Aproximadament un 30% de les activitats que agreugen la situació d’emergència mediambiental pertanyen al sector de l’alimentació. La indústria càrnia i la ramaderia, per exemple, són responsables d’un enorme percentatge d’emissió de gasos d’efecte hivernacle per les diferents accions relacionades, com la producció de pinso o la contaminació de l’aigua per nitrats. Pel que fa a la ciutadania, hi ha un significatiu desconeixement de les afectacions dels processos de producció dels aliments i de les conseqüències d’aquests models.

A finals del 2020, per combatre aquesta problemàtica, va néixer l’associació La cuina que canta per apropar i divulgar de manera més concreta i pràctica les conseqüències de la dieta en la petjada ambiental, i acompanyar la ciutadania, a través de xerrades, tallers i activitats en nutrició, cuina i desenvolupament comunitari. Hem parlat amb el president, Alex Durrande, per conèixer en profunditat la seva tasca.

De quina manera impacta la indústria alimentària al nostre entorn?

Es considera que l’alimentació i tota la cadena alimentària té un pes molt important en el canvi climàtic. La ramaderia és el sector majoritàriament responsable dels gasos d’efecte hivernacle que s’emeten. Un exemple molt clar és el gas de metà que produeixen naturalment les vaques, el qual és un 25% més tòxic que el CO2.

La producció de pinso també té grans efectes per a l’efecte hivernacle. És per aquest motiu que una de les mesures més rellevants a prendre davant el canvi climàtic és la reducció del consum de carn. No cal eliminar-ho totalment, però sí atenuar-ho considerablement.

En aquest context, el sector de l’alimentació també té efectes en la pèrdua de biodiversitat?

Sí. És un altre problema molt gran. La producció agrícola convencional, a causa de la utilització de pesticides i sistemes intensius de monocultiu, és la principal causant de la pèrdua de biodiversitat. Cal promoure un model ecològic.

Quan parlem de canvi climàtic o pèrdua de la biodiversitat, es coneixen molt els impactes del transport, els cotxes, els avions, el reciclatge… I encara que pot ser difícil canviar els nostres hàbits, hem d’aprendre que, a escala individual, tenim una manera d’actuar molt concreta, amb un impacte real, i és el control de la nostra dieta i alimentació. És per això que, des de La cuina que canta, treballem perquè la gent sigui més conscient de l’impacte mediambiental del que menja.

"A escala individual, amb el control de la nostra dieta, tenim una manera d’actuar molt concreta amb un impacte real"

Quins són els objectius principals sobre els quals enfoqueu les vostres accions?

Principalment, tenim l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar la ciutadania, en general, sobre el que hi ha darrere del plat. Nosaltres tenim la sensació, després d’elaborar diferents tallers i xerrades, que, globalment, la societat no estableix un vincle directe entre la seva alimentació i el canvi climàtic. Trencar aquesta barrera és la part central del nostre projecte.

Ens hem enfocat al barri del Poblenou i al districte de Sant Martí de Barcelona, a través de la participació de processos comunitaris que ocorren a la zona. Per exemple, aquest 2022, hem cooperat activament en el creixement de la cuina comunitària del Casal Ca l’Isidret; hem col·laborat a l’espai públic i comunitari Agròpolis, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, i estem participant en una taula d’alimentació i salut del Poblenou.

Quines són les vostres línies d’actuació i de quina manera les desenvolupeu?

Fins ara, ens hem dedicat a organitzar tallers de cuina, xerrades i hem treballat diferents projectes, com els que acabo de comentar. Principalment, dins de les nostres grans activitats també incloem el fet de participar en fires sobre alimentació sostenible elaborant petits tallers didàctics en termes d’alimentació ecològica i reducció de l’impacte mediambiental a través de la dieta.

És veritat que ara, a més a més dels tallers, les xerrades i la feina a la cuina comunitària, estem donant una volta als nostres serveis per preparar activitats didàctiques, educatives i lúdiques per a escoles, fires, empreses… Trobem interessant afegir aquest punt més lúdic per intentar conscienciar d’una manera encara més potent.

També, a escala de barri, heu creat un mapa interactiu.

Sí, vàrem elaborar un mapa de comerciants, entitats i cooperatives de consum del barri, per traduir el nostre discurs sobre la conscienciació dels grans temes de la imatge sostenible. Per exemple, si volem reduir el consum de carn o volem opcions de carn produïda a través de ramaderia extensiva, al mapa trobaràs diferents opcions de comerços on comprar.

Si t’interessa participar en projectes de malbaratament alimentari, t’apropem iniciatives del barri que, per exemple, es dediquin a recollir les sobres de restaurants i establiments. És una manera de fer connexions més directes per poder traduir la realitat quotidiana de la gent.

"Tenim l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar a la ciutadania sobre el que hi ha darrere del plat"

Per a promoure aquesta conscienciació de la petjada ambiental, quin és el principal projecte que teniu entre mans per al 2023?

Estem engegant una revista que hem pogut desenvolupar gràcies a la subvenció 'Impulsem el que fas'. Farem sis edicions al llarg del 2023 i la distribuirem digitalment i en paper a diferents punts del districte de Sant Martí. Aquesta publicació té els mateixos objectius que l’entitat, donar a conèixer els beneficis de l’alimentació sostenible i les accions que es poden dur a terme, com la reducció de carn i el consum de productes de proximitat i de temporada.

També donarem a conèixer més el tema dels segells ecològics. Hem notat, a través dels nostres tallers i activitats, que les persones no tenen uns coneixements avançats en aquesta temàtica i creiem que és molt important i interessant de treballar.

Per tant, serà una revista que inclourà diferents seccions i temàtiques.

Exacte. Repassarem tots aquests aspectes i ho culminarem amb col·laboracions i entrevistes amb expertes i professionals, donarem a conèixer projectes, entitats i comerciants del barri, i també volem dedicar una secció especial als mercats municipals. Farem un especial èmfasi en l’enfocament de tot el que està passant al barri del Poblenou i al districte de Sant Martí.

A la vostra pàgina web, s’hi pot trobar un receptari i tot un seguit de consells i informació bàsica sobre l’alimentació sostenible.

Sí. El receptari va néixer com una voluntat d’impulsar el vessant comunitari de l’associació. Vàrem parlar amb veïnes i entitats del barri perquè fos més col·laboratiu i es poguessin incloure diferents receptes casolanes, amb aliments sostenibles, de proximitat i de temporada. És d’aquesta manera com ordenem el receptari, per èpoques. La revista, per exemple, inclourà un espai de receptes.

Amb el tema de la informació, tenim la secció ‘Què fer’, amb la qual volem intentar ser el més concret i específic possible amb els principis de l’alimentació sostenible. Creiem que un punt a recalcar és donar importància a l’accessibilitat econòmica de l’alimentació saludable. L'objectiu és que seguir aquests hàbits sigui assequible per a tothom.

"Cal donar importància a l’accessibilitat econòmica de l’alimentació saludable"

Quins són els reptes de futur de La cuina que canta?

Primer de tot, considerem que la primera edició de la revista, per a nosaltres, és un projecte interessant de continuar els següents anys. També pensem que aquest enfocament local que li hem donat a l’entitat pot interessar a altres barris i ciutats, on podrien néixer nous projectes per impulsar el que treballem i promoure l’alimentació saludable.

Per altra banda, totes les noves activitats educatives i lúdiques són una gran part de la feina que volem potenciar de cara a l’any vinent per incloure el treball de difusió a escoles, però també per a persones adultes. Al final, a poc a poc, guanyem experiència i ens motiva per continuar treballant.