Quan la Carol Coll va venir de Menorca a estudiar biologia a Catalunya, va entrar en contacte amb l'Associació de Naturalistes de Girona. Aviat s'hi va implicar, primer com a voluntària, i després com a tècnica. Actualment n'és la presidenta.

Quina és la missió de la vostra entitat?

La missió de l'Associació de Naturalistes de GIrona és la d'aconseguir canviar actituds i hàbits per tal de protegir el medi ambient, el territori i fomentar la justícia ambiental.

Com van néixer 'els Natus'?

Va néixer els anys '80, com a entitat naturalista. Però als anys '90 es va transformar agafant una orientació més relacionada amb l'ecologia política.

Quina és la realitat a Catalunya?

Encara veiem que no se li dóna al medi ambient la prioritat que ha de tenir. Hem vist avenços i millores, en les polítiques i actuacions, però encara no s'ha interioritzat com n'és d'important. La gent potser sí que té consciència, però de vegades fa la sensació de ser molt superficial. Per això és necessari que les entitats pressionem per posar sobre la taula les problemàtiques socioambientals, que sempre hi ha tendència a deixar-les en segon pla.

Quins projectes realitzeu?

Tenim un projecte de biodiversitat amb el que recuperem el perfil més naturalista: inclou la restauració de basses temporals a la vall de Sant Daniel, espai que tenim en custòdia, i una campanya de sensibilització sobre la biodiversitat. I tenim una línia de projectes educatius. D'una banda organitzem els Casals Naturalistes per a infants, l'estiu, durant les vacances de Pasqua i les de Nadal. I de l'altra fem sortides i debats com els Greendrinks dedicats a la ciutadania en general. A més som presents a les taules i els espais de debat, com el de la transició energètica o a la taula municipal pel clima, i altres processos de participació local. I si no estan creats aquests espais, els mirem de crear.

Tenim també una comissió de consum responsable, que ha treballat d'una banda l'horticultura ecològica, amb l'hort a Girona on fèiem formacions per a infants i adults. I de l'altra, amb el projecte La manduca no caduca treballem contra el malbaratament alimentari, amb jornades de sensibilització i dinars d'aprofitament, i amb el projecte SOS Peix promovem el consum responsable de peix i marisc.

Sou famosos per la defensa del territori.

Si, portem 38 anys de trajectòria en la defensa del territori, i continuem fent feina de presentar al·legacions a projectes. També formem part de xarxes com Aigua és vida, i la Xarxa per la Sobirania Energètica, i donem suport a moviments locals de defensa del territori. Per exemple vam ser al grup impulsor de la creació de SOS Costa Brava. Ara està a punt de néixer SOS Pirineu, seguint la mateixa fórmula de treball en xarxa entre entitats que demanen conjuntament un model coherent de gestió del territori.

Quants voluntaris i voluntàries teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Som una entitat de voluntariat, així que els voluntaris i les voluntàries juguen un paper importantíssim. Hi ha una comissió dedicada al voluntariat de la que es desprenen accions puntuals, però els voluntaris i voluntàries poden implicar-se en totes les comissions. Hi ha la possibilitat de començar amb projectes molt concrets com per exemple la campanya de recollida de bolígrafs, amb la que recuperem bolígrafs perquè es portin a reciclatge i no vagin a rebuig. Altres poden organitzar els Greendrinks o projeccions de documentals, o col·laborar als dinars de sobrats. Hi ha 7 persones més actives i al voltant de 15 més o menys estables, i a part, les persones que venen puntualment a les nostres activitats.

Quin és el perfil del vostre voluntariat?

D'una banda hi ha un perfil jove de persones vinculades a la Universitat de Girona. Alguns formen part de l'associació estudiantil Bitxacs de la UdG, que a còpia de fer activitats conjuntament acaben implicant-se amb nosaltres. També hi ha un perfil adult professional, que ajuda en l'àmbit tècnic, sobretot en la defensa del territori. I després hi ha les persones que venen a accions puntuals.

A quines dificultats heu de fer front?

La primera de totes és la de posicionar la temàtica ambiental. En aquest context d manca d'importància en l'àmbit polític i social, sempre cal lluitar per posar les problemàtiques ambientals sobre la taula. I l'altra és la manca de recursos: cada cop és més difícil tenir persones alliberades. La junta fa molta feina, però les subvencions al tercer sector ambiental continuen essent insuficients. Tenim una bona base social però creiem que hauria de ser molt més gran pel que és la història de l'entitat.

Quin ha estat un moment especial en la vostra trajectòria?

Quan es va plantejar la variant de Sant Daniel fa 25 anys, va haver-hi un gran debat públic durant el qual els Natus vam tenir molt de ressò. Tot i que vam perdre aquella lluita, amb els temps se'ns ha reconegut, i políticament se'ns ha donat la raó.

També va ser significatiu quan ens van donar el Premi Medi Ambient, el 2017. Va ser un reconeixement important a la trajectòria per la defensa del territori i l'educació ambiental. Personalment em va agradar molt la celebració dels 35 anys. I ha estat emotiu el final del concurs de fotografia de natura. Després de 35 anys hem decidit clausurar-lo perquè creiem que ja havia complert el seu objectiu. Va ser el primer concurs de fotografia naturalista i durant molts anys va ser molt important, però ara afortunadament n'hi ha molts altres.

Una mica representa la nostra visió: ens agrada fer de trencagel, obrir camins per afrontar una temàtica, i posar en marxa projectes que després avancen sols gràcies a la creació de nous grups. Ara per exemple que SOS Costa Brava progressa gràcies al col·lectiu, estem donant suport a les entitats del Pirineu perquè puguin crear la seva plataforma. És important entendre que el que afecta un municipi, també afecta els altres, i per tant també afecta a nivell canvi climàtic. I per això és important treballar en xarxa. Amb la Iaeden promovem xarxes per donar respostes conjuntes, ja sigui al MidCat ja sigui a les prospeccions marines.