Si es parla de consum conscient, inevitablement va relacionat amb productes de proximitat. Els productors agrícoles distribuïts al llarg del territori s'associen per rendibilitzar més els seus ingressos i créixer fent xarxa. Parlem amb el president de la Cooperativa Les Planes, pertanyent a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, una cooperativa agrícola situada al nucli d'uns 3.000 habitants de Torregrossa, al Pla d'urgell, que dona servei a pagesos de la zona.

Com definiríeu la vostra cooperativa?

La Cooperativa és una empresa de mida mitjana, creada i formada per pagesos de la comarca, amb la finalitat d’obtenir el màxim rendiment per als nostres fruits (fruita dolça, cereals, fruits secs, alfals, etc.) i negociar de forma conjunta tots aquells productes i serveis necessaris per al desenvolupament de la nostra activitat.

És el lloc que ens genera confiança, tant pel fet de la transparència en la seva gestió, com pel fet de participar nosaltres en la gestió i les decisions d'aquesta. No deixa de ser una extensió de les nostres pròpies empreses, ja que en part l’èxit de les nostres activitats dependrà de l’encert en les nostres decisions. És el pal de paller dels pagesos que la formem i seria impossible imaginar la nostra activitat agrària sense ella.

Com us organitzeu logísticament?

Cada grup de productes, té les seves campanyes i les seves diferències. En el cas de la fruita dolça, es marquen normes i períodes de recol·lecció; la qualificació es realitza a la Cooperativa, i s'adapta les vendes segons les necessitats dels clients. Pel que fa al cereal, la Cooperativa organitza la recol·lecció, classificació, assecat i emmagatzematge, amb opcions d'expedició als fabricants de pinso o als clients. Pels fruits secs, es faciliten màquines per esquitllar-los. En la campanya d'alfals, una deshidratadora s'encarrega del processat del producte.

Els tècnics de la Cooperativa, determinen la idoneïtatdels productes a utilitzar, ja siguin productes fitosanitaris, com fertilitzants, i fan les comandes necessàries perquè estiguin a la nostra disposició en el moment adequat de ser utilitzats, quan arriba aquest moment els socis anem a buscar-los ala Cooperativa.

De quin capital i quins recursos humans disposeu? D’on els traieu?

En funció de les inversions i de les previsions de facturació determinades en els pressupostos s’estableixen les necessitats de finançament. Un cop fixades, la Cooperativa s'abasteix de diferents vies de finançament. La primera són les aportacions rotatives que realitzen els socis anualment en funció de la seva facturació i que són retornades al cap de cinc anys (és a dir, tots els socis deixem un percentatge petit de la facturació durant cinc anys). El que són les inversions, les financem amb préstecs a llarg termini i les necessitats de circulant, amb pòlisses de crèdit.

Pel que fa a recursos humans, la Cooperativa disposa d’una plantilla al voltant de vint persones depenen de l’època i les necessitats: un director, quatre persones al departament d’administració, dues tècniques agrònomes que conformen l’Associació de Defensa Vegetal de la Cooperativa, dues Responsables del Magatzem de productes i de la gestió del cereal i dels fruits secs, tres persones responsables de tota l’àrea de la fruita i una encarregada amb set o vuit persones per a la confecció de la fruita.

Quins serveis oferiu, tant a productors com a consumidors? Oferiu venda directa al detall?

Des de la Cooperativa s’ofereix tota mena de serveis. Per als productors, assessorament tècnic, seguiment de collites, venda de fitosanitaris, adobs, llavors, gasoil agrícola, alternatives de lluita ecològica contra plagues, assegurances agràries, tramitació d’ajudes, quaderns d’explotació, inspecció de vehicles agraris... Per als consumidors en general, venda de carburants de tot tipus fins i tot portem gasoil a domicili, lubricants, productes de jardineria, materials de construcció, carbó, material de ferreteria, pinsos i altres paraments per a mascotes.

I un cop a la setmana venem fruita de la nostra collita, directament als consumidors que venen a buscar-la. Al mateix temps que tenen també la possibilitat de comprar oli d’oliva verge extra, envasat exclusivament per a la nostra cooperativa amb la nostra marca.

Quin recorregut fa la vostra fruita des que el productor la cull la fruita fins que el consumidor se la menja?

La fruita, quan adquireix el seu estat òptim de maduració, és recol·lectada pels pagesos de la Cooperativa. Un cop realitzat el control d’entrada, es classifica en funció de la varietat, la qualitat i el moment de venda. Les de curt termini, comercialitzades immediatament, es guarden en fred normal i les destinades a vendre més endavant es guarden en cambres d’atmosfera controlada (varietats de mitja conservació). Finalment, hi ha les varietats de llarga conservació, que es conserven en cambres d’atmosfera controlada fins al moment de venda.

En el moment de la seva venda, tenim tres alternatives: primera, la venem directament amb el palet de recol·lecció de camp a un client que s’encarregarà de triar-la i envasar-la per posteriorment portar-la als seus clients; segona, triem i l’envasem nosaltres en caixes i la venem envasada als nostres clients, i tercera, la fruita ja envasada que posem a disposició del consumidor final, quan la venem directament a les instal·lacions de la Cooperativa.

És evident que amb les extensions de fruita plantades al territori són suficients per abastir les necessitats de la població.

Creieu que amb les extensions de les quals disposem al territori es podria abastir tota la fruita sense necessitat d’importar-ne?

En principi pel que fa a la fruita dolça i en especial la fruita d’os (préssecs, albercocs) i la fruita de llavor (pera i poma), necessitem exportar, ja que en el territori es produeix una gran quantitat d’aquest tipus de fruita, sobretot en varietats concretes. És evident que amb les extensions de fruita plantades al territori són suficients per abastir les necessitats de la població.

Ara bé, hi ha períodes de temps que no es disposa d’alguns tipus de fruita, per estar fora de temporada, en aquests casos és aconsellable menjar la fruita disponible d’aquí per temporades, però si algú vol menjar, per exemple, cireres al gener, aquestes s’ha d’importar, ja que aquí en aquell període no n’hi ha. També pot haver-hi campanyes, que degut a les inclemències climatològiques (fred, pedregades, plagues, sequera, etc.) que la producció no sigui capaç d’abastir plenament la demanda del mercat.

A més de la cooperativa en si, teniu algun altre projecte entre mans?

Des de la Cooperativa, sempre tenim projectes més que entre mans, jo diria en cartera, esperant el moment òptim, tant de finançament com d’idoneïtat, per a ser executats. En aquests moments tenim dos projectes relacionats amb les energies renovables, el primer fer una planta fotovoltaica per autoconsum de les necessitats energètiques de la Cooperativa. El segon és la creació d’una Comunitat Energètica, també a través de la instal·lació d’una planta fotovoltaica.

Per altra banda, durant l’any vinent, una sèrie de cambres de conservació que fins ara funcionen amb gasos refrigerants, passaran a funcionar amb amoníac, molt més respectuós amb el medi ambient.

Malauradament la persistent sequera i la falta de seguretat d’abastiment d’aigua per als nostres cultius per a la propera campanya, fa que aquestes inversions s’hagin d’endarrerir.

Podeu dur a terme tots els projectes que teniu al cap?

No, també tenim en cartera canviar l’assecador de panís per un de més eficient i fer un magatzem nou per classificar i emmagatzemar millor les collites de cereal, però malauradament la persistent sequera i la falta de seguretat d’abastiment d’aigua per als nostres cultius per a la propera campanya, fa que aquestes inversions s’hagin d’endarrerir.

A més a més, també tenim la voluntat d’oferir assegurances generals, de llars, de cotxes, etc. així com altres serveis que tenim presents de posar en marxa.

Teniu relació amb altres cooperatives de la zona semblants a la vostra?

Sí, evidentment tenim relació amb altres cooperatives de la zona. Amb algunes estem a punt de signar convenis formals de col·laboració, amb altres interactuem i col·laborem de facto, amb d’altres ens ajudem en moments determinats, intercanviem informacions, etc.

El que falten són productors, els que hi ha es fan grans i en molts casos, no hi ha relleu generacional al darrere.

Creieu que, en l'àmbit de tot el territori català falten cooperatives de productors locals?

No, jo crec que en aquest moment el que falten són productors, els que hi ha es fan grans i en molts casos, no hi ha relleu generacional al darrere.

Al meu parer, penso que hauria d’haver-hi menys cooperatives i de més dimensió, potser d’àmbit comarcal, buscant l’equilibri entre la dimensió i la proximitat a les bases productives.