Més de quinze anys després d'autoritzar-se la creació d'un ramal de 400 kv i la construcció d'una subestació a Riudarenes per alimentar el tren d'alta velocitat, el Parlament ha aprovat un acord "històric" per a la derogació del projecte. Aquest gest dona resposta al clam i a la lluita del territori que durant anys ha canalitzat la plataforma No a la MAT Selva per l'afectació ambiental que suposava la seva construcció. Així, PSC, ERC, Junts, CUP i comuns han donat suport a la proposta que s'ha aprovat en la Comissió d'Acció Climàtica de la cambra.

Aquest acord obre una via perquè el ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic aturi definitivament un projecte de línies de molt alta tensió (MAT) que, des del seu anunci, no s'ha acabat de desenvolupar. Com a raons principals per a la seva derogació, la plataforma esgrimeix que la construcció de la subestació de Riudarenes és innecessària davant l'existència d'una estació a Sant Celoni que ja alimenta el tren d'alta velocitat. Mantenint i reforçant la infraestructura d'aquesta subestació, no caldria fer ni el ramal, ni la subestació a Riudarenes.

"Mai ens hem enquistat en el no rotund, sinó que sempre hem estat oberts a estudiar-ho bé. I hem arribat a aquesta conclusió molt valuosa, amb una proposta i una solució tècnica molt contundent", explica Xavi Amat, un dels portaveus de la plataforma sobre la proposta que ha conformat el territori perquè el ministeri resolgui aquesta situació d'una manera relativament senzilla. "La proposta de mantenir i reforçar la subestació de Sant Celoni és molt més econòmica i no genera impacte perquè no s'ha de construir res", afirma Amat.

Amb aquesta proposta a sobre de la taula, des de No a la MAT Selva confien en el fet que el ministeri mogui fitxa i derogui el projecte de línies MAT a la Selva. "Vull pensar que el ministeri contemplarà aquesta proposta sent una solució fàcil i barata que creiem acontentarà tothom", afirma el portaveu de la Plataforma.

Així, l'acord, que és el resultat d'informes per part del Col·legi d’Enginyers per la Generalitat de Catalunya i pel CILMA de la Diputació de Girona, demana al ministeri executar "sense més dilació" la Proposició No de Llei aprovada pel Congrés dels Diputats l'any 2016 i paralitzar de forma Immediata el projecte d’execució i derogar totes les disposicions dels projectes del ramal i la subestació de la MAT de Riudarenes.

L'últim acte reivindicatiu

Diumenge 19 de juny se celebrarà a Santa Coloma de Farners una caminada reivindicativa des del Parc de Sant Salvador fins a un dels llocs emblemàtics de la lluita, el Castell de Farners. L'objectiu d'aquest acte és escenificar el fort rebuig de la població al projecte del ramal i la subestació de la MAT de 400 kv a Riudarenes. Des de la plataforma, desitgen que aquest sigui el darrer acte reivindicatiu dins d'una lluita que ja fa més de vint-i-cinc anys que està activa davant els nombrosos projectes de línies MAT a tot el territori.

"Volem que sigui l'últim, o un dels últims. Però el que sí que està clar és que es tracta del final d'una època", afirma Amat, fent referència als anys i fets posteriors a la consulta popular sobre la MAT que es va fer a Santa Coloma de Farners a principis de 2014, acció que va dur a la Generalitat de Catalunya, després d'alguns estudis, a paralitzar la tramitació fins no analitzar les alternatives proposades als estudis.

Amat considera que, amb l'acord, aquesta època d'anàlisi, amb alternatives proposades, moltes mobilitzacions i unitat total, ha finalitzat. "El territori ja ha parlat i ara és època de derogar el projecte. No hi ha més", sentència Amat. "El poble es mereix que s'aturi, es mereix respirar tranquil. Les lluites serveixen per fer front i aturar projectes d'aquesta mena, però aquí hem gastat massa energia. Per això, en finalitzar la caminada, celebrarem el final, penso, d'una protesta que ha durat molts anys", expressa el portaveu.

Si el projecte finalment tira endavant, Amat reitera que es tractarà d'un projecte "despòtic, desproporcionat" i que no encaixa amb la situació actual. "Penso que estem en pau perquè hem fet tot el que estava en les nostres mans", diu Amat, que destaca que les entitats han d'estar orgulloses de la feina feta. "Costaria trobar molts exemples com aquest de lluites mediambientals que impliquin aquesta unitat social i política, a més de la contundència tècnica", valora.