L’alimentació com a dret

L’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis, ha estat punt de trobada per a personalitats distingides de l’àmbit alimentari per tractar l’actual sistema alimentari i fer propostes de canvi d’acord amb un avenç de l’informe ‘A qui alimenta Mercabarna? Propostes per promoure la sobirania alimentària’, que es presentarà en un futur pròxim. 

Ana Moragues, de l'Observatori FARO – UB, Gustavo Duch, de la Revista Sobirania Alimentària, Bernat Lavaquiol, membre del secretariat nacional de la CUP, Xavier Montagut, president de la Coordinadora Mercats de Pagès, Javier Guzmán, de Justícia Alimentària i Adrià Rodríguez, de l'IRTA, han compartit opinions respecte a com ha de ser el futur de l’alimentació. 

És important destacar que, segons les dades que ha compartit Moragues, el 13% de les llars experimenten inseguretat alimentària. És a dir, no saben del cert si podran tenir una dieta completa, nutritiva i saludable. Les amistats i família són part de l’estructura alimentària, tot i que la gent no ho sàpiga, i moltes vegades són proveïdors necessaris d’aliments. 

Tenir una alimentació adequada i nutritiva és un dret. Però segons Guzmán “l’alimentació és un dret que ha estat privatitzat” perquè la societat s’ha després de la necessitat de produïr menjar. Duch ha subratllat que “mercaderia i mercenari tenen el mateix origen etimològic”, evidenciant que l’alimentació s’ha convertit en un bé i no en un dret fonamental. 

Cal pensar què mengem, estructuralment: des de les escoles fins a les universitats, però també quan acaba l’etapa formativa. Capacitant les persones o fent entendre quin és el cost real de l’alimentació per minimitzar l'impacte global, és important començar a canviar el punt de vista social. Menjar bé no és un luxe, és un dret que cal defensar.

Mercabarna és una de les estructures que permeten que l’alimentació arribi a les llars catalanes, però cal estudiar com funciona per fer-la millor. És important destacar, perquè no sempre és igual, que el 51% de les participacions de Mercabarna són de l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, és una estructura pública. 

Actualment, només el 9% del peix que s’hi ven és català. El 22 d’abril arriben les roses que per Sant Jordi ompliran els carrers, perquè a Catalunya no se’n produiran. També cal ser conscient de quin és el nivell d'intercanvi de mercaderies que hi ha i de l'impacte que suposa.

És una gran estructura que va néixer durant el franquisme i ha transformat la forma en la qual es consumeix a Catalunya. Adrià Rodríguez afirma que “hi ha dues cambres de maduració artificial a Mercabarna”, fet que provoca una manca de nutrients al final. Consumir de tot, en qualsevol moment, afecta la qualitat.

L’informe que presentaran des d'IRTA, però, planteja deu propostes per millorar l’estructura fonamental que és Mercabarna:

1. Elaborar un pla estratègic a quinze anys per contribuir a la sobirania alimentària.
2. Implementar un balanç ecològic i social integral.
3. Crear un consorci científic associat a Mercabarna.
4. Desenvolupar una política d’inversió orientada a l’alimentació sostenible.
5. Introduir clàusules als contractes per prioritzar circuits curts i sobirania alimentària.
6. Impulsar la compra pública sostenible.
7. Ampliar Mercabarna amb punts de distribució arreu del territori.
8. Ampliar la pluralitat d’actors de govern.
9. Desenvolupar un sistema de traçabilitat avançat.
10. Accés públic a les dades i informació. 

És important mantenir vives i actives les estructures que mantenen l’estat, però encara ho és més fer-ho correctament. “Els mercats no s’estan morint, els estem matant” afirma Guzmán, perquè sense un canvi de consciència col·lectiu no hi haurà avenç.