tradueixen en millores per la salut: també s'estimula la creativitat vers iniciatives i negocis sostenibles, es promou la conservació de la natura, i s'enforteixen en les relacions comunitàries. Una bona relació amb la natura és beneficiosa per a cada persona, per tant cada persona pot actuar, i viure no ja "amb la natura", sinó plenament en ella.

4. Vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic a la Conca Mediterrània

Es tracta d'un text científic redactat per quatre persones expertes en canvi climàtic: Dania Abdul Malak, Katriona McGlade, Diana Pascual i Eduard Pla. En concret examina els impactes relacionats amb l'aigua que podria tenir el canvi de clima en el Mediterrani, des d'un punt de vista ecològic, socioeconòmic i polític. Ho fa des d'un enfocament interdisciplinari, integrant les ciències naturals i socials, atesa la importància de l'aigua i el canvi climàtic en les societats i en la política. "Adapting to Climate Change. An Assessment of Vulnerability and Risks to Human Security in the Western Mediterranean Basin" és la primera publicació en profunditat d'un estudi de canvi climàtic sobre casos transfronterers, realitzat a la Reserva Intercontinental de la Biosfera de la Mediterrània de la UNESCO (BIRF), entre Espanya i el Marroc. L'estudi evidencia que tot i que els efectes del canvi climàtic són relativament homogenis a tota la zona d'estudi, la vulnerabilitat i les conseqüències sobre la seguretat humana depenen dels diferents contextos socioeconòmics, patrons d'ús de la terra i els marcs polítics dels estats.

5. Plant Revolution: Les plantes ja han inventat el nostre futur

Són els principals habitants del planeta. De fet són les que permeten la vida per a les altres espècies, aportant oxigen i regulant el cicle de l'aigua. Gràcies a les recerques del Laboratori internacional de neurobiologia vegetal (Linv), sabem que les plantes tenen extraordinàries capacitats d'adaptació, poden viure en ambients extrems, es mimetitzen dels depredadors, es mouen sense consumir energia i produeixen molècules químiques capaces de manipular el comportament d'animals, i dels éssers humans... Després de "Verde. Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal", amb "Plant Revolution. Le piante hanno già inventato il nostro futuro" l'investigador Stefano Mancuso explica que les estratègies per millorar la vida humana, han d'inspirar-se en les plantes. Perquè són organismes socials sofisticats i evolucionats que ofereixen solucions a molts problemes tecnològics, amb una capacitat de resistència superior a la dels animals.

6. Qui controla la nostra alimentació?

Ja ha arribat a la tercera edició el llibre de la periodista Esther Vivas que analitza el sistema alimentari. "El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación?" estudia el funcionament del mercat de l'alimentació, que presenta excedents mentre hi ha gana al món, aliments quilomètrics i desaparició de la pagesia, així com les iniciatives que estan sorgint des de la ciutadania reclamant un nou model de producció, distribució i consum.