Àmbit de la notícia
Ambiental

L’alimentació com a dret

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
Oscar Loro Castilla
  • Adrià Rodríguez amb la prèvia a la presentació de l'estudi.
    La sobirania alimentària, l'accés als aliments i les estructures van de la mà. Font: Oscar Loro
  • Ana Moragues fent una ponència.
    És important canviar la percepció que té la societat sobre l'alimentació. Font: Oscar Loro.

És crucial tenir un sistema alimentari estructurat i autosuficient.

L’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis, ha sigut punt de trobada de personalitats distingides de l’àmbit alimentari per tractar l’actual sistema alimentari i fer propostes de canvi d’acord amb un avenç de l’informe ‘A qui alimenta Mercabarna? Propostes per promoure la sobirania alimentaria’, que serà presentat en un futur pròxim. 

Ana Moragues (Observatori FARO – UB), Gustavo Duch (Revista Sobirania Alimentària), Bernat Lavaquiol (membre del secretariat nacional de la CUP), Xavier Montagut (Coordinadora Mercats de Pagès), Javier Guzmán (Justícia Alimentària) i Adrià Rodríguez (IRTA) han compartit opinions respecte a com ha de ser el futur de l’alimentació. 

És important destacar que, segons les dades que ha compartit Moragues, el 13% de les llars experimenten inseguretat alimentària. És a dir, no saben del cert si podran tenir una dieta completa, nutritiva i saludable. Els amics i família són part de l’estructura alimentària, tot i que la gent no ho sàpiga, i moltes vegades són proveïdors necessaris d’aliments. 

L’alimentació, tenir una bona nutrició, és un dret. Però segons Guzmán “l’alimentació és un dret que ha estat privatitzat” perquè la societat s’ha després de la necessitat. Duch ha subratllat que “mercaderia i mercenari tenen el mateix origen etimològic”, evidenciant que l’alimentació s’ha convertit en un bé i no en un dret fonamental. 

Cal pensar què mengem, estructuralment: des de les escoles fins a les universitats, però també quan acaba l’etapa formativa. Capacitant les persones o fent entendre quin és el cost real de l’alimentació per minimitzar l'impacte global, és important començar a canviar el punt de vista social. Menjar bé no és un luxe, menjar bé és un dret que cal defensar.

Mercabarna és una de les estructures que permeten que l’alimentació arribi a les llars catalanes, però cal estudiar com funciona per fer-la millor. És important destacar, perquè no sempre és igual, que el 51% de les participacions de Mercabarna són de l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, és una estructura pública

Actualment, només el 9% del peix que s’hi ven és català. El 22 d’abril arriben les roses que per Sant Jordi ompliran els carrers, perquè a Catalunya no se’n produiran. També cal ser conscient de quin és el nivell d'intercanvi de mercaderies que hi ha i de l'impacte que suposa.

És una gran estructura que va néixer durant el franquisme i ha transformat la forma en la qual es consumeix a Catalunya. Adrià Rodríguez afirma que “hi ha dues cambres de maduració artificial a Mercabarna”, fet que provoca una manca de nutrients al final. Consumir de tot, en qualsevol moment, afecta la qualitat.

L’informe que presentaran des d'IRTA, però, planteja deu propostes per millorar l’estructura fonamental que és Mercabarna:

  1. Elaborar un pla estratègic a quinze anys per contribuir a la sobirania alimentària.
  2. Implementar un balanç ecològic i social integral.
  3. Crear un consorci científic associat a Mercabarna.
  4. Desenvolupar una política d’inversió orientada a l’alimentació sostenible.
  5. Introduir clàusules als contractes per prioritzar circuits curts i sobirania alimentària.
  6. Impulsar la compra pública sostenible.
  7. Ampliar Mercabarna amb punts de distribució arreu del territori.
  8. Ampliar la pluralitat d’actors de govern.
  9. Desenvolupar un sistema de traçabilitat avançat.
  10. Accés públic a les dades i a la informació. 

És important mantenir vives i actives les estructures que mantenen l’estat, però encara ho és més fer-ho bé. “Els mercats no s’estan morint, els estem matant” afirma Guzmán, perquè sense un canvi de consciència col·lectiu no hi haurà avenç. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari