Un any després de la decepció general que va provocar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Sharm al-Sheikh, Egipte, el 2022, amb un acord per crear un fons de pèrdues i danys tant històric com inconcret, arriba la celebració de la COP28, la cimera pel canvi climàtic d'enguany, que s'està celebrant a Dubai, Emirats Àrabs Units. Envoltada de cert escepticisme, sobretot per la controvèrsia al voltant de la presidència de la cimera, s'espera que a la COP28 es tanquin acords esperançadors de cara a frenar l’emergència climàtica.

La Clàudia Custodio, investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), present a la COP28, ens parla sobre les negociacions que s'estan duent a terme durant aquests dies a l'Expo City de Dubai, del que s'espera que quedi reflectit als acords finals, del paper de la presidència en l'avenç o no cap a les solucions i de la (poca) presència de la societat civil a la cimera.

La COP28 va arrencar amb un esperançador acord per crear un fons de pèrdues i danys per als països més vulnerables al canvi climàtic. Com ho valoreu?

El fons de pèrdues i danys, com a tal, pot ser un pas endavant pel suport a països i comunitats que es troben a primera línia dels impactes climàtics, ja que es preveu la possibilitat de petites subvencions per a aquestes. La finalitat d'aquesta eina consisteix en el fet que els països afectats puguin demanar fons per a la reparació en el moment que es produeixin fenòmens derivats de l'escalfament global. Però la realitat és que costa molt comptabilitzar quin cost tindrà compensar per aquests impactes.

Un dels punts que genera més controvèrsia és el fet que es tracta d’un fons voluntari, fins i tot per als països més rics.

L'aspecte de la voluntarietat és complicat, perquè al final cap dels acords als quals s'arriben a les COP són vinculants, diguem-ne legalment. Sí que es pot fer ús de certs mecanismes perquè ho siguin, però, generalment, cap dels acords, ni l'Acord de París, ni cap dels altres instruments que s'aproven, són amb caràcter vinculant. Per tant, el fons de pèrdues i danys tampoc ho és.

En qualsevol cas, totes les aportacions que s'han anunciat fins ara són insuficients. Hi ha països que han presentat ja la seva proposta de què aportaran el fons, però que no s'ajusta al que es necessita per fer front al canvi climàtic, sinó que simplement el que han decidit és el que els hi convé o allò que consideren que han d'aportar el fons. Per tant, no es planteja en cap moment que s'arribi a una quantitat que sigui la necessària per un fons com hauria de ser de pèrdues i danys.

El Banc Mundial serà l'òrgan encarregat de garantir i gestionar el fons de pèrdues i danys durant 4 anys?

A banda que s'emportaria una part d'aquests fons, en concepte de taxa de gestió, i que s'ha de veure si es tracta d'una quantitat que és conscient o està per sobre del que realment s'haurien d'endur per realitzar aquesta tasca, cal recordar que el Banc Mundial és un òrgan internacional amb unes dinàmiques de poder i que està controlat per certs països com, per exemple, els Estats Units. Això implica que aquests podrien tenir certa influència, d'alguna manera, en la gestió d'aquest fons.

S'estima que la dada que seria necessària per cobrir les necessitats que es preveuen, i que caldria lliurar a aquest fons de pèrdues i danys, és de 400.000 milions de dòlars l'any. Ara bé, la quantitat que fins ara els països han dit que aportaran voluntàriament està molt lluny d'aquesta xifra estimada.

Fa unes setmanes, des de l'ONU es va afirmar que serà molt difícil complir amb l'Acord de París per limitar l'escalfament global en 1,5 graus.

L'Acord de París va ser històric perquè es va aconseguir, després del fracàs de la COP anterior a Copenhaguen, arribar a un acord global sobre fins on s'havien de limitar les emissions. És a dir, ja s'havien cremat tants combustibles fòssils que era impossible aturar el canvi climàtic completament, però sí que es podia mirar de mantenir un escalfament de temperatura per sota dels 2 graus respecte als nivells preindustrials, i limitar aquest augment en 1,5 graus, el màxim si volem garantir que la vida continuï en aquest planeta, segons la ciència.

Es va establir un mecanisme per frenar l'escalfament global. Es va decidir que els països, de manera autònoma, havien de presentar les seves contribucions determinades a nivell nacional (NDC) per assolir aquest objectiu global. Com cada país establia fins a on reduiria les emissions sota el seu criteri, a l'hora de sumar els plans de compromisos, aquests no eren suficients per aconseguir limitar la temperatura a 1,5 graus. A més, hi ha molts països que no han complert ni amb els seus propis compromisos, i d'altres que ni tan sols els han enviat.

A Dubai s'han d'analitzar les contribucions a les emissions, i fer balanç de l'Acord de París. Quins compromisos haurien d'adoptar els països per assolir l'objectiu?

Si volem mantenir l'escalfament per sota dels 1,5 graus, creiem que d'aquest balanç també hauria de sortir una menció clara, i un compromís real, de tots els estats per reduir els combustibles fòssils. I és que a l'Acord de París en cap moment s'esmentava que la causa de l'escalfament global fossin els combustibles fòssils. I, per tant, no es deia que la ruta per mantenir-nos en els límits de temperatura establerts havia de passar per abandonar els combustibles fòssils. Si això hagués quedat reflectit, segurament no s'hauria arribat a aquest acord.

S'ha de fer un balanç de com anem fins ara, exposar tot el que hem aconseguit i establir el full de ruta per com s'ha de fer per aconseguir limitar la temperatura a un grau i mig. De Dubai hauríem de sortir amb unes noves contribucions determinades a nivell nacional. Ara bé, no podem limitar-nos a parlar de reducció d'emissions, quan el canvi climàtic és un fenomen existent, amb conseqüències reals sobre territoris. Una altra de les coses que ha de sortir d'aquesta COP són els mecanismes de finançament climàtic per a l'adaptació d'aquests territoris davant les conseqüències que hi haurà, es redueixin les emissions o no.

"De Dubai hauríem de sortir amb unes noves contribucions determinades a nivell nacional".

Penseu que en aquesta COP28 es fixarà data límit per als combustibles fòssils?

Personalment, dubto molt que s'estableixi una data final dels combustibles fòssils, o una data final que serveixi. Dir que s'ha de deixar els combustibles fòssils a sota terra el 2050 és com no dir res, perquè en 30 anys potser ja s'hauran cremat la meitat d'àrees del planeta. Cada cop s'està accelerant més l'augment de temperatura, així com la intensitat dels fenòmens derivats de l'escalfament global. Ara bé, sí que hi ha esperança que s'estableixi un full de ruta per reduir de manera efectiva l'ús de combustibles fòssils.

Els pressupostos de carboni són altres eines bastant útils, però no crec que apareguin als acords. És una manera de calcular quantes emissions pot cremar com a màxim cada país, per mantenir-nos per sota l'escalfament d'un grau i mig, però tenint en compte la responsabilitat històrica.

És més probable que se'n parli de mercats de carboni o solucions tecnològiques de captura de carboni?

Quant a la captura de carboni, és com una carta en blanc que es fa servir per seguir cremant combustibles fòssils. No és una solució, és una distracció del que realment s'hauria de fer i, per tant, no està clar si això serà part de l'acord final. Crec que hi ha uns interessos molt forts a fer-ho així, però també hi ha veus, sobretot des del sud global, que diuen que no pot estar inclòs. Així que no sabem si ho estarà o no, tant de bo no sigui part. Els Estats Units, la Xina i els Emirats Àrabs són alguns dels països que estan empenyent per aquestes tecnologies

El tema dels mercats de carboni, fins ara sí que era part de l'Acord de París, però hi ha hagut veus molt crítiques. S'ha demostrat que no ha contribuït a reduir les emissions. Veure'm si finalment forma part dels acords. Aquesta és la setmana de les negociacions tècniques on els països negociadors fan les propostes de text, que són els textos que es debatran la setmana vinent, la setmana política. És una setmana molt important perquè el que surti d'aquestes negociacions estableix unes línies de cara a la setmana vinent, però al final l'última paraula la tenen els càrrecs polítics.

La Unió Europea diu que serà climàticament neutra el 2050. És un objectiu ambiciós o cal que l'esforç sigui major?

El concepte neutralitat climàtica és problemàtic. Si la neutralitat climàtica inclou mecanismes com la captura i emmagatzematge de carboni, o els mercats de carboni, és a dir, la compra i la venda d'emissions, doncs no, el 2050 no és suficient. Al final, això vol dir que fins al 2050 es podran continuar cremant combustibles fòssils, sempre que les emissions que produeixen es venguin, per exemple, a altres països perquè a Europa li quedi el còmput a zero emissions.

El que caldria és establir dates més properes per a la fi dels combustibles fòssils i també, al final, de la reducció, en el cas d'Europa sobretot, de la demanda i del consum d'energia. No pretendre que substituirem tota l'energia fòssil per renovables o netes, perquè això serà molt difícil o físicament impossible, sinó establir la fi dels combustibles fòssils i un pla de reducció del consum d'energia perquè sigui realista.

"Cal establir la fi dels combustibles fòssils i un pla de reducció del consum d'energia realista"".

Comentes que un dels aspectes que t'han cridat més l'atenció d'aquesta COP28 és la manca de participació de la societat civil.

S'estan posant obstacles a la participació de la societat civil. Normalment, quan hi ha una COP, hi ha mobilitzacions per demostrar que la societat vol mesures contra l'emergència climàtica i les desigualtats socials que se'n deriven. En canvi, en aquesta COP només hi ha mobilitzacions a la part de la zona per a persones acreditades, motiu pel qual hi ha moltes menys persones que es poden mobilitzar. A més, els horaris en què poden tenir lloc les accions de protesta cada cop són més limitats, i s'han tret algunes zones on fer accions.

A banda d'això, als debats d'alt nivell, que són la part de negociació de la COP, han d'estar obertes a la societat civil perquè faci d'observadora. Però en nombroses ocasions, diferents companyes ens han dit que no han pogut assistir-hi perquè els diuen que la sala està plena, però es veu com no és així. Sembla que hi ha una mena d'estratègia per silenciar la societat civil i no deixar que fem la nostra feina.

Quin és el paper de la societat civil en la COP?

La societat civil és molt important. Són persones que voluntàriament participen en aquestes cimeres, per fer unes demandes clares. Com he dit, fan el rol d'observadores, el que és una garantia de transparència de les negociacions. Al final la societat civil lluita per la humanitat. Per tant, la seva presència és molt important. Així que, el fet que hi hagi menys participació per part de la societat civil, per motius diversos, és problemàtic, i això segurament es veurà reflectit als acords perquè les persones que negocien i els càrrecs polítics es veuran menys pressionats.

"Sembla que hi ha una mena d'estratègia per silenciar la societat civil i no deixar que fem la nostra feina".

Com afecta a la credibilitat de la COP que el president Sultan al Jaber posi en dubte que la demanda d'eliminar combustibles fòssils no tingui base en la ciència?

En cap moment la presidència de la COP ha intentat amagar les seves intencions. El discurs és el d'aconseguir un acord global, però ha sigut el primer a dir que és necessari que els lobbies de la indústria fòssil participin de les negociacions. I, de fet, aquest és l'any amb més lobbistes de la indústria fòssil de la història de les COP, més de 2.400 lobbistes de la indústria del petroli i del gas. Fa uns dies una filtració de la BBC deia, per exemple, que des de la presidència es pretenia fer servir la COP com a espai per arribar a acords i negocis per extreure petroli i gas, amb altres països.

La presidència és un dels punts més preocupants d'aquesta cimera, ja que es fa en un país en què un terç de l'economia depèn del petroli. També és un tema que ha fet que moltes persones de la societat civil no participin per política. Si la presidència, que té una influència molt clara en les negociacions, és d'un empresari de la indústria fòssil, doncs creuen que d'aquesta COP no pot sortir res de bo.