'Amics del Mar': ciència ciutadana per estudiar i protegir les poblacions de cetacis del litoral català

LaviniaNext
Autor/a: 
Marta Catena
Al mar del litoral català viuen un total de vuit espècies diferents de cetacis, entre elles la fotografiada, un cap d'olla gris o 'grampus griseus'. Font: Sílvia Junca / Associació Cetàcea
Al mar del litoral català viuen un total de vuit espècies diferents de cetacis, entre elles la fotografiada, un cap d'olla gris o 'grampus griseus'. Font: Sílvia Junca / Associació Cetàcea
Un dels objectius d''Amics del Mar' és protegir les poblacions de cetacis i estudiar-ne l'evolució. Font: Abel Tomás / Associació Cetàcea
Un dels objectius d''Amics del Mar' és protegir les poblacions de cetacis i estudiar-ne l'evolució. Font: Abel Tomás / Associació Cetàcea
És un projecte de ciència ciutadana en el qual tothom pot participar, enregistrant el seu albirament d'un cetaci al mar català o balear. Font: Abel Tomás / Associació Cetàcea
És un projecte de ciència ciutadana en el qual tothom pot participar, enregistrant el seu albirament d'un cetaci al mar català o balear. Font: Abel Tomás / Associació Cetàcea

'Amics del Mar': ciència ciutadana per estudiar i protegir les poblacions de cetacis del litoral català

Autor/a: 
Marta Catena
LaviniaNext

Resum: 

Aquest projecte de l’Associació Cetàcea pretén recollir dades sobre la situació de la fauna marina per detectar-ne l’estat i els comportaments, i educar a la població.

El mar del litoral català és l’hàbitat natural de vuit espècies de cetacis: el dofí mular, el cap d’olla gris, el rorqual comú, el dofí ratllat, el catxalot, el dofí comú, el zífid de cuvier i el cap d’olla negre.

Les poblacions d’aquests mamífers són estables i no pateixen un estat de salut negatiu, però sí que viuen diferents amenaces, com l'excessiva freqüentació d’embarcacions, el soroll que causen les persones al mar i els plàstics i productes químics que s’aboquen al mar i que les espècies de cetacis acaben acumulant dins dels seus organismes. Aquesta és l’explicació que articula l’Associació Cetàcea, encarregada de defensar el medi marí.

El projecte ‘Amics del Mar’, que ja fa quatre anys que es desenvolupa, sorgeix arran de l’increment de persones interessades a participar i compartir els seus albiraments de cetacis a la costa catalana per ajudar a l’expansió de la missió científica de l’associació.

Col·laboració ciutadana per a recopilar dades

“El projecte de Foto-Identificació és amb el que vam començar, té un equip de científiques que pren les dades i fa el seguiment dels animals durant tot l’any”, explica Ricard Marcos, coordinador del projecte i de l'àrea educativa de l'entitat. Afegeix que ‘Amics del Mar’ és un espai per a la ciutadania per contribuir a l’ampliació de la informació i per tal que l’associació obtingui dades complementàries al projecte de recerca.

Al portal web de l’Associació Cetàcea compten amb un apartat perquè qualsevol persona pugui aportar informació dels seus albiraments de cetacis a la costa catalana. Un cop es registra i es guarda la informació, es comprova, gràcies a fotografies i vídeos, que sigui correcta. “Amb les noves participants, el que fem és facilitar-los la legislació perquè sàpiguen com comportar-se davant d'un cetaci al seu hàbitat natural”, detalla Marcos.

Les característiques del projecte

“Hem observat comportaments de persones que posen en risc la integritat dels animals, per tant, aquest projecte també pretén crear conscienciació”, afegeix el coordinador del projecte. A més, compten amb un mapa d’albiraments que, amb l’evolució del projecte, es va ampliant.

La zona d’actuació és el mar de Catalunya i les Illes Balears, i gràcies a la participació ciutadana els permet obtenir informació de moltes zones diferents, ja que l’Associació Cetàcea centra les seves investigacions, de moment, a la costa del Garraf.

Els objectius principals del projecte són, segons expressa Ricard Marcos, obtenir una informació científica per tal de poder protegir aquestes espècies de cetacis en un futur i, un dels pilars d’’Amics del Mar’, és l’educació i conscienciació ambiental.

L’època en la qual reben més dades és a la primavera, ja que a l’estiu, encara que hi ha més embarcacions que naveguen, no acostumen a allunyar-se la costa: “es queden a prop de les cales i platges, i són zones complicades en les quals és més difícil poder fer albiraments”, detalla Marcos. Les zones de mar obert més profundes són les que proporcionen millors resultats.

Una evolució positiva de la iniciativa

Després de quatre anys de projecte, la valoració és positiva. Per una banda, perquè permet a l’associació rebre informació de tota Catalunya, no només de la zona on duen a terme les investigacions, la costa del Garraf. Per altra banda, després de treballar les dades, afirmen que els resultats són semblants als que obtenen amb el projecte de recerca: “és indicatiu que les dades que ens envia la gent tenen una validesa científica”, explica Ricard Marcos.

A més, hi ha un nombre de persones que ja s’han fidelitzat amb el projecte i envien de manera recurrent informació sobre els albiraments en les seves sortides. “Això crea una xarxa, un teixit, que dins de l’associació estem molt contentes de tenir en compte”, detalla Marcos.

Reptes de futur

Continuar i mantenir la feina que porten fent aquests anys, per continuar obtenint informació i extreure conclusions que revelin la tendència de les poblacions de mamífers marins és un dels reptes de futur del projecte. “Encara de deu anys semblin molt, l'associació va néixer el 2012, els canvis que poden haver passat són molt subtils encara. Recalquem la importància de continuar amb aquest estudi per treure conclusions”, mostra el coordinador del projecte.

També treballen per ampliar la seva zona de recerca i eixamplar-se cap a altres zones de Catalunya o Balears, a més de continuar establint aquesta xarxa educativa i de persones per continuar creant comunitat.

Afegeix un comentari nou