Francesc Alavedra: “Volem que Verdú sigui reconegut com un pol d'activitat cultural a les comarques de Ponent”
Comparteix
Conversem amb el Francesc Alavedra, president de l'Associació Cultural Xercavins de Verdú, una entitat que celebra 25 anys de trajectòria i que, nascuda al voltant d'una revista local, avui impulsa projectes de cultura popular, recuperació de la memòria i dinamització cultural al municipi de l'Urgell.
Tot va començar l'any 2000, quan un grup de persones joves de Verdú va decidir impulsar una revista arran de la Festa del Bacus. Un any després es constituïa l'Associació Cultural Xercavins, amb la voluntat de donar continuïtat a la publicació i vehicular altres inquietuds culturals del poble. Vint-i-cinc anys després, la revista continua publicant-se i l'entitat ha anat molt més enllà, esdevenint un agent actiu de la vida cultural i associativa del municipi.
La recuperació de la Fira de Verdú, la creació de la Mulassa o la posada en marxa d'una biblioteca en col·laboració amb l'Associació Alba són alguns exemples d'aquesta evolució. Una tasca que, en un poble petit, també comporta dificultats per mobilitzar persones i aconseguir recursos. Parlem amb el president de l’entitat, Francesc Alavedra, sobre la trajectòria de l'associació, la importància de la cultura per al municipi i els reptes que afronta després d'un quart de segle d'activitat.
Aquest 2026 celebreu 25 anys com a associació. Com va començar tot?
L'associació neix de la Festa del Bacus, la festa de la verema i el vi de Verdú, que encara se celebra i que aquest any hem reactivat amb més força. Arran d'aquesta festa, el jovent del poble va plantejar la possibilitat de fer una revista i l'any 2000 va néixer Xercavins, que continua publicant quatre números anuals. Un any després, es va plantejar la possibilitat de crear una associació que donés cos i vestís la revista i que, a més, canalitzés les inquietuds que hi havia al poble. Així, l'11 de setembre de 2001 es va constituir l'Associació Cultural Xercavins de Verdú.
La revista ja tenia aquesta voluntat d'anar més enllà de l'actualitat local?
Sí, ja recollia una mica aquesta filosofia. És una publicació local, però amb una visió molt àmplia. No es limita només a la temàtica del poble, sinó que també inclou articles de tota mena, de música o de teatre, sense perdre aquest caràcter local. A més, el món associatiu de Verdú ha estat històricament molt potent. En aquell moment potser hi havia un espai buit i es va creure convenient crear l'associació.
Al llarg d'aquests anys, la revista també s'ha convertit en una mena d'arxiu de la vida cultural del poble.
Sense cap mena de dubte. Durant aquests vint-i-sis anys, la revista ha fet una mica de fons historiogràfic, per dir-ho així, perquè ha anat recollint l'activitat cultural del poble. A més, l'associació també fa d'editora i té dues línies editorials, el Pont dels Sis Ulls i la Torre, amb formats diferents. Hem anat publicant llibres de caire local, sense una periodicitat fixa, tot i que els últims anys n'hem publicat aproximadament un cada dos anys.
Amb el pas dels anys heu ampliat molt l'activitat. Quins projectes destacaries de tot el que feu actualment?
Ara mateix tenim tres grans projectes en marxa. Un és el Bacus, que havia anat perdent força i que aquest any hem reactivat, li hem tornat a donar molta vida. Un altre és la Fira de Verdú, a la qual també estem donant molta força. Històricament, Verdú havia estat una de les places on se celebraven les fires més importants de Catalunya. Si no ho tinc mal entès, el 2028 farà 650 anys. A l'edat mitjana era una fira de bestiar i, al segle XIX i començaments del XX, sobretot d'animals de tracció, com mules i cavalls. Amb la mecanització es va intentar adaptar, però Verdú no era prou gran per assumir aquell canvi i la fira va acabar desapareixent fa uns cinquanta anys.
I com heu plantejat aquesta recuperació?
Li hem volgut donar un tomb i convertir-la en una festa, incorporant-hi bestiari popular. Hem creat una Mulassa, que té tot un grup que la segueix, i ara estem treballant per fer-ne una altra per a la canalla. El poble també té capgrossos vinculats a aquesta celebració.
I el tercer gran projecte?
És la biblioteca. Verdú té una història molt antiga vinculada a la biblioteca, de finals del segle XIX i sobretot de començaments del XX, quan el moviment associatiu va impulsar aquest tipus d'iniciatives. Però, per diverses raons, aquella biblioteca va desaparèixer fa uns cinquanta anys. Ara, a través d'un acord amb una altra associació molt important al poble, Alba, hem creat una biblioteca. Ells ens cedeixen l'espai i nosaltres hi posem el material i muntem tota l'estructura.
I més enllà d'aquests tres projectes?
També formem part de la Federació d'Ateneus de Catalunya i de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, i a partir d'aquí van sortint moltes activitats. Sobretot musicals. Tenim, per exemple, el cicle de concerts de Cal Prim, que té molta activitat.
Tota aquesta activitat requereix molta implicació. Com us organitzeu? I aconseguiu incorporar-hi gent jove?
Aquest és el gran repte del món associatiu català. Nosaltres tenim una junta que es divideix per seccions i cadascuna va empenyent una mica l'activitat. Però, per ser-te franc, el món associacionista és complex i costa molt d'estirar el carro. Pel que fa al jovent, s'implica sobretot en iniciatives com la Mulassa i en activitats festives, com el Bacus o la Fira de Verdú.
I això es nota també en el tipus de públic que participa en les activitats?
Quan fem activitats més culturals, com els Vermuts de Xercavins, en què presentem mensualment llibres, editorials o novetats, el públic és diferent. Som una associació de caire verduní, però no tanquem la porta a ningú. De fet, a moltes de les activitats que organitzem també hi ve gent de fora, i estem encantats que sigui així.
També treballeu amb altres entitats per tirar endavant iniciatives.
Per exemple, a la Fira de Verdú no només fem la festa, sinó que també organitzem una jornada sobre fires i mercats a Ponent i al Pirineu, que aquest any arribarà a la segona edició. Ho fem en col·laboració amb la Universitat de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'Institut Ramon Muntaner i el Grup de Recerca de les Terres de Ponent. Mirem de buscar altres espais per tirar endavant iniciatives.
Quines altres activitats organitzeu al llarg de l'any?
També organitzem les Xerrades de Xercavins, en què cada dos mesos convidem persones de diferents àmbits perquè ens parlin d'allò en què són expertes. Aquestes activitats també atrauen públic de fora del poble. A més, generalment fem unes tres exposicions a l'any. Per sort, tenim molt bona relació amb l'Ajuntament, que ens cedeix espais del poble, i això ens va molt bé.
Després de 25 anys, quines diries que són avui les principals dificultats per mantenir viva l'associació i tirar endavant els projectes?
Al final, som un poble petit i això és un inconvenient, sobretot pel que fa als recursos. Depenem molt de les subvencions i els recursos que podem obtenir de la gent que forma part de l'associació també són limitats. Tenim capacitat per organitzar activitats i hi ha gent que respon bé, però hem de posar-hi una imaginació que a vegades és al·lucinant per tirar endavant els projectes i aconseguir que els números encaixin. I això no és gens fàcil.
Si mires enrere, de què et sents més orgullós de tot el que heu aconseguit?
El balanç és superpositiu, tot i que m'agradaria que haguéssim aconseguit més implicació, més resposta. Però soc conscient que la cultura necessita un tempo i un recorregut. Entre les coses més importants que hem aconseguit destacaria la recuperació de la Fira de Verdú i la creació de la biblioteca. I no és només la festa, perquè també organitzem unes jornades, ni només la biblioteca, que té clubs de lectura, contacontes, activitats per a la canalla, amb les escoles i apadrinaments. Cada projecte aglutina moltes altres activitats al seu voltant. Jo crec que aquestes dues iniciatives són les més fonamentals, tot i que també estem treballant amb altres associacions de Lleida per impulsar nous projectes.
I de cara al futur, quins són els principals reptes i objectius que us marqueu per als pròxims anys?
El primer repte és consolidar tot el que ja tenim. Sempre aniran sortint coses noves i haurem de tenir imaginació per impulsar noves activitats culturals al poble i aconseguir consolidar-les. També volem que Verdú sigui reconegut no només per la seva tradició històrica, sinó també com un pol d'activitat cultural a les comarques de Ponent.
Afegeix un nou comentari