Accedir a la terra, per a poder tenir-ne cura
Comparteix
Joves i associacions opten per prendre's cura de la terra, tornant al camp sota els valors de l’agroecologia, sobirania alimentaria, i entenent la terra com a un bé comú al qual cal protegir. Però han de fer front al problema de l’accés a la terra
El laberíntic accés a la terra
Es parla i es reclama la necessitat de l'alimentació sostenible i la producció local, però moltes vegades es cau en l'oblit de què, per aconseguir-les, cal la terra. Moltes persones joves volen fer-se pageses, fent les coses d'una altra manera. Però no tenen ni finques ni grans capitals. A més a més, han de fer front a l'especulació, i a la desregularització del mercat de terres agrícoles.
En el món rural s'observa com les explotacions familiars són sempre menys a tota Europa; hi ha manca de relleu generacional; hi ha una tendència a la concentració de finques en mans de grans corporacions agroindustrials, desvinculades a la terra, no gaire compromeses amb els valors ecològics però sí amb l'especulació.
Existeix una àmplia distància entre els petits agricultors amb el desig de viure i treballar connectats al terreny i a la comunitat, que entenen la tasca de l'agricultura com la que té cura d'un bé comú, i el comportament de l'agroindústria, per a qui la terra és un actiu financer amb el qual es pot especular.
La problemàtica es repeteix en altres àrees d'Europa. Per afrontar aquesta situació i ajudar a incentivar la creació de finques ecològiques, una quinzena d'associacions europees desenvolupen des de fa 3 anys Acces to Land. Es tracta d'un projecte de col·laboració en el marc del programa Erasmus+ i en formen part les catalanes Associació Rurbans i Xarxa de Custòdia del Territori.
Una xarxa europea per promoure la pagesia agroecològica
Acces to Land busca garantir l'accés a la terra a aquelles persones que volen conrear en ecològic. Va néixer per compartir experiències, preservar els ecosistemes agrícoles i treballar per l'accés a la terra, en les diverses modalitats de tinença (compra, arrendament, licitació, custòdia...), requeriment indispensable per la transició agroecològica i la renovació generacional.
Per dur a terme la seva tasca, d'una banda, assessoren i donen suport als futurs agricultors i agricultores en la seva recerca de la terra. També adquireixen finques: ho fan gràcies a inversions solidàries i donacions, públiques i privades, i amb la intenció de llogar-les als nous i noves agricultors i agricultores, amb el compromís de l'agroecologia. Treballen per facilitar els acords entre els propietaris de terres i la nova pagesia.
Realitzen una tasca orientada a la preservació dels ecosistemes agrícoles i de les terres de cultiu, i a generar canvis en la política per a protegir-los. Ofereixen, alhora, activitats educatives a la ciutadania i a altres organitzacions de la societat civil
El documental "La Terra que ens alimenta"
Amb el documental "La terra que ens alimenta", Accés to Land mostra la problemàtica en diferents indrets europeus. Es tracta d'un viatge tot intentant esbrinar què fan els agricultors per accedir a la terra en cada regió, i conèixer les organitzacions que s'ocupen de l'accés a la terra. Presenta l'experiència francesa de "Terres de Liens", que ha mobilitzat milers de ciutadans i ciutadanes per comprar més de 130 finques amb la finalitat de llogar-les a nous pagesos i pageses, amb l'obligació de treballar en ecològic. El reportatge presenta la catalana Associació Rurbans, amb la seva tasca de suport als nous pastors i pastores, l'Associació Aiab a Roma, i Ecoruralis, a Romània, amb qui la petita pagesia romanesa s'està mobilitzant i buscant solucions innovadores que permetin conservar un patrimoni cultural incalculable i no perdre la sobirania alimentària del seu país. El documental, que publiquem tot seguit, inclou una entrevista l'escriptor i activista ambiental anglès George Monbiot, que explica com l'allunyament progressiu de les persones de la terra, porta a la pèrdua de qualitat alimentària.
Afegeix un nou comentari